NEOPÀTRIA

PACTE FISCAL

2011-11-09T11:27:00.001+01:00

El Pacte Fiscal és sinònim de més polítiques socials i d’un estat del benestar més fort.
En 1 minut:

CiU és l’única força que defensa un Pacte Fiscal per a Catalunya que posi punt i final a un
insostenible dèficit fiscal que ens pren anualment 16.000 milions d’euros que en l’actual situació de crisi econòmica, amb persones i famílies a Catalunya que ho estan passant molt malament,permetria incrementar la despesa en polítiques socials i reforçar el nostre estat del benestar.

Mentre CiU defensa un Pacte Fiscal per a Catalunya, PP i PSOE volen seguir condemnant
Catalunya al dèficit fiscal. Els dos grans partits estatals ja han anunciat que no volen que Catalunya
pugui disposar d’un nou model de finançament que li permeti disposar dels recursos que genera.

El tripartit va deixar com a herència l’any 2010 un dèficit de 8.350 milions d’euros que va deixar les finances públiques al límit de la fallida. Per sortir d’ aquesta delicada situació el nou Govern es va veure obligat a aplicar uns ajustos econòmics per valor de 2.680 milions. Si Catalunya hagués disposat del Pacte Fiscal i dels 16.000 milions que cada any es perden, no haguéssim arribat a aquesta situació límit i, per tant, tampoc hagués calgut fer cap d’aquests ajustos econòmics.

Amb el Pacte Fiscal no només ens hauríem estalviat els ajustos, sinó que encara tindríem diners per destinar a les polítiques socials. Doblar les ajudes a les persones en situació de dependència costa 500 milions, doblar les pensions i prestacions socials 580 milions, doblar les beques per a estudiants costa 35 milions...amb el Pacte Fiscal totes aquestes millores socials serien perfectament assolibles.

Mentre PP i PSOE volen abocar-nos cap a un model de col•lapse econòmic com el de Grècia, el Pacte Fiscal en condueix cap a un model de progrés i benestar com el de Suècia.

Cal que Catalunya tingui força a Madrid per demanar un Pacte Fiscal que li permeti disposar dels recursos per poder cobrir totes les seves necessitats en polítiques socials. CiU és aquesta força central que ha d’aglutinar tot el catalanisme i que defensarà els interessos de Catalunya a Madrid.

La dada

Afegir un nou hospital a la xarxa sanitària catalana té un cost aproximat de 100 milions d’euros. Si disposéssim dels 16.000 que anualment perdem en forma de dèficit fiscal, podríem construir a Catalunya 160 nous hospitals.

El 12 Tots als ajuntaments !!!!

2011-09-08T11:00:00.002+02:00

Somescola.cat crida a la mobilització per al proper 12 de setembre.
Tal com anunciava la coordinadora Somescola.cat en la reunió d’urgència d’aquest dilluns dia 5, la plataforma fa una crida a la mobilització per al proper 12 de setembre, dia d’inici del curs escolar.

Amb aquesta finalitat, Somescola.cat posa a partir d’avui a disposició dels centres educatius el cartell amb el lema ‘Per un país de tots, l’escola en català’, amb l’objectiu de refermar el suport de tots a l’escola catalana i al model de cohesió social que aquesta representa. El cartell es pot descarregar des d'aquí. Animem tothom a imprimir-lo i fer-lo córrer.

Somescola.cat també ha reforçat les accions empreses fins ara, com és la signatura per part dels ajuntaments catalans de la moció en favor de l’escola en català i l’adhesió de centres escolars, particulars i entitats al manifest de Somescola.cat, que ja supera les 21.000 adhesions.

Recordem que el proper dia 12 de setembre Somescola.cat ha convocat concentracions a les 19 h davant els ajuntaments de totes les viles i ciutats.

CATARRES

2011-06-21T12:12:00.000+02:00

A la 3era va la vençuda, diari de Campanya.

2010-12-24T16:31:00.005+01:00

Després d’una campanya electoral en positiu, amb esperança, propostes, serietat i rigor. Després d’una campanya sense declaracions barroeres, desqualificacions a l’oponent, lones simulant públic, ni autocars plens de ciutadans d’altres comunitats autònomes o filtracions escadusseres. Després d’una campanya sense brindis al sol, sense promeses inabastables fetes des del convenciment que no s’hauran de complir, sense crides a aventures prematures, abocades al fracàs i a la divisió nacional, tot i que poden marcar un camí a seguir. Després d’una campanya sense actes vandàlics, poc democràtics i més propis de partits feixistes, que de partits de govern. Després d’una campanya sense consignes populistes a la recerca del vot dels emprenyats o desesperats, intentant crear conflictes allà on no n’hi ha hagut mai, utilitzant la nostra llengua o obviant interessadament l’aplicació de lleis i sancions a favor d’altres llengües. Després d’aquesta campanya, ara toca governar.
Ara toca que aquells que en dues ocasions no han respectat la llista més votada, a la tercera, i després d’uns resultats més que contundents, la respectin. Ara toca que aquests respectin al poble que ha parlat, i que ho ha fet de forma clara i enèrgica. Ara toca que facilitin l’entrada del nou govern, que deixin els tacticismes i el rancor en bé de la nació. Ara toca que deixin que aquells, en els quals ha confiat la ciutadania del nostre país, puguin fer la seva feina, puguin complir el seu programa electoral, puguin treure el país del gran atzucac en el que es troba. Ara no es l’hora de posar pals a les rodes, ara és hora de governar, de tripular la nau abans que s’estimbi contra les roques, ara és l’hora que el nou president agafi les regnes del país.
Però sembla ser que no, que la responsabilitat de país no existeix, tothom té més que clar qui serà el nou president, les urnes han tornat a parlar i no cap la possibilitat de cap altre pacte a tres, o a quatre. Tothom sap que quant abans s’acabi la situació d’interinitat del govern en funcions, i comenci la tasca del nou govern, abans començarà la recuperació del país. Tothom sap la situació en la que es trobem, la gravetat de la mateixa, i la urgència per marcar un rumb clar per a propis i estranys. Tothom coneix que la primera cosa que necessita aquest país és un full de ruta, per tant no entenc com pot ser que alguns intentin entorpir des del minut zero al nou govern.
Ara toca que la resta de partits, per interès nacional, s’abstinguin a la primera votació de la cessió d’investidura, que permetin que quant abans millor el nou govern, governi, que posi fil a l’agulla, el país ho necessita. Ja tindran quatre anys per fer d’oposició, per marcar el nou govern, per criticar o fer propostes, i d’aquí quatre anys el poble podrà tornar a expressar-se.
Publicat a Hora Nova i Empordà (modificat) la setmana del 21 al 24/12/2010.

Lipdub x la INDPENDÈNCIA

2010-11-01T10:45:00.002+01:00

RÈCORD OFICIAL DE PARTICIPANTS, cliqueu l'enllaç, valoreu i comenteu-lo.

Dret a Vaga, dret a treballar.

2010-10-01T21:25:00.001+02:00

Què és un sindicat? Segons el Diccionari d’Estudis Catalans és “Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials comuns a tots els associats, especialment associació obrera” , els sindicats majoritaris s’autodefineixen com a defensors dels treballadors. Però de tots els treballadors?
-Un autònom és un treballador? Un petit comerciant és un treballador? Trencar els vidres del seu establiment és defensar-lo? -Qui defensa a tots aquells que no tenen feina i no volen viure gràcies a subsidis, que el que volen és treballar? Els defensen els que intenten perpetuar en el seu lloc de treball gent, que no treballadors, que durant la seva jornada laboral fan de tot menys treballar?
-Qui defensa aquells treballadors que han d’assumir la sobrecàrrega de feina ocasionada per certes “baixes a la carta”, de gent que manifesta que està incapacitada per fer segons quines tasques, i després van a córrer cada dia, o a treballar en activitats “privades”? Aquells que defensen el dret de tot treballador a estafar al empresari, al seu cap, als seus companys i a tots els ciutadans que amb els nostres impostos li paguem la seva baixa?
-Qui defensa a aquells treballadors que voluntàriament volen anar a treballar? Qui defensa a aquells treballadors que a diferència que molts altres, no es poden permetre el luxe de perdre el sou d’un dia? Aquells que amb sous “d’alliberats sindicals” provinents de tots els nostres impostos, es permeten el luxe de vexar-los, insultar-los, amenaçar-los i agredir-los.
Ja comença a ser hora que els sindicats entenguin que estem al segle XXI. Ja comença a ser hora que els sindicats entenguin que un empresa que tanca no tornarà a obrir mai, ja es hora que entenguin que una empresa que es deslocalitza no tornarà mai. Ja és hora que entenguin que tots hem estat en un núvol irreal, que amb certs sous no es poden assumir hipoteques de 600€ al més. Ja és hora que entenguin que s’ha acabat la vicoca de fer cursos sindicals amb subvencions públiques als quals l’índex d’assistència és del 10%, cursos en els quals és regalen les notes finals. Ja és hora que entenguin que haurien de subsistir amb les aportacions dels seus afiliats, i no funcionar com autèntiques empreses públiques al servei dels interessos sindicals. Ja és hora que els sindicats entenguin que la crisi només es pot superar amb treballadors més eficients, més formats, amb treballadors eficaços, amb treballadors amb més mobilitat i competitius. Ja és hora que entenguin que una feina no ha de ser per tota la vida, que el mercat laboral ha d’estar actiu, s’ha d’anar renovant i evolucionant.
Els sindicats són necessaris, però han de ser uns sindicats posats al dia, moderns, amb un feddback constant amb la societat. No poden ser els sindicats dels “alliberats”, dels piquets, dels trencavidres, d’aquells que tiren claus i cremen pneumàtics a les carreteres, d’aquells que agredeixen a la policia (que per cert també són treballadors), dels cursos fantasmes, i d’aquells que és passen la vida assalariats pels mateixos.
Tot això ho diu un afiliat a un sindicat, una persona que col•labora activament amb un sindicat, una persona que creu en els sindicats i que podria ser anomenat sindicalista.

Un patriota, i cada cop més.

2010-09-23T13:22:00.003+02:00

El gran tenor, Josep Carreras, no es talla i fa el que molts de nosaltres voldríem fer i no ens acabem d'atrevir.

Valoració de la mani.

2010-09-08T12:42:00.003+02:00

Com es va valorar des de Madrid la manifestació en contra de la sentencia del Constitucional sobre l'Estatut.

Els punts sobres les "i".

2010-08-19T09:23:00.003+02:00

Sembla que estem en temps convulsos, sembla que el desprestigi dels polítics està arribant a les seves quotes màximes, sembla que tots són corruptes, que no n’hi ha cap que se’n salvi, i la reacció més lògica a tot això és entonar un “ja s’ho faran” un “jo no penso anar a votar, tots són iguals”, i és aquí on m’agradaria fer uns petits comentaris.
Recordo que fa força anys a Catalunya s’estava estabilitzant un govern fort, amb prestigi, amb lideratge, eficient i capdavanter en polítiques socials i progressistes. Recordo que aquesta etapa coincidia amb un cert desgast del govern del PSOE i una manca de full de ruta del PSC dins de l’estructura, irònicament dita Federal del PSOE, era el temps de la LOFSCA.
Recordo que tothom augurava que el president Pujol estava molt a prop d’aconseguir la majoria absoluta, i que gràcies a aquesta solidesa CIU podria impulsar una nova etapa d’evolució cap a la tant somiada plenitud nacional de Catalunya, i llavors, del no res va sortir el Cas Banca Catalana, gran escàndol, rius de tinta, editorials més que punyents... però van passar els dies, les setmanes, els mesos i els anys... majoria absoluta, etapa de gran desplegament d’eines de nació, TV3, Teatre Nacional de Catalunya, Circuit de Catalunya, desplegament dels Mossos d’Esquadra, desaparició dels Governadors Civils, abolició del servei Militar obligatori, carreteres, infraestructures viàries, centres cívics, ports, hospitals, Centres d’Atenció Primària... i del Cas Banca Catalana què? Doncs res de res de res, tot eren rius de tinta, tot eren editorials punyents, tot era fum, tot era fals.
Ara, sembla que després d’uns anys de desconcert nacional, de falta de full de ruta, de pèrdua de prestigi i competitivitat nacional, i amb una crisi que cada cop serà més dura, ara sembla que CIU pot tornar a governar el país, i que a més a més o pot fer amb una amplia majoria. A més a més sembla que la Nació Catalana està a punt d’entrar en un altre període de grans avenços cap a la plenitud nacional, fracàs de la via estatutària, dret a decidir, concert econòmic i llavors un té allò que els francesos anomenen “dejavú”, salta el Cas Palau, tornen els rius de tinta, tornen els editorials punyents, alguns noms de la judicatura de l’estat del Cas Banca Catalana tornen a sonar, “torna l'empastifa que fa fort”.
Jo no hi cauré, jo no em desmobilitzaré, jo no entraré en el joc d’aquells que veuen que l’únic que els pot salvar del desastre electoral és l’alta abstenció, el futur del meu país és més important que tot això, el futur dels meus fills és més important que tot això, jo tinc molt clar el que el país necessita, jo tinc molt clar qui ens pot treure del nyap actual i ens pot guiar cap a una nova etapa de recuperació, de lideratge, de prestigi, d’eficiència, jo tinc més que clar quin és el camí bo i segur cap a la plenitud nacional, i qui no ho tingui clar que faci l’esforç de valorar les propostes i programes electorals dels uns i dels altres. Que observi com encaren els uns i els altres la campanya electoral. Que valori de que volen que es parli els uns i els altres.

Publicat el 17 d'Agost del 2010 a l'Empordà.

I ara què ?

2010-07-26T12:33:00.003+02:00

Aquesta és la pregunta que es fan molts catalans després dels esdeveniments que han passat aquestes últimes setmanes, una altre de les preguntes que es poden fer molts catalans és si han valgut la pena tots aquests anys d’esforços, de polèmiques, d’agries discussions, d’insults ... Doncs sí, si ha servit per obrir els ulls a molts catalans que pensaven que Espanya ens podia entendre, si ha servit per entendre que el pacte constituent de l’any 78 ha arribat a la seva fi.
La sentència és un acarnissament cap a les aspiracions nacionals de Catalunya, i que no us enganyin, toca aspectes fonamentals de l’Estatut com nació, llengua, símbols i drets històrics; competències; bilateralitat; finançament i inversions. Una sentència propiciada pel PP i que satisfà profundament al PSOE, i pel que es veu a les corts de Madrid, al PSC també.
Ara és el moment que els catalans ens preguntem si estem al final d’un camí i ens conformem amb el que tenim o n’iniciem un de nou, ja que ens han deixat clar que la Catalunya autonòmica i constitucional no té continuïtat.
Espanya només tolera una Catalunya quieta, callada, productiva, folklòrica, doncs no, som una nació, nosaltres decidim, cal avançar amb una majoria forta. Buscar aquells temes que ens uneixen i anar fent camí. I per començar aquest nou camí res millor que aconseguir el concert econòmic, un model propi per gestionar els nostres impostos i acotar la solidaritat, sobretot després de comprovar que el finançament que fa un any segons el tripartit era “estratosfèric” ara segons dades de La Cambra de Comerç indica que “Catalunya hauria de tornar 6.400 milions entre el 2010 i el 2011, una quantia que supera amb escreix el guany estimat en el nou model de finançament”.
Dos apunts, el primer que va fer el Lendakari socialista Patxi Lòpez, després de ser nomenat gràcies als vots del PP, va ser assegurar que el concert econòmic basc era “irrenunciable”, postura secundada pel PP del país Basc i de la resta d’Espanya.
En cap article de la Constitució es parla del concert econòmic, aquest està regulat per la LOFCA, per tant ningú, ni cap tribunal de dubtosa legitimitat podrà dir que el concert econòmic és anticonstitucional.
Diferents fons situen el dèficit fiscal que pateix Catalunya en uns 22.000 milions d’Euros anuals, un cop descomptats el que hauríem de pagar a l’Estat pels serveis prestats, i la quota de solidaritat que fixaríem nosaltres, sabeu la quantitat ingent de milions d’euros que ens quedarien per invertir en pensions, en sanitat, en educació, en infraestructures, en innovació i empreses, en crear llocs de treball. Es ha dir, pujar les pensions mínimes, reduir les llistes d’espera en sanitat, el nombre d’alumnes per aula, dentista gratuït pels infants, més beques per estudiants, més ajuda per innovació, per crear riquesa, per superar la crisis, per crear llocs de treball de qualitat... algú renunciarà a tot això per un “sentiment patriòtic espanyol”?

Publicat el 23 de Juliol de 2010 al HORA NOVA.

Gran videoclip.

2010-07-21T08:45:00.000+02:00

10 J

2010-07-08T21:38:00.003+02:00

La sentència del Tribunal Constitucional ha tocat parts molts substancials de l’Estatut de Catalunya votat pels catalans el 18 de juny de 2006. Ha afectat la seva columna vertebral, el seu nucli dur: la nació, la llengua, el finançament, les competències i el seu blindatge.
Estem davant una actitud clarament contrària al que ha de ser una interpretació flexible i oberta de la Constitució. El pacte constitucional de 1978 ha quedat tocat amb aquesta sentència.
En aquestes circumstàncies és quan els països han de demostrar que tenen caràcter. Si som una nació, i ho som, ara hem de demostrar-ho i exercir com a tal.
És per això, que em sumo al post unitari per demanar la participació en la manifestació convocada per Òmnium Cultural, el proper dissabte 10 juliol a les 6 de la tarda, en defensa de la dignitat del nostre país sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.
Ara més que mai, Catalunya ens necessita. Cal que la gent sortim al carrer per la nostra dignitat nacional, pels nostres drets i per fer-nos respectar com el que som: una nació amb mil anys d’història que ho vol seguir sent en el futur.
Visca Catalunya!

2010-07-06T10:32:00.000+02:00

Reaccionarem, ens han vençut?

2010-06-29T13:41:00.000+02:00

Avui sentència de l'Estatut, i per la tarda la ROJA, gran festa del nacionalisme espanyol. Us hi sentiu identificats ?

Santa Creu 2010

2010-05-15T17:14:00.004+02:00

Ara que ja s’han acabat, es el moment de fer una valoració de com han anat les Fires i Festes de la Santa Creu de la nostra ciutat. Una valoració que serà incompleta, o més ben dit, que no arribarà a tot arreu, ja que el que escriu no és omnipresent. Però com que fins el moment d’escriure el present no s’ha descobert que cap figuerenc tingui el poder de ser a tota arreu, menys alguns regidors que sembla que pateixin una hiperactivitat que ni els consells dels millors cardiòlegs poden apaigavar, i el mateix alcalde, al qual si el meus ulls no m’enganyen, juraria que vaig veure com es desdoblava i saludava des del balcó del consistori un castell fet per la colla castellera de la nostra ciutat, en el qual ell mateix hi feia pinya a tocar dels segons, per tant aquesta serà un valoració de figuerenc “estàndard”.
Comencem doncs, i per començar fem-ho des del principi, o més ben dit fins que la dita “pel maig cada dia un raig” es va fer més que present, i es que tothom recorda unes fires on dos o tres dies ha plogut a estones, però més de cinc dies plovent sense parar, jo no ho recordava. Tot i el context de crisi general, crisi que per les seves característiques els ajuntaments noten més que ningú, crec poder dir que tant el cartell de l’Embarrca’t, com de l’Envelat de la Rambla, tot i no ser dels més vistosos de la història, el que si que han fet és parar els peus d’una forma més que digne als efectes de l’esmentada crisi.
Alguns amics m’han fet notar que s’ha trobat ha faltar algun concert o espectacle, d’algun artista de renom al Teatre Jardí o al Pavelló Municipal, i aquí és on si que crec que hi ha alguna cosa a millorar. Tot i el context més que difícil que per raons conegudes per tots hi havia a la regidoria de cultura, context que sumat al de la, aquesta sí omnipresent, crisi, com em comentava l’amic “imaginació al poder”. Tot i que no en conec a fons els motius, i tampoc conec com funcionen aquests aspectes, i que per tant puc ficar-la fins al fons, com em va comentar l’amic, hi ha certs artistes que actuen a condició de rebre només els beneficis del taquillatge, es ha dir, que actuen a cost zero, per tant aquí hi tenim una possible solució de cares a l’any vinent.
Però tornem als aspectes positius, les Fires i Festes no són només l’Embarraca’t, l’Envelat i els concerts, les Fires són les festes de la ciutat, són fer carrer, són mudar-se i sortir a gaudir de la ciutat, i en aquest aspecte les Fires han estat excel•lents. La plantada de gegants i el pregó, el Circ, les atraccions, la rua infantil, la trobada de gegants, la diada castellera, la fira de l’artesania de l’alimentació i la pintura, els concerts al carrer, els concerts de tarda a l’envelat, el Teatre Jardí, els espectacles infantils, els actes de la Marca de l’Ham, la trobada de 600, la Fira del col•leccionisme, el castell de focs ... Jo he sortit, m’he mudat, i he gaudit amb la família i els amics de les Fires, i ni la crisi, ni les polèmiques, ni la pluja han evitat que ho fes, he sentit orgull de ser de Figueres, i he gaudit durant dos setmanes dels carrers de la meva ciutat.

Publicat a l'Hora Nova el 14/05/2010

VOTA !!*!!

2010-04-20T08:34:00.000+02:00

Es pot fer anticipadament al local de la Rambla, jo ja ho he fet.

Obres, beneïdes obres !!!!

2010-04-06T13:05:00.005+02:00

Les obres són sempre molestes, creen incomoditats, et fan perdre el temps i molts cops els nervis. A més a més, aquests últims mesos els figuerencs em fet tot una tesis doctoral sobre els efectes negatius que provoquen les obres: carrers tallats, soroll, culs de sac circulatoris, nervis, retards, problemes d’aparcament i mobilitat ... Si bé es cert que sempre tot es pot millorar, i que un ha tingut la sensació que no tot ha estat executat a la perfecció i de forma absolutament coordinada, crec també poder afirmar que feia molts anys que els figuerencs no teníem l’oportunitat de ser, en major o menor mesura, crítics amb el seu consistori per els efectes secundaris o col•laterals que provoca l’execució del gran nombre de projectes que milloraran d’una forma clara la qualitat de vida dels figuerencs, i l’atractiu de la ciutat per a propis i estranys.
Per això, i des d’aquest espai d’opinió, m’agradaria demanar a tots els figuerencs amb inquietuds, propostes de millora o crítiques constructives, que aprofitin totes les eines que les noves tecnologies, web de l’ajuntament, dels diferents partits polítics de la ciutat, el facebook... ens ofereixen per contactar amb els nostres representants i fer-los saber aquelles millores o errors que s’han comés, o es poden arribar ha cometre a l’hora d’executar un projecte.
L’hivern ha estat molt llarg, més que llarg, i ara que sembla que la primavera, d’una vegada per totes l’ha desnonat de la nostra ciutat, un pot començar a gaudir del projectes acabats, i pot començar a fer-se una idea de com seran els projectes que ja estan en la recta final d’execució. L’altre dia vaig passar per la torre Galatea, i vaig veure com desenes de joves estudiants i turistes gaudien dels primer rajos de sol de la temporada, descansant a les escales de la nova plaça i gaudint d’una de les millors postals que els figuerencs podem oferir als nostres visitants, aprofitant la sortida i que encara disposava de temps, vaig anar a fer un cop d’ull a les obres de l’esplanada del pavelló municipal, de la nova piscina descoberta i de les noves pistes de tennis, aquestes obres ja comencen a donar una imatge de com quedarà tota la zona esportiva de la ciutat, i la cosa pinta bé.
La tant criticada, amb raó o sense, ronda sud s’ha revelat com un nou espai on moltes persones practiquen esport a l’aire lliure, amb bici, corrent o simplement fent una llarga, saludable, i sobretot segura passejada. I aquestes maleïdes cruïlles negres que teníem a la ciutat, les obres de les quals col•lapsen tarda rere tarda la circulació, sembla que passaran a ser espais amables i segurs per vianants i conductors. Per tots aquests motius un, quant es troba en un embús al carrer Santa Llogaia, o al Carrer Gonzàlez de Soto pensa, això ja s’està acabant, valdrà la pena, ja tocava fer-ho, però tampoc evita fer-se una pregunta, com és que hi havia tanta cosa per fer?

Publicat a l'Hora Nova el 02/04/2010

Qui defensa el Territori ?

2010-03-16T08:31:00.004+01:00

Molts cops la gent del territori ens unim deixant de banda les ideologies i afinitats polítiques individuals, casos com el dels parcs eòlics així ho demostren. Però casos com aquests ens haurien de fer reflexionar a tots plegats sobre la coherència del nostre vot, o dit d’una altre manera, abans de carregar les tintes contra de la classe política i els seus representants, nosaltres, els votants o simpatitzants de certes opcions polítiques hauríem de fer un esforç autocrític i reflexionar de forma sincera i desacomplexada sobre el sentit del nostre vot, i l’ús que se’n farà.
No entenc a tots aquells que diuen defensar el territori, i defensen opcions polítiques el model de país del qual és limita a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
No entenc a tots aquells que diuen defensar el territori, i donen el seu suport a una llei electoral que pretenia treure encara més pes en forma de diputats al territori, i és més, que pretenien crear una contrapoder a la Generalitat de Catalunya en forma d’una macro Area Metropolitana de Barcelona, és a dir, més burocràcia, més dificultats, més fiscalització, més despesa pública, més impostos i perquè no dir-ho, un lloc on col•locar la més que extensa llista de càrrecs de confiança actuals, en el cas d’una hipotètica derrota electoral.

Ara m’agradaria avançar-me ha algunes crítiques que segur que generarà aquesta humil opinió, i fer-ho amb dades reals i contrastables, i no amb rumors,llegendes urbanes o burdes manipulacions:
Aquells que defensen la proporcionalitat, es a dir un ciutadà un vot, dir-los que el percentatge de proporcionalitat de la llei actual és del 96%, molt més alt que el que hi ha, per exemple, al conjunt de l’Estat Espanyol. És més, preguntar-los si realment creuen que amb un ciutadà, un vot, algú s’hagués preocupat d’arranjar la carretera de Darnius a Tapis, per posar només un exemple.
Aquells que diran que l’objectiu d’alguns era carregar-se la llei electoral per interessos partidistes, dir-los que els que després de 7 anys d’inactivitat del govern al respecte, l’estiu passat van proposar la creació de la ponència que havia de redactar la llei, van ser aquests que ara és vol culpar.
Aquells que diran que alguns pretenien fer-se una llei electoral a mida que els permetés obtenir la majoria absoluta, dir-los que la proposta de CIU, representava que amb els resultats del 2006 la representativitat al parlament quedaria: CiU, 49 diputats (+1); PSC-PSOE, 39 (+2); ERC, 21 (=); PP, 13 (-1); ICV, 10 (-2); C’s, 3 (=).
Aquells que acusaran a CIU de tacticisme, preguntar-los per què el Govern no va continuar la feina de l’any 2007 i no és fins a finals de 2009 que accepta la creació de la ponència. També cal preguntar-los com és que un partit que forma part del Govern presenta una ILP de manera unilateral al marge del Govern, on és tacticisme?.
Amb totes aquestes dades, hom es podria arribar a pensar que alguns pretenien guanyar les eleccions als despatxos.
Per acabar preguntar-los, si amb la llei actual, el govern a tirat pel dret, menyspreant la proposta del territori, pel que fa als mapes dels parcs eòlics, quin tracte li espera al territori si aquest encara perd més pes polític?

Publicat a l'Hora Nova el 12/03/2010

La primera dama de Catalunya.

2010-02-22T10:21:00.001+01:00

Visca el socialisme, visca el repartiment de la riquesa (entre els teus, es clar).

El Català a Europa.

2010-01-20T18:28:00.005+01:00

Entreu a la pàgina web del Parlament Europeu i... cliqueu a la pestanya del català; després reenvieu el correu. Si la visita molta gent, no eliminaran la versió catalana!
Web del Parlament Europeu Clica !!!!
Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial.
Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català, el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut. Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: quantes més visites rebi, més possibilitats hi ha que s'ho repensin!.
Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants i essent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.
PASSA-HO, si us plau.

RAMBLEJANT EN DIUMENGE

2010-01-05T17:30:00.003+01:00

És diumenge pel matí, és l’endemà de Sant Esteve, després de les primeres etapes de muntanya del Tour Nadalenc el pare està a casa cansat, tip i amb ganes de descansar.
Les expectatives del matí són força minses, i el que el pare espera es passar-lo sense pena ni gloria, a casa, jugant en pijama amb la petita i les joguines que el tió ha cagat.
Però la mare treballa per la tarda, i si es vol fer quelcom d’especial i en família cal fer-ho ara, i aquí és on apareix el vell fantasma dels figuerencs, que fem? O més ben dit on anem?
Obren les cortines i tot mirant per la finestra quedem encegats per la força del sol quant aquest entra a casa, fa un dia magnífic, però els pares saben que serà un dia curt, que cap a les cinc de la tarda la cruor de l’hivern tornarà, ara és el moment, o ara o mai, “au va vinga” nois tots a la dutxa que hem de sortir.
Mentre la mare s’arregla i engalana a la petita, el pare pensa, i on podem anar? Tot es tancat, i som de Figueres ... i tothom sap que Figueres porta anys adormida, tothom sap que en dies com el d’avui els figuerencs optem per anar a fer el vermut a Roses, Peralada o l’Escala, però que carai, el pare és de Figueres i decideix anar tot passejant fins al centre, aprofitar per anar a la farmàcia de guàrdia i ramblejar una estona.
I quina grata sorpresa s’emporten els pares, quant després de caminar, més ben dit, passejar durant cinc minuts direcció a la rambla, i ja veuen els seus centenaris plataners al final del carrer, senten música, ostres sembla que l’hem encertat.
Oi tant que l’han encertat, la pista de gel és oberta, està plena de famílies que han tingut la mateixa pensada, la petita s’ho passa d’allò més bé, i la placeta baixa el trenet de Nadal funciona a ple rendiment. Les terrasses dels bars de la Rambla també són plenes de famílies, de pares, de nens d’avis.
Tot passejant la família s’arriba a la farmàcia de guàrdia, compra quatre coses per la petita i fa una passejada pel rovell de l’ou. Quina gloria, la petita per primer cop té l’oportunitat de poder caminar soleta per la zona de vianants, els altres dies hi ha massa gent per ella, els pares miren aparadors amb calma i tenen temps d’intercanviar gustos i sensacions, i perquè no dir-ho, donar-se pistes subtils de cares a reis i altres festivitats.
Passejant es creuen amb altres famílies, i els pares és miren amb complicitat, com aquells que han descobert un tresor amagat, però quina llàstima, a la Plaça de l’Ajuntament no hi ha cap terrassa ni bar obert, hi ha coses que no s’entenen.
Un cop han obert la gana, la família s’asseu a una de les terrasses de la placeta alta de la Rambla, i els pares decideixen recuperar una vella tradició figuerenca, o això creuen, ells ho feien amb els avis de la petita quant eren ells els petits.
-Posa’m una canyeta, unes patates, un trina, una cocacola, i que carai, uns calamars a la romana.
Això és gloria, quin solet que fa, quin ambient que hi ha, que bé que hi estem a la nostra ciutat, i que bons que són els calamars de l’Astoria.
El pare dins de la seva felicitat no acaba d’entendre com alguns figuerencs estaven en contra de la pista de gel, però tothom es pot equivocar, oi?

Publicat l'Empordà del 5 de Gener de 2010.

El 27'5% de la participació, és un gran èxit.

2009-12-16T22:48:00.005+01:00

NO US DEIXEU ENGANYAR.

-Sabeu quin percentatge d'electors (sobre cens electoral) va treure el PSC: el 15,21%
-Sabeu amb quin percentatge del cens electoral governa el Sr Montilla (Tripartit) el: 28,5%
-Sabeu hores d'ara quin percentatge obtindria el PP sobre el cens electoral i Guanyaria quasi per majoria absoluta, el 24%

LLegiu:
El 15,21% de Montilla
Després del terratrèmol de diumenge, s'han alçat moltes veus parlant de si un 15%, un 20% o un 30% és poc o molt. Sabeu quin és el percentatge del cens electoral que va obtenir el 2006 el PSC per poder governar a Catalunya? Us imagineu quin percentatge del cens va votar Montilla? Doncs exactament un 15,21%. Sorpresos? És tan senzill com saber que el PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una participació total d'un 56,77%.

Potser el que sorprèn és que l'endemà d'unes votacions tothom s'atreveixi a opinar subjectivament sobre si un cert nombre de vots és molt o poc, però ningú sigui capaç de donar xifres que corroborin la seva opinió.

Quant suma tot el tripartit sencer? Doncs PSC+ERC+ICV van sumar el 2006 ni més ni menys que un 28,54%. Poc o molt?
I ja que parlem de sobiranisme, potser una altra bona dada seria saber quin percentatge del cens va votar els partits considerats catalanistes. Doncs si sumem els vots de CIU i els d'ERC a les últimes catalanes el total de vots és d'un 25,82% del cens. Sorpresos un altre cop?

Potser ara que un 30% del cens on s'ha fet la consulta ha votat a favor de la independència ja no ens semblarà tan poca cosa i la gent podrà valorar-ho millor. Arribar a les xifres a què s'ha arribat amb els mitjans amb què s'ha fet és extraordinari. De fet, qualsevol opció política catalana que hagués aconseguit que la votés un 30% del cens hauria assolit una única cosa: la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.
Josep Comas i Font

ARA VE NADAL, MATAREM EL....

2009-11-22T09:28:00.005+01:00

Fa uns dies, el portal d’internet E-Notícies es feia ressò d’una notícia apareguda al diari espanyol La Razón, segons la qual “El Consell Escolar de Catalunya (CEC) vol que les vacances tinguin un nom laic i en aquest sentit aposta per substituir el ‘Nadal’ i la ‘Setmana Santa’ per ‘vacances d’hivern’ i ‘de primavera".
La raó que al•leguen és ‘permetre un primer pas cap a una distribució més racional dels períodes lectius i de descans’. El conseller Maragall ha de decidir si aplica o no aquests canvis.
En les pròximes setmanes, segons va anunciar la conselleria, s’elaborarà un esborrany de decret en el qual, a més de pronunciar-se sobre aquest nou sistema de nomenclatura, decidirà si avança el curs escolar una setmana al setembre i ofereix a canvi una setmana ‘blanca’ al febrer. "La immigració i la multiculturalitat de les aules són factor clau per a aquest canvi de nom, segons els membres del Consell Escolar”.
Per no arribar tard pel fet que l’actualitat em passi al davant, m’agradaria fer un parell de comentaris sobre aquesta notícia. Primer de tot, no entenc aquesta fixació que sembla que alguns dels nostres governants tenen cap a tot allò que, per a ells, fa “ferum” de cristià, no entenc aquesta mena d’obsessió posttraumàtica que els fa ser més controladors i inquisitius que aquells que en temps passats —i no tan passats— van cometre autèntiques atrocitats en nom de les creences religioses. I tampoc no acabo d’entendre com alguns dels nostres governants presenten una actitud obertament hostil cap a una Església com la catòlica i, en canvi, adopten actituds molt més laxes cap a creences com la musulmana, que sovint estan força allunyades dels preceptes de la Carta dels Drets Humans.
Segon comentari: sembla ser que aquests governants estan enlluernats per la gran França laica i el seu sistema educatiu. Sembla ser que no recorden els disturbis que van ocórrer l’any passat a alguns suburbis del país gal. A més a més, s’omplen la boca de paraules com “a Europa ja fa temps que ho fan...”, com dient-nos “no sigueu antics i retrògrads”. No es recorden que Europa no només és França. Per cert: a França, no es pot anar amb vel a les escoles. Què en pensen els nostres governants, d’aquesta mesura? I, si tant es volen comparar amb Europa, ara que el govern diu que s’ha d’igualar l’IVA dels habitants de l’estat espanyol amb el d’alguns països europeus, també en podrien igualar els sous base, o les prestacions socials, no?
El dia 25 de desembre és festiu perquè és Nadal, el 26 perquè és Sant Esteve, el dia 6 de Gener perquè és el dia de reis, i per Setmana Santa és festa perquè és Setmana Santa. Si no els agrada, que els converteixin en laborables.
Per acabar, m’agradaria fer esment a dos comentaris irònics que va suscitar l’esmentat article al portal E-Notícies: “I el conseller de política territorial i obres públiques passarà a dir-se: Joaquim Festes d’Hivern?”, i un altre, que proposava que el Nadal es digui “Dies fantàstics del Corte Inglés”.

Publicat a l'Hora Nova el 27/11/2009

Ara sí que toca, AUTODETERMINACIÓ.

2009-10-16T09:31:00.005+02:00

Feia anys, poder és una sensació intima i personal, que no tenia la sensació que des del nostre consistori es creia sincerament en la Diada Nacional. Però tot pot canviar.
Ja l’any passat vaig detectar que alguna cosa estava canviant quant per primer cop a Figueres vaig veure onejar de forma oficial una estelada al costat del monument al nostre president màrtir. A més a més per primer cop vaig a assistir a l’acte organitzat per Òmnium Cultural davant del monument a les llibertats del poble.
Però aquest any, crec que a l’ajuntament no se li podia demanar més, el dia nou a totes les entrades de la nostra ciutat hi onejava una senyera, es van organitzar un seguit d’actes i conferències, entre les quals m’agradaria destacar-ne la conferència del Doctor en història Pere Gifre a la Catequística, acte que com gairebé tots els altres s’organitzen sota l’auspici d’Òmnium i amb la participació de tots els partits polítics catalans, menys els de sempre,es clar.
Aquest any no una, sinó dos estelades van presidir les places dedicades als presidents Companys i Macià, i el que per mi és més important, a l’acte institucional davant del monument a la llibertat dels pobles, cap retret entre partits, cap pugna política introduïda amb calçador en algun dels discursos, tot va ser unitat, Catalunya i llibertat.
Aquest any sí, tots els partits polítics de la nostra ciutat, menys els de sempre, van entendre la importància que té un acte com el que s’estava celebrant, i no hi va haver cap nota discordant, en aquest punt m’agradaria felicitar especialment als responsables d’Òmnium Cultural per l’èxit de l’acte, i als responsables de l’hotel President per l’aperitiu organitzat, i per deixar als assistents gaudir del Museu de la miniatura instal·lat a la primera planta de l’edifici.
Però ara l’onze ja ha passat, i fins d’aquí un any res?
Doncs no, ara toca poder exercir un dret fonamental, poder exercir el dret a l’autodeterminació dels pobles, dret recollit a la Carta del Dret Humans de les Nacions Unides.
Alguns diran, entre d’altres moltes coses, que en un context de crisis no pot ser que els polítics perdin el temps en aquests afers, altres diran que la tasca d’un ajuntament és millorar dia a dia les condicions de vida dels seus ciutadans, per això m’agradaria avançar-me i respondre a aquestes observacions.
Primer de tot que ningú es preocupi, l’ajuntament continuarà millorant voreres, l’ajuntament continuarà lluitant contra la crisi amb més educació i formació, l’ajuntament continuarà resolent totes aquelles imperfeccions que es detectin a la via publica, l’ajuntament continuarà realitzant polítiques de mobilitat, l’ajuntament continuarà realitzant la seva tasca. Ara bé, això no treu força al fet que els grups polítics de la nostra ciutat donin ple suport a la iniciativa popular encarregada de garantir als seus conciutadans que puguin exercir un dels drets fonamentals recollits per la Carta del Drets Humans.
Per acabar, i fent referència al context de crisis, les últimes dades senyalen que l’Estat Espanyol serà l’últim país desenvolupat a sortir de la crisi i tot com a conseqüència de l’erràtica política econòmica que han dut a terme els últims governs espanyols afavorint la política del maó, una política a la que s’ha vist arrossegada la Catalunya autonòmica, i es que abans de la febre especuladora existia una Catalunya emprenedora, innovadora, motor de l’Estat, una Catalunya a la que l’estat de les autonomies ha esgotat, com aquella vaca que de tant munyir-la ha deixat de donar llet.

Publicat a l'Hora Nova el 29/10/2009

COMENÇA LA LLIBERTAT S.Sostres

2009-09-12T09:27:00.006+02:00

Espanya sempre diu que a Euskadi no es pot ni plantejar un referèndum mentre hi hagi violència. Però a Catalunya que no hi ha cap ETA sembla que tampoc no es pot exercir la democràcia bàsica de preguntar-li a un poble què vol ser. Si haguéssim de resumir l'occident civilitzat amb un objecte simbòlic, aquest seria sens dubte una urna. L'urna que Espanya li nega a una nació en general i concretament a un poblet de la costa. Igualment farem aquest referèndum. I el guanyarem. I després d'Arenys vindran centenars de pobles més. Comença la llibertat. El dia 13 de setembre, a Arenys, el primer referèndum sobre la independència. I si els espanyols volen impedir-ho, que ens enviïn els tancs. Que la resta del món s'adoni per fi de què és Espanya: la negació de la democràcia i el cementiri de la llibertat. En aquest sentit, hem d'agrair als espanyols i a la Falange que hagin convertit una simple consulta popular en tot un esdeveniment nacional. Sense la seva col·laboració no ho hauríem pogut aconseguir. Espanya té aquesta habilitat especial per fer el ridícul i per semblar tan casposa, prebèl·lica i bàrbara com realment és. D'altres Estats, com França, dissimulen molt millor les seves aberracions. Catalunya ha trigat un temps a adonar-se que la llibertat era l'única solució. Però la maquinària s'ha posat a funcionar i ja ningú no la podrà deturar. Artur Mas deia ahir que votaria que sí. Cada país té la seva alba. I el sol comença a alçar-se a Catalunya després de tants anys d'humiliació i esclavatge. Algunes vegades havíem dubtat de si coneixeríem aquest moment, de si el podríem veure. Alguns homes molt valerosos deixaren la vida en l'intent, vivint dempeus, morint dempeus i deixant-nos en herència l'esperança i la flama encesa. Que aquests primers raigs de sol il·luminin la seva memòria i que d'allà on siguin puguin gaudir de la bellesa d'aquest nostre dia que està punt de néixer. El dia 13, a Arenys, comença la llibertat. Si Espanya vol impedir-ho, que ens enviï els tancs, o la Falange. Hi ha diverses televisions europees convidades a la jornada.
Publicat a l'AVUI

CATALUNYA ? RÀDIO.

2009-09-02T11:15:00.002+02:00

Que està passant a Catalunya Ràdio, per exemple un botó, aquí teniu un article de Miquel Calçada que us aportarà una mica de llum. CLICA

Ens manifestarem?

2009-08-25T09:50:00.006+02:00

Ara tots els catalanistes del tripartit, Maragalls, Ridao, Carod, Benach, Puigcercós, Saura ... s’indignen davant de la més que possible, i guiada sentencia del anomenat Tribunal Constitucional.
Ara tots aquests catalanistes del tripartit marquen paquet nacionalista, s’indignen i criden als catalans per tal de que sortim al carrer per defensar el nostre estatut, que no oblidem és la màxima expressió democràtica de la voluntat del poble català.
Jo, si es fa la manifestació evidentment hi aniré, ara bé, com que un esta una mica cansat de que el prenguin per tonto, m’agradaria fer un parell de puntualitzacions:
-On eren aquests catalanistes del tripartit quant el Tribunal Constitucional tenia majoria “d’esquerres”, i seguint les instruccions del PSOE-PSC han allargat la sentència premeditadament per “treures el marron” de sobre i permetre que sigui la nova majoria conservadora del tribunal qui sentencií, per poder d’aquesta manera donar la culpa de tots els mals als de sempre?
-On eren aquests catalanistes del tripartit a l’hora de triar els membres del Tribunal Constitucional? Amb els diputats de CIU, ERC, ICV i PSC a Madrid n’hi havia més que suficient per tenir un o dos membres sensibles als interessos dels catalans.
-On eren aquests catalanistes del tripartit a l’hora de triar la cap de llista de les eleccions generals? Si, una tal Chacon, se’n recorden? Si home la dels 25 diputats que servirien per defensar els interessos dels catalans a Madrid, missing.
-On eren tots aquests catalanistes del tripartit quant el secretari general del PSC, un ministre anomenat José Montilla, l’endemà de l’aprovació de l’Estatut al parlament de Catalunya, va anunciar amb orgull que presentava una sèrie d’esmenes que han servit de base per tots els recursos presentats posteriorment al Tribunal Constitucional?
-I sobretot on era ERC...? a si ja ho sé... estava fent la feina bruta al Tribunal Constitucional retallant de forma barroera el finançament que reflecteix l’estatut, i ara intenten desviar l’atenció amb la manifestació contra el Constitucional, ostres que bé que els hi ha anat per desviar l’atenció del desastre del finançament.
Tot i això, ens manifestarem, hem manifestaré. Ara l’endemà que? Més tripartit? Més José Montilla? Més Chacon? Més institucions de l’estat sense sensibilitat catalana? Més ERCquidistància?

Publicada, entre d'altres a LA VANGUARDIA DIGITAL, cliqueu i no us perdeu els comentaris que ha generat.

... ara toca Companys, la veritat no necessita màrtirs...

2009-08-09T16:53:00.010+02:00

Ja m'he finiquitat el llibre de'n Pla, m'ha agradat molt, sobretot els passatges personals de l'Enric, Pla i les dones, i tot el que fa referència a la Història i crítica de Catalunya.
El que menys, tot l'apartat de referents i critiques literàries, ho sento però al ser un profà en la matèria (literatura, ho sento, no hi arribo i costa).
Ara a buscar el de Companys.

...frases que queden....
Anatole France (p.nobel 21, =Zola)
“El arte de ganar batallas consiste en colocar de tal modo a los soldados que no puedan huir”.
Carta de Napoleón a su esposa Josefina. Paz de Tilsit (8 de julio de 1807).
"Las batallas contra las mujeres son las únicas que se ganan huyendo".
Enric Vila “El nostre heroi Josep Pla” p.262. últim paràgraf (final capítol VI)
“Els herois serveixen per prendre impuls, per avançar en aquella part del camí en la que encara ets feble per suportar sol el pes de les teves idees. Però hi ha un moment en el que cal desenganxar-se’n, com aquestes parts dels coets que salten automàticament un cop s’ha vençut la resistència atmosfèrica”.
Josep Pla “Homenot Conde de godo”.
“El català que com ha grup no té pàtria , ha trobat el diari exacte, purament comercial i sense pàtria: és La Vanguàrdia”.
Enric Vila “El nostre heroi Josep Pla” p.291.
“Cal comptar que aquest país és un país de xulos i xaperos,. L’aforisme que diu que si el poder corromp, la manca de poder corromp encara més, es dona aquí generosament”.
Enric Vila “El nostre heroi Josep Pla” p.314
“Els meus pares no van tenir tanta llibertat com jo ... i per això jo sóc nacionalista, perquè els meus fills no ho hagin de ser”.

CASA NOSTRA Vs. EL NOSTRE PAÍS.

2009-08-08T09:35:00.001+02:00

Polítics, locutors, comentaristes popularitzen des de fa uns mesos "casa nostra" quan es refereixen a Catalunya. Fins i tot, en Mauri, home del temps de TV3, i algun altra col·lega, s'han apuntat a la denominació quan assenyalen amb el dit el territori del Principat al mapa dels Països Catalans. Això m'ha fet disparar l'alarma.A la ràdio i televisió catalanes "casa nostra" és la nova manera, gens compromesa , de no dir Catalunya ni nació. Diria que ha estat el President de la Generalitat, Montilla, amplificat pels guions de "Polònia",qui ha posat en circulació aquell eufemisme (amb s sorda) potser per a evitar "el nostre país" que ell mateix empra en parlar d'Espanya.

Carme Laura Gil.

ENLLAÇ

No mentiràs.

2009-08-03T09:18:00.005+02:00

En països seriosos, això seria motiu de dimissió.

... a vegades una imatge val més que mil paraules, recomano visitar la web de E-NOTÍCIES, i consultar els vídeos sobre en Montilla, entre tota la palla podreu trobar autèntiques "perles", com ara aquesta, un VÍDEO (clica a vídeo) en la qual Montilla necessita una xuleta per escriure al llibre d'honor de l'Ajuntament de Banyoles, esperpèntic.

PRESENTACIÓ A FIGUERES

2009-07-09T14:24:00.006+02:00

El pròxim dijous 30 de Juliol de 2009, a la Catequística "La Cate" de Figueres, a la Ronda Rector Aroles 4, a les 20:00 hores, La Casa Gran del Catalanisme de Figueres tindrà l'honor de presentar el llibre "El nostre heroi Josep Pla" de l'escriptor Enric Vila.

Resum argumental

A mig camí del diari personal i la investigació històrica, Enric Vila ens planteja una altra manera de mirar-nos Josep Pla a través d'un recorregut fascinant per la literatura del nostre país seguint les petges a un dels millors escriptors de tots els temps.Àgil, amè, entretingut, mordaç, provocador. El millor estil d'Enric Vila de "Lluís Companys, la veritat no necessita màrtirs" torna amb "El nostre heroi Josep Pla"Un llibre vibrant, apassionant, polèmic, que no pot deixar indiferent a ningú que gaudeixi llegint i que basteix, pas a pas, la construcció d'un mite: el Josep Pla catalanista.Després de més de dos anys d'investigació, Enric Vila aporta nous documents, testimonis, dades inèdites i una visió personal compromesa tant en la literatura com amb la política.

L'autor

ENRIC VILA és llicenciat en Història Contemporània i doctor en Periodisme.Ha publicat el llibre entrevista Què pensa Heribert Barrera (2001), l'assaig Néstor Luján: el rostre o la màscara (2003), la biografia Lluís Companys,la veritat no necessita màrtirs (2006) i el llibre de records de Macià Alavedra, Entre la vida i la política (2007).Escriu al diari Avui i al seu blog, Dietari a destemps.Dóna classes de periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna.

Fragment:

"Heus aquí un escriptor compromès amb una llengua que molts consideren o volen morta; heus aquí un escriptor que perd la salut lluitant amb la censura i que viu l'amor clandestinament, al marge de la moral franquista; heus aquí un home desenganyat, doncs, però incapaç de resignar-se, que fa la guerra pel seu compte defensant-se del ressentiment dels uns i de la mala fe dels altres. Aquest home és prou generós per no inflar les passions amb la ploma; s'ha d'estar de gairebé tot i, malgrat això, troba pocs motius per queixar-se. La vida de Pla és una vida molt ben viscuda. Pocs escriptors catalans han viscut tan a prop de la seva veritat i tan per damunt de la presó mental que produeixen sempre les circumstàncies. Per això m'agrada tant llegir-lo i ha estat per mi un exemple de vida, a més d'un pare literari"."A Catalunya, els temperaments forts, Espanya els ofega. Mantenint el país en l'escassetat i l'estretor, fa progressar tots els covards que robarien l'últim crostó de pa del veí per sobreviure. Misericòrdia pels germans esgarriats! Ara, jo vull dir una cosa: tots aquests productes de camp de concentració, tots aquests que s'han avesat a tirar la pedra i amagar la mà, tots aquests que viuen d'especular amb els punts febles dels altres i s'enlluernen per un càrrec o una medalleta, tots aquests, val més que exercitin l'ànima o que es facin espanyols decidits perquè si un dia arribem a ser un país lliure no serviran ni per escombrar escales" Copyright: Enric Vila
Extret de A CONTRA VENT

ST.Jordi VS. 11 Setembre?

2009-05-24T20:57:00.003+02:00

Cada any els catalans tenim, si més no, un motiu per estar orgullosos de ser-ho, i aquest motiu és sense cap mena de dubte el Dia de Sant Jordi, una diada on es fusionen els llibres amb les roses, l’amor amb la cultura, la tradició amb la innovació, i el que és més important, es fa amb naturalitat, sense perjudicis ni reivindicacions que espatllin el sentiment de celebració i gaudiment conjunt de tots els catalans.
Ara bé, com cada any s’ha tornat a sentir, o més ben dit, alguns s’han preocupat de fer córrer la brama, el rumor, o en alguns casos la polèmica de proclamar el dia de Sant Jordi com la Diada Nacional de Catalunya, i substituir d’aquesta manera l’onze de Setembre, doncs bé, sobre aquesta “polèmica” creada per alguns m’agradaria aprofundir.
Primer hauríem de centrar-nos en el tema a tractar, una cosa és decidir si el dia de Sant Jordi hauria de ser festiu, aquí hi ha tantes opinions com persones, hi ha qui com jo trobar especial encant en el fet que el dia de Sant Jordi és celebri en feiner, pel bon ambient que es crea en els llocs de treball, perquè es trenca la rutina aconseguint que la jornada laboral sigui més agradable, perquè es dedica el dia a sortir al carrer, perquè les escoles surten al carrer, i aquests s’omplen de gom a gom. Però també es podria fer en festiu, tot i que com he comentat, crec que perdríem molts dels encants d’aquest dia.
Una altre debat és si s’hauria de proclamar el dia de Sant Jordi com la Diada Nacional de Catalunya en substitució de l’Onze de Setembre. Aquí us recomano que qui vulgui faci en exercici aplicable a molts altres temes, i que te una doble rasant.
Per saber que hi ha darrera d’algunes iniciatives o idees que en principi semblen del tot inofensives, en primera instància hem de saber qui les promociona per tal de descobrir-ne la seva intenció, i com el peix que es mossega la cua, per conèixer cap a quina banda bufen els vents d’alguns mitjans de comunicació n’hi ha prou per veure quins temes toquen, i com els toquen.
M’explico, tots els mitjans de comunicació amb seu a Madrid, tant públics com privats, tant els pròxims l’esquerra com els pròxims a la dreta, el dia de Sant Jordi van obrir tots els editorials, amb la “gran proposta” de que els catalans decidíssim que la Diada Nacional s’ha de celebrar un dia tant bonic com el de Sant Jordi, i no per l’Onze de Setembre, aquesta idea que en principi sembla del tot inofensiva té un rerefons que crec que s’ha d’explicar.
Als espanyols, i als seus mitjans afins els molesta l’Onze de Setembre i tot el que representa, els molesta que en l’Onze de Setembre els catalans recordem que al 1714 es van perdre per dret de contesta les llibertats de la nació, i que des del 1714 moltes d’aquestes llibertats encara no s’han recuperat, en resum volen substituir el caire reivindicatiu de la diada, pel “folklore” de Sant Jordi, volen substituir la història de la nació catalana per una llegenda que per ells és més inofensiva, i a més a més ho fan amb la millor arma, intentant enfrontar dos grans festes de sentiment catalanista, per això us demano que no caigueu al parany, Sant Jordi per l’amor i la cultura, l’Onze pel record i la reivindicació, tots dos compatibles, i tots dos importants.

PARC BOSC

2009-05-07T18:39:00.001+02:00

Molts cops tendim a criticar les coses que creiem que no s’han fet correctament, i tendim a menys tenir el que s’ha fet de forma correcta, i més encara si aquells que ho han fet no són “dels nostres”.
Avui m’agradaria valorar molt positivament una iniciativa engegada per l’anterior alcalde, una iniciativa que com malauradament ha passat durant massa anys a la nostra ciutat, va rebre fortes crítiques. La Reforma del Parc Bosc.

Ja quant va sorgir la polèmica, jo com una majoria silenciosa de figuerencs, vam decidir no deixar-nos emportar pels de sempre, per aquells que tot o troben malament. Per aquells que tot canvi que no controlin, o no els aporti cap benefici particular, és converteix en un drama, en una catàstrofe o en un error insuperable que condemnarà la nostra vila al pitjor dels inferns.
Per aquells que s’abanderen en els defensors dels pobres figuerencs que no arribem a més, i que sense que ningú els hi hagi demanat, decideixen parlar en boca de tots ells.
Recordo tota l’oposició que va tenir el projecte de rehabilitació del Parc Bosc, també recordo en l’estat que estava el Parc Bosc fa uns anys, un estat que entre d’altres coses el feia el gran desconegut per la majoria de figuerencs. Doncs bé, el primer dissabte de primavera que va fer sol d’enguany, vaig aprofitar per, de bon matí, agafar la família i acostar-nos al Parc Bosc.
Un cop i vam arribar em vaig trobar amb un Parc que realment fa patxoca, un Parc Bosc net, ordenat, amb llum, ple de gent, de jocs per la mainada en perfectes condicions i moderns, amb nous espais, com el bosc de palmeres, com la terrassa del “xiringuito”, com la zona d’exercicis, com la tirolina, com el laberint de cordes, com l’embrionari bosc d’alzines...
Ens vam trobar un Parc Bosc sense zones fosques i humides, sense aquelles zones on hi feia por entrar o simplement passar-hi, sense aquella pudor característica que feia a l’antiga zona on hi havia animals vius, sense aquells pins malmesos i malalts, que eren un perill.
Ens vam trobar amb un Parc Bosc que mostra la seva plenitud, ja que des de qualsevol punt del mateix, pots comprovar la seva grandesa, en definitiva un parc que res té ha envejar als magnífics parcs de la ciutat de les llums.
Gràcies a un alcalde que va ser prou valent per tirar endavant aquests projecte, tant jo, com la meva família hem trobat un motiu més per quedar-nos a la nostra vila un assolellat matí de primavera, i de forma sincera us dic, que la meva opinió cap a l’alcalde Armangué ha canviat un xic.
Ara la ciutat s’enfronta a nous reptes, a noves transformacions, i els de sempre ja tornen a sortir de les trinxeres on sembla que hi viuen permanentment, tornen a esgrimir aquells discursos que durant molts anys han encotillat a la ciutat, tornen a abrandar la bandera de la defensa dels pobres figuerencs que no en sabem més, tornen... Per sort em sembla que aquest, ara poca cosa hi tenen a fer, pels que encara o dubteu només us demano una cosa, abans de desconfiar per sistema dels nostres polítics aneu un matí assolellat al Parc Bosc, observeu-lo amb els vostres propis ulls, i intenteu recordar com estava fa uns anys.Ara penseu que hagués passat si tots aquells que es van posar en contra de la reforma del mateix s’haguessin sortit amb la seva... si jo he estat capaç de reconèixer una feina ben feta dels “altres”, tots em de ser capaços de confiar més amb aquells que ens governen, o si més no donar-los confiança, perquè us diré un secret, ells també viuen, treballen, pateixen i gaudeixen de la nostra vila.

AVORTAMENT

2009-03-27T20:16:00.007+01:00

Opinar sobre un tema tant delicat com la llei de l’avortament és sempre complicat i desagraït, és sempre un d’aquells temes en els que molta gent hi passa de puntetes i no vol acabar de mostrar la seva opinió, i es que opinar sobre aquest tema et pot portar molts problemes i mal de caps.
Però és bàsic que tothom hi pugi dir la seva, és bàsic que la societat disposi de tota la informació al respecte per poder tenir una opinió objectiva, i poder d’aquesta manera decidir sense estar influenciat pels diferents lobbies de poder, tant d’un cantó com de l’altre.
Per desgràcia aquests dies estic veient que els diferents lobbies de pressió han posat tota la carn a les graelles, i el debat s’està convertint en una guerra sense treva, en la qual ja s’hi comencen a barrejar altres temes. Aquest fet que provoca que ens desviem del tema central, les limitacions que l’estat ha de posar al dret d’una dona a interrompre voluntàriament l’embaràs, i l’equilibri d’aquest dret amb el dret més fonamental, el de la vida.

Perquè una persona pugi decidir lliure i objectivament, el primer que ha de tenir clar és sobre quin tema a de decidir, estem parlant de l’avortament, no estem parlant ni de la lluita entre les esquerres i les dretes, ni de la influència que ha de tenir o no tenir la religió en un estat laic, ni dels drets de les dones, ni de l’ús del preservatiu.

L’altre punt bàsic que ha de tenir una persona a l’hora de poder opinar objectivament, és disposar de tota la informació al respecte. I en aquest punt m’agradaria fer una crítica. El que no pot ser es que amb tota l’oferta televisiva que tenim actualment, un ciutadà hagi de recórrer a un canal de dubtosa objectivitat i honradesa, com és el fatídic canal “Intereconomia” de la TDT, per poder accedir a unes imatges que tot i que escabroses i sensacionalistes, mostren la realitat pura i dura del que és en realitat l’avortament. Estic convençut que qualsevol persona que vegi el reportatge realitzat per la fatídica cadena, tindrà dubtes reals sobre el que és l’avortament i tot i el significa.
El més trist de tot, es que s’hagi de recórrer a aquest tipus de periodisme per estar plenament informats, el més trist és que cadenes que no dubten ni un moment a ensenyar nadons palestins massacrats o carbonitzats per les bombes israelianes, censurin reportatges com el del fatídic canal Intereconomia.

Quant algú et vol imposar les seves idees ocultant part de la veritat, quant algú crea comissions d’experts per intentar legitimar el que la ciència encara no ha estat capaç de concretar, quant algú intentar barrejar altres temes per legitimar més les seves posicions, quant es barregen conceptes, quant molesta que l’altre part opini i faci pública la seva opinió, alguna cosa greu esta passant. Ens ha costat suor i llàgrimes poder desemmascarar certes tàctiques manipulatòries que al llarg de la història ens han portat a guerres, persecucions intolerables, conflictes, lleis contraries als drets humans, dictadures, neteges ètniques... Ara ens toca a tots, vigilar que aquells que amb l’ajuda de tots, van arribar a desemmascarar aquestes tàctiques, no les utilitzin per poder aplicar el que ells creuen que és la veritat suprema, aquells que volen imposar un nou credo.

"BURDA" MANIPULACIÓ

2009-03-22T10:22:00.005+01:00

L’altre dia en Goebelsaragoza va presentar una campanya publicitària del "partido". Avui l’he vist al carrer i he flipat. Enlloc diu si el lletrerot es del govern o del partit.
Vaig a fer una mica d’història del tema. A l’època Pujol la Generalitat sempre posava uns lletrerots on feia obres, sempre amb fons morat, i lletres blanques, sempre amb el logo de la Generalitat, i MAI amb el nom del President.
Aquell disseny va evolucionar amb Maragall ( ja sabeu que li agrada molt el disseny a aquest home) i va canviar el color de fons a vermell i les lletres o els símbols van passar a ser grocs, de manera que quan feien unes obres a una carretera, i dibuixaven una carretera al cartell, de lluny el que es veia era molt semblant a una bandera espanyola.
Be dons,ara, des de que hi ha en Montilla, els cartells segueixen sent vermells però amb un pantone clavat al que fa servir, oh casualitat, el psc-PSOE.I be, avui he vist aquest cartell i no he sapigut distingir si era del partido o del govern.
Si posa president serà que es del govern, no? O es del partit i el paga el govern?Quan els símbols d’un govern i d’un partit no es diferencien es diu DICTADURA? . Ah no, que el Hugo Chaves es un demòcrata!

pd: el cartell de les fotografies, es a Cornellà, Avda del Baix Llobrgat, cantonada Carretera d'Esplugues.
AUTOR JORDI BENPLANTAT http://benplantat.blogspot.com/

Figueres, ciutat dels detalls.

2009-02-28T22:02:00.006+01:00

Ara fa ja uns quants anys que visc a la Nacional II, a la zona de la presó de Figueres, i fins fa molt poc els veïns d’aquesta zona de la nostra ciutat ens havíem resignat a viure als afores de la ciutat, o més ben dit, viure a peu d’una carretera nacional.
Tot i viure en el vial més important de la ciutat, tant per llargada, amplada, mobilitat, nombre de veïns... Ens havíem acostumat a viure d’esquenes a aquest vial, el qual només aportava sorolls, perills, inaccessibilitat, a una llarga llista de greuges que provocaven la paradoxa que si un veí d’aquesta zona volia anar passejant fins el centre de la nostra ciutat, fins al Parc Bosc, fins al Castell de Sant Ferran o l’hospital, renunciava a fer-ho per l’esmentada via, i optava per adreçar-s’hi utilitzant carrers més estrets, i menys agraciats.
La solució que, ja fa uns anys, va aportar l’anterior consistori va ser la gran idea d’unificar tot el vial sota el nom d’Avinguda Salvador Dalí, iniciativa que a part de només quedar-se en això, va provocar les lògiques i previsibles molèsties burocràtiques als veïns de la zona.
Han passat uns anys, i ara sembla que es pot veure la llum al final del túnel, ara sembla que per fi s’estant donant les primeres passes per tal de que la ciutat, i els figuerencs, recuperem un vial amb grans expectatives. Amb el permís d’un heroi de la ficció de la meva joventut, modificaré una mica la seva dita, i diré “els petits canvis, poden ser poderosos”.
I perquè ho dic, doncs ho dic al veure que un dels trams de la vergonya de l’esmentat vial, per fi s’ha arranjat. Em refereixo a la vorera que va del final del carrer Sant Pau fins al carrer de la Pau, un tram que obligava a tots els veïns a renunciar a passar-hi si no volien jugar-se el físic, un tram totalment impracticable per persones amb mobilitat reduïda, un tram que posava en perill manifest a tots els nens i nenes que sortien o entraven a la llar d’infants que hi ha just al davant.
Sembla un petit detall, una petita tonteria, alguns diran “amb que poc que es conformen alguns”, doncs aquesta petita tonteria, aquest petit detall ha dificultat la vida diària de molts ciutadans duran massa anys, i que coll, cada cop que hi passo veig que aquest cop sí, que aquesta vegada sembla que la nostra ciutat, la nostra vila s’està despertant.Aprofito aquesta tribuna per animar als figuerencs a ajudar al nostre consistori a millorar la ciutat, figuerencs, no ho dubteu, si teniu un tram de carrer mal asfaltat, si teniu una vorera degradada, si hi ha un tram de la ciutat sense prous papereres, o contenidors de recollida selectiva, si .... No ho dubteu, figuerencs feu ciutat !! Presenteu instàncies a l’ajuntament, només es pot arranjar, allò que es sap que s’ha d’arranjar.

Sort en tenim de les hemeroteques.

2009-02-22T10:29:00.006+01:00

Aquests són els que a dia d'avui governen el nostre país, gràcies als "independentistes"!!!
José Zaragoza, és el secretari general del PSOE-PSC, i aquests ens han de defensar a Madrid??

LA HIPOCRESIA PROGRESSISTA

2009-02-10T08:48:00.002+01:00

Aquest discurs fou pronunciat per Gervasio Sánchez el darrer 7 de maig en l' acte de recepció dels Premis Ortega y Gasset. Hi eren presents la vice-presidenta del govern, uns quants ministres i ex ministres, la presidenta de la Comunitat de Madrid, l'alcalde Madrid, el president del Senat i centenars de persones.Però inexplicablement no ha estat publicat ni pel El País ni per cap dels medis que patrocinen aquest premi. Si el llegeixes potser intuiràs perquè?

(Foto premiada)

"Estimados miembros del jurado, señoras y señores: Es para mí un gran honor recibir el Premio Ortega y Gasset de Fotografía convocado por El País, diario donde publiqué mis fotos iniciáticas de América Latina en la década de los ochenta y mis mejores trabajos realizados en diferentes conflictos del mundo durante la década de los noventa, muy especialmente las fotografías que tomé durante el cerco de Sarajevo.
Quiero dar las gracias a los responsables de Heraldo de Aragón, del Magazine de La Vanguardia y la Cadena Ser por respetar siempre mi trabajo como periodista y permitir que los protagonistas de mis historias, tantas veces seres humanos extraviados en los desaguaderos de la historia, tengan un espacio donde llorar y gritar. No quiero olvidar a las organizaciones humanitarias Intermon Oxfam, Manos Unidas y Médicos Sin Fronteras, la compañía DKV SEGUROS y a mi editor Leopoldo Blume por apoyarme sin fisuras en los últimos doce años y permitir que el proyecto Vidas Minadas al que pertenece la fotografía premiada tenga vida propia y un largo recorrido que puede durar décadas.
Señoras y señores, aunque sólo tengo un hijo natural, Diego Sánchez, puedo decir que como Martín Luther King, el gran soñador afroamericano asesinado hace 40 años, también tengo otros cuatro hijos víctimas de las minas antipersonas: la mozambiqueña Sofia Elface Fumo, a la que ustedes han conocido junto a su hija Alia en la imagen premiada, que concentra todo el dolor de las víctimas, pero también la belleza de la vida y, sobre todo, la incansable lucha por la supervivencia y la dignidad de las víctimas, el camboyano Sokheurm Man, el bosnio Adis Smajic y la pequeña colombiana Mónica Paola Ojeda, que se quedó ciega tras ser víctima de una explosión a los ocho años. Sí, son mis cuatro hijos adoptivos a los que he visto al borde de la muerte, he visto llorar, gritar de dolor, crecer, enamorarse, tener hijos, llegar a la universidad.
Les aseguro que no hay nada más bello en el mundo que ver a una víctima de la guerra perseguir la felicidad.
Es verdad que la guerra funde nuestras mentes y nos roba los sueños, como se dice en la película Cuentos de la luna pálida de Kenji Mizoguchi. Es verdad que las armas que circulan por los campos de batalla suelen fabricarse en países desarrollados como el nuestro, que fue un gran exportador de minas en el pasado y que hoy dedica muy poco esfuerzo a la ayuda a las víctimas de la minas y al desminado.
Es verdad que todos los gobiernos españoles desde el inicio de la transición encabezados por los presidentes Adolfo Suarez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, José María Aznar y José Luis Rodríguez Zapatero permitieron y permiten las ventas de armas españolas a países con conflictos internos o guerras abiertas.
Es verdad que en la anterior legislatura se ha duplicado la venta de armas españolas al mismo tiempo que el presidente incidía en su mensaje contra la guerra y que hoy fabriquemos cuatro tipos distintos de bombas de racimo cuyo comportamiento en el terreno es similar al de las minas antipersonas.
Es verdad que me siento escandalizado cada vez que me topo con armas españolas en los olvidados campos de batalla del tercer mundo y que me avergüenzo de mis representantes políticos.
Pero como Martin Luther King me quiero negar a creer que el banco de la justicia está en quiebra, y como él, yo también tengo un sueño: que, por fin, un presidente de un gobierno español tenga las agallas suficientes para poner fin al silencioso mercadeo de armas que convierte a nuestro país, nos guste o no, en un exportador de la muerte. Muchas gracias."

Records o realitats?

2009-01-21T21:31:00.008+01:00

Recordeu aquella Figueres, moderna i innovadora.

Recordeu aquella Figueres que es va avançar a la Girona, fosca, trista i humida, que s'hi va avançar amb la variant, amb l'estació d'autobusos...

Recordeu aquella Figueres amb un equip a la segona divisió, referent esportiu de la província i amb un camp de primera divisió.

Recordeu aquella Figueres amb un rovell de l’ou centre de peregrinatge comercial de les contrades gironines.

Recordeu aquella Figueres amb una piscina municipal on poder-hi anar a l’estiu.

Recordeu aquella Figueres que va trobar un emplaçament perfecte per portar-hi les Fires i Festes de la Santa Creu, recordeu...

Jo la recordo, i ara sembla que començo a reviure-la per moments.

Quant entro a la nostra ciutat pel carrer nou hi descobreixo que la Creu de la Mà ja no és aquell punt del carrer Nou on comencen les rues de carnaval o de reis, sinó que és una Plaça, una plaça amb bancs i arbres: oberta, accessible i visible pels veïns i la resta de la ciutat.

Quant em passa el mateix una mica abans, als voltants de la Rambla Nova, hi trobo voreres amples, sense contenidors de superfície, amb terrasses amb vistes a la ciutat, i no a les deixalles de la ciutat i les seves olors, o a la Plaça de la Ernest Vila.
Quant veig, que d’una vegada per totes és comença a apostar per la ciutat, amb els riscos que això comporta; i veig que s’estan buscant solucions reals i palpables pel Castell de Sant Ferran. Quant veig que amb l’actual consistori difícilment tornarem a perdre l’oportunitat de tenir un nou Museu a la ciutat, recordeu el Museu del Cinema...

Quant veig que es pensa, sense complexos, en els interessos dels figuerencs, i es cedeixen terrenys municipals per fer-hi escoles i no presons, quant espero amb il·lusió projectes com la renovació de l’Avinguda Vilallonga, com l’eliminació de la gran cicatriu que tenia Figueres amb la via del tren, i la reordenació de tots els terrenys alliberats, quina gran avinguda que tindrem...

Quant a més a més s’obre l’oportunitat real de que els Figuerencs, encara que sigui només amb un tren diari, podrem anar a Barcelona, París o Madrid en tren d’alta velocitat.
Quant veig que a la rambla, per Nadal, hi ha vida després de les vuit del vespre, i vida real, segura, sana, gràcies a la pista de gel....

Quant veig que a Figueres si que es nota que estem celebrant les festes de Nadal, no com a la capital de la nostra nació, on sembla que el Nadal els fa nosa.
Quant veig que s’està intentant solucionar el problema de la circulació a Figueres, amb mesures reals, amb tres nous aparcaments a la nostra ciutat, o amb un ambiciós projecte d’arrangament de les cruïlles més perilloses de la ciutat, si aquelles que tots els figuerencs tenim al cap, aquelles a les que ,per desgràcia, amb els anys ens hem acostumat a veure-hi accidents dos o tres cops per setmana, quant veig...
Per fi sembla que la Figueres capital del nord s’està despertant d’una letàrgia que ha durat massa anys.

Per fi sembla que Figueres deixa d’estar adormida, per fi sembla que la nostra ciutat ens torna a il·lusionar, per fi ens han deixat de posar en dubte la capitalitat de la comarca, i ara sembla que estem en el bon camí per arribar, algun dia, a discutir-li la capitalitat de la província a Girona.

US PRESENTEM A HAMAS.

2009-01-15T10:11:00.016+01:00

Primer de tot:
Tota guerra és cruel i deplorable.
Qualsevol mort, i especialment la de nens, és la ignomínia més gran que es pugui veure avui en dia.
Tots hem d'estar a favor del cessament immediat de les hostilitats.
Dit això, m'agradaria fer unes petites observacions.

Segons la “magnífica” llei de partits, tota manifestació on es facin proclames o apologia del terrorisme han de ser prohibides, per tant, les diferents manifestacions que s'estan produint aquests dies, en les quals hi han nombroses i públiques proclames a favor del terrorisme de Hamas haurien de ser prohibides, i en el cas de no poder-se anticipar als fets, actuar contra els seus organitzadors.

PAU per tothom, per Israel també, quantes manifestacions s’han fet contra el terrorisme suïcida i masacrador de Jamas?

Per cert: La llibertat d'opinió es un dret que molesta, però a qui? La Rahola ja ha rebut amenaces de mort per la seva posició crítica amb Hamas i l'integrisme islàmic.

Heu vist la foto del TERRORISTA amb una pistola a la manifestació encapçalada pel conseller d'interior? Si, el mateix conseller que no va anar a la manifestació pel dret a decidir al·legant causes "d'ordre", el mateix conseller que va prohibir una manifestació de Mossos en ple període electoral (el tribunal Suprem ha donat la raó als convocants de la manifestació de Mossos i ha donat una forta reprimenda a aquells que la van prohibir).

Ja s'estant registrant atacs a centres jueus d'Espanya.

Europa encara és antisemita?
Dit això, i veient la poca objectivitat dels nostres mitjans de comunicació, m'agradaria presentar-vos en imatges a qui defensen alguns.
Només demanar-vos que intenteu recuperar el que diuen els líders d’Al-Fatah, que em sembla que són de tot menys pro-israel, sobre Hamas.

Recomanació literària

2009-01-01T18:54:00.007+01:00

l'Estepa Infinita
Aquest és un llibre autobibliogràfic en el que la seva autora, Esther Hautzig, explica les penúries que tant ella com la seva família van haver de passar en un dels camps de concentració russos situats a la temuda Sibèria.
Text de contraportada
Som al juny de 1941. Els russos han arrestat la família Rudomin perquè són jueus i capitalistes, enemics del poble. Forçats a marxar de casa seva, lluny dels seus amics de Vilna, Polònia, pare, mare i filla es troben d’un dia per l’altre dalt d’un tren, tractats com si fossin bestiar. El destí: l’estepa infinita de Sibèria. Durant cinc anys, l’Esther i la seva família viuen a l’exili, cultivant camps de patates i treballant a les mines, lluitant per trobar prou menjar i prou roba per sobreviure. Serà només la força de la unitat familiar que els mantindrà vius i alenarà la seva esperança pel futur.

AUTOCRÍTICA

2008-12-26T19:25:00.003+01:00

Moltes vegades m’he preguntat com pot ser que, històricament, els catalans no aconseguim allò que ens proposem i que necessitem amb l’enorme potencial que tenim.
Per a mi, és un problema de mentalitat i de falta d’autocrítica. Com explica Xavier Roig en el seu llibre Entre l’Espanya i la paret, tenim un poder d’autodestrucció brutal. Un exemple, el Sr. Josep Guardiola, primer com a jugador del F.C.Barcelona i ara, a través del seu càrrec d’entrenador, ha donat i donarà una imatge exquisida dels catalans. Educat i respectuós és admirat per a tothom més enllà de les nostres fronteres. Al Pep se’l va despreciar i maltractar fins a uns extrems inimaginables, i per cert, no ho feien els de la COPE ni els de les espanyes, sinó des de Catalunya mateix.
Us imagineu un país amb set milions i mig de Josep Guardiola? Jo em conformaria amb què els polítics catalans al Congrés dels Diputats, a vegades, n’aprenguessin una mica d’en Pep. Oi que sí Sr. Tardà?
Ferran Pujadas
Figueres

RACONS AMB HISTÒRIA, MISTERI DESVELAT

2008-12-08T09:01:00.006+01:00

Per fi sembla que es comença a desvetllar el misteri de la tomba de l'aviador alemany de Garriguella, mirar post del 24/08/2008. Us transcric una carta publicada a la revista Sàpiens del mes de Desembre.
MISTERI DESVELAT
Responent a la carta publicada en el número 72 i signada per Marc Sàez en què demana informació sobre la làpida de l'aviador Friedrich Windemuth a Garriguella, li puc aportar unes quantes dades: primer, Windemuth era un pilot de la temuda legió Còndor alemanya al servei del bàndol franquista. Va ser abatut el 6 de febrer del 1939 a Garriguella mentre atacava el camp d'aviació fent passades de metrallament als avions republicans. Encara avui es poden veure els forats de les bales dels avions alemanys a les parets del refugi antiaeri que hi havia al costat del camp. M'agradaria esmentar que aquell fatídic dia per l'aviació republicana a Catalunya varen morir diversos pilots i personal del camp, i ningú no va poder posar cap làpida al costat de l'aeròdrom. Alfons Salleras, BORRASSÀ.
Bé, i ara ... doncs el meu primer pas serà intentar possar-me en contacte amb el Sr.Alfons Salleras, per donar-li les gràcies i parlar del tema. Després intentaré trobar col·laboradors per engegar un projecte de recuperació i memorial del camp d'aviació republicà, estic obert a totes les idees i ajudes que tothom ens pugui oferir, seguirem informant.....

"La tirania de la incompetència".

2008-12-03T08:54:00.001+01:00

"La tirania de la incompetència" Entrevista a Xavier Roig

MUSEU MILITAR A FIGUERES

2008-11-12T11:08:00.003+01:00

Sense ànim d’ofendre, tots aquells que poseu inconvenients al trasllat del Museu Militar de Barcelona al Castell de Sant Ferran de Figueres, esteu una mica acomplexats.
Algú de vosaltres a visitat el Museu de Montjuïc, el valor històric n’és indiscutible, hi ha peces extraordinàries.
La qüestió serà donar-li una nova visió, o obrir sales noves, Sala de la Guerra dels Segadors, Sala 1714, Sala Jaume I, sala de les milícies catalanes (Estat Català, POUM, CNT-FAI, PSUC...), Sala dels Mossos d’Esquadra, Sala de l’exili, Sala de l’oposició al franquisme, Sala dels voluntaris catalans a la 1era i 2ona Guerra Mundial (lluitaven amb estelades i senyeres) ... i omplir aquestes sales de objectes relacionats amb el seu nom.
Un altre qüestió serà la seva gestió, hem d’aconseguir que la gestió majoritària sigui d’un consorci amb majoria de les institucions catalanes (Generalitat, Diputació, Consell Comarcal, Ajuntament).
Heu visitat els “Invàlids de París”, o els Museus de la zona de Normandia, o el Museu de l’Aire i l’Espai de Washington o New York, són Museus extraordinaris.
Senyors meus, Figueres s’està despertant d’un son que ha durat massa anys, ja em perdut massa oportunitats per culpa d’un immobilisme exasperant que a portat a la Figueres que ni Girona li feia ombra, a la Figueres que se li pot arribar a discutir la capitalitat de la comarca. Figueres endavant!!!
Ho diu un objector de consciència independentista.

MALENI FOREVER, patètic.

2008-11-07T10:05:00.004+01:00

El que aquest vídeo reflecteix, és el que tota la Cort mediàtica del PSOE no va ensenyar de la compareixença de la Gran Ministre de Foment.
Si entreu al YOUTUBE, trobareu altres perles d'aquesta senyora tant recordada en terres Catalanes.

El "soviet" a RAC 1.

2008-10-13T09:28:00.004+02:00

És una vergonya que en un programa que respecto tant, hi tinguin com a tertulià un autèntic "soviet" com el senyor Bolaño. Quant li preguntaran per les amenaces a periodistes, o per l'afer de "Barbeta estàs muerto", o les pressions als redactors propis (TV3,CatRad, ComRad...) i extranys, decidint que és i que no és notícia, o quant li preguntaran pels motius de la seva destitució.
A més A més, m'agradaria que algú m'expliqui que aporta a la tertúlia, l'únic que fa és arengues al José Montilla, i criticar d'una forma lamentable, i sense "venir a cuento", al cap de l'oposició. Suposo que el grup Godó a tret interessants contrapartides, i suposo que una de les condicions del "contracte" era que els altres tertulians no li portin la contrària, tot força llastimós.

HUMANISME Vs. NACIONALISME?

2008-09-25T09:23:00.005+02:00

Ja fa temps que sento opinions de certs intel·lectuals catalans apostant per la seva visió de l’humanisme, i criticant “l’anacronisme feixista, trencador, hostil, inculte, curt de mires...del nacionalisme català”
Senyors meus, i amb tot el meu respecte, la seva idea de l’HUMANISME és el refugi dels apàtrides, dels dèbils, o dels que han "sucumbit" a les pressions dels ocupants.
El dia que en el meu DNI hi digui CIUTADÀ DEL MÓN, jo serè el primer en renunciar ,si cal al nacionalisme, i abraçaré sense cap recança el seu humanisme.
Però sempre que m'imposin una Nacionalitat, una Llengua, una Cultura i una Selecció, ja em perdonaran, però jo trio la meva.
Algú vol obviar que Catalunya està ocupada, primer per un exèrcit (Guerra dels Segadors, 1714, últims dies de la Guerra Civil pel govern "republicà" espanyol, Ocupació tropes franquistes, Franquisme....) i després per una legió de colons, ALGUNS DEL QUALS (no tots, jo em dic Sàez) ha diferència del que passa a d'altres països (excepte al TIBET) menyspreen la cultura d'acollida i s'hi mostren hostils.
No hi ha res més trist, que la renúncia, per cert, se n’adonen que els seus arguments s’acosten perillosament als arguments que tenen a partits tant “poc nacionalistes” com el PP, Ciutadants, “Unión Progreso i Democracia”....respectables tots ells, quant parlen del nacionalisme català?.
PUBLICADA A LA VANGUÀRDIA DIGITAL, no us perdeu els comentaris.....
Enllaç:
http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080925/53545747390.html

L'EUROPA DE LES NACIONS ÉS POSSIBLE?

2008-09-19T13:24:00.005+02:00

BRITÀNICS !!!!!!

2008-09-19T13:24:00.004+02:00

Sense comentaris, bé sí només un, seria possible aconseguir alguna cosa semblant a Catalunya, em sembla que no, hi ha molts complexes d'aquells que es creuen més intel·ligents i avançats que ningú, i que es miren aquest vídeo amb "sorna", però que coll, a mí m'agrada.

VISCA CATALUNYA LLIURE !!!!

2008-09-11T08:35:00.002+02:00

L’estelada fa 100 anys, i en quest 100 anys ha estat testimoni mut d’una petita part de la història de la nostra nació, des del seu naixement el 1908 quant trobem la primera imatge d’una senyera amb un romb al mig (es dedueix blau) amb una estrella blanca a l’interior, en una fotografia, feta a París, a la seu de la Lliga Nacionalista Catalana, ha estat un símbol de la voluntat de gran part del poble català per tal d’aconseguir la plena sobirania nacional.
Un símbol d’aquells que, independentment de la seva ideologia política, creença o condició, han volgut aportar una mica més en el llarg camí que ha de portar a la nostra nació cap a la plena llibertat.
Ara més que mai, l’estelada és quelcom més que una simple bandera.

En aquesta nació mil·lenària que a vist com la senyera dominava el mediterrani, que ha estat el bressol de la democràcia a Europa, que en segles posteriors ha estat envaïda, humiliada i vexada, però mai derrotada. En aquesta nació que avui ha recuperat gran part dels drets i llibertats perduts durant tants anys, l’estelada significa un, encara no n’hi ha prou, encara no em arribat a la fi del camí, encara ens queda molt per fer, i és més, ara en ple debat pel finançament i quant l’Estatut d’Autonomia, màxim símbol de la voluntat ,democraticament expresada, del poble català està a punt de ser vexat per un tribunal de legitimitat dubtosa, l’estelada també significa, com alguna vegada ha dit el President Pujol, un “cago’n cony!!”, un “ja n’hi a prou”, un “qui s’han cregut que som nosaltres...”

I com deia el canonge Collel de Vic fa un grapat d’anys
" No captem el dret de viure

Dret que no es compra ni es ven

Poble que es mereix ser lliure

Si no li donen s'ho pren".
VISCA CATALUNYA LLIURE !!!!.

SENYERES ALS BALCONS

2008-09-11T08:10:00.000+02:00

Ja arriba la Diada Nacional de Catalunya, per conmemora els fets del 1714, ara més que mai les nostres viles i ciutats han d'estar engalanades amb senyeres i demostrar d'aquesta manera el nostre orgull de ser catalans, de la nostra història, de les nostres reivindicacions des de les més nacionals, fins a les més socials, catalunya i els catalans em estat, som i serem la punta de llança de moltes reivindicacions.Penjar la senyera és dir que som catalans, que ens en sentim orgullosos, que la manera catalana de veure i entendre el món és una de les millors maneres de fer-ho, ara més que mai VISCA CATALUNYA.

NACIONALISME

2008-08-25T18:01:00.001+02:00

En relació als comentaris que ha generat l'escrit de "A Figueres, cal tenir estrella" sobretot a "La Vanguàrdia Digital" (clikeu l'enllaç), m'agradaria escriure quatre paraules.
Bona tarda,
Les ideologies han de ser una eina i no una fi, les ideologies són un instrument per millorar la qualitat de vida, la llibertat, la tolerància, el bon humor i la simpatia, ara bé quant la ideologia sobrepassa la seva finalitat, i ella mateixa es converteix en finalitat s'està pervertint i es torna execrable.
Pel que fa al nacionalisme, sempre que aquest sigui un nacionalisme defensiu o "conservador d'una llengua, d'una cultura i d'un poble mil·lenari en perill de diluir-se", no li veig el mal, és més, li veig moltes parts positives.
Ara bé, quant aquest nacionalisme és converteix en una eina d'imposició, o balcanització es perverteix.
Poder el problema són les paraules, d'ara en endavant ja no seré nacionalista, seré "defensor d'una cultura i d'una llengua mil·lenàries en perill d'extinció" tot i així, em sembla que quant digui que el que defenso és el Català i no el Tibet, o els Palestins, tornaré a caure antipàtic a molts.
Salut i Forçà.

RACONS AMB HISTÒRIA

2008-08-24T10:33:00.000+02:00

LA TOMBA DE L'AVIADOR ALEMANY A GARRIGUELLA Durant la Guerra Civil, Garriguella fou víctima de diferents bombardejos en ser bombardejat el Camp d'Aviació republicà que hi havia a les afores del poble . En un camp a les afores del poble, molt a prop de la carretera que ens porta a Vilagüiga, hi trobem una làpida en record a la mort d'un aviador d'origen alemany, a l'inscripció de la mateixa hi diu:
" HIER FIELD AM 6.2.1939
IM KAMPF FÜR EIN NATIONALES SPANIEN
FRIEDRICH WINDEMUTH GEB 27.5.1915 IN LEIPZIG "
La traducció que em surt és que "en aquest camp, el 6/2/1939 va morir en la batalla per l'Espanya Nacional, Friedrich Windemuth, nat a Leipzig el 27/05/1915".
El que no tinc clar és si aquest aviador lluitava al costat del Govern de la República:
"El camp d'aviació era republicà, i possiblement va ser un dels alemanys que va venir per les olimpíades celebrades a Barcelona per contrarestar les olimpíades organitzades per Hitler a Alemanya, i que en produir-se el Cop d'Estat, es va allistar a les famoses "brigades internacionals", o si bé es tracta d'un aviador feixista o nazi, que va ser abatut en un atac a l'esmentat camp d'aviació.
Intentaré continuar fent gestions per tal d'esbrinar-ho, i estic obert a qualsevol ajuda.

2008-08-20T21:50:00.001+02:00

L'Estat s'oblida de Catalunya a l'hora de fer grans carreteres

2008-08-17T08:32:00.000+02:00

En els últims dotze anys, Foment només ha construït 104 nous quilòmetres de vies d'alta capacitat al Principat Andalusia, Castella i Madrid han inaugurat en aquest temps més del doble de quilòmetres
Quim Torrent

Dada a dada se segueix alimentant el mite. Siguin dades històriques o recents, Catalunya sempre surt malparada en les comparacions amb altres territoris sota dominació espanyola. En aquest cas és la inversió en vies d'alta capacitat de la xarxa de carreteres. Entre el 1995 i el 2006 -últim any de què hi ha dades oficials-, el ministeri de Foment només va construir 104 nous quilòmetres de vies de gran capacitat.
Es tracta d'una xifra baixa, que només suposa un augment d'un 14% del quilometratge de grans carreteres de titularitat estatal al Principat. Pràcticament la totalitat d'aquests nous quilòmetres pertanyen a la conversió de la N-II en autovia entre Barcelona i Lleida, una obra que ja era reivindicada als anys 80.
Mentre els diferents responsables del ministeri de Foment han anat posant pegues al desdoblament de la N-II a Girona i la N-340 a Tarragona, les inversions no s'han fet esperar en altres territoris. Castella i Lleó, per exemple, ha més que doblat el seu quilometratge de vies d'alta capacitat, gairebé tots d'autovies. Aquesta comunitat autònoma ha vist, per exemple, com en els deu últims anys Foment hi construïa l'autovia entre Àvila i Salamanca o l'autopista entre el límit provincial amb Madrid i Valladolid.
No ha sigut l'única comunitat beneficiada per les importants inversions del ministeri de Foment. La inversió en aquest tipus de via a Andalusia ha crescut igual amb independència del color polític del govern d'Espanya. Mentre aquí el govern català havia de construir l'Eix Transversal amb un sol carril per banda perquè no hi havia ni un ral a la caixa, l'Estat asfaltava 500 quilòmetres de vies ràpides al pati de Manuel Chaves. I d'aquests, només una quarta part corresponen a autopistes de peatge. Tal com es va fer amb el TGV, per exemple, la A-7, l'autovia que ha d'unir l'arc mediterrani amb la frontera francesa, s'ha començat pel sud. D'aquesta via al seu pas per Andalusia ja n'hi ha construïts 406 quilòmetres mentre que ha Catalunya hi ha els tristos 16 quilòmetres de la circumval·lació de Tarragona i la variant de Vilaseca.
Fins i tot Galícia pot presumir de tenir unides entre elles totes les seves principals ciutats -menys la connexió Lugo-Ourense- amb vies d'alta capacitat. No és el cas de Catalunya, amb molta més mobilitat, que segueix esperant que es resolguin les connexions Lleida-Tarragona, Lleida-Girona i Barcelona-Girona amb vies d'alta velocitat lliures de pagament. Tot plegat, però, queda lluny si fem cas dels plans de Foment per als pròxims anys.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 22. Dissabte, 16 d'agost del 2008

A Figueres, cal tenir estrella.

2008-08-14T16:29:00.001+02:00

Aquest any, a Figueres, per la nostra diada nacional i aprofitant el centenari de la creació de la bandera estelada, l'Ajuntament penjarà en un lloc important de la ciutat una senyera estelada.
Aquest, un gest perfectament normal en qualsevol altre nació del món, com sempre, a casa nostra a generat un sèrie de complexos.
Complexos, dels acomplexats de sempre, aquesta gent que encara li fa vergonya sentir-se català, ja que des de petits i no tant petits han “mamat” que el nacionalisme és "dolent", que és la causa de tots els mals, i que la única ideologia "bona, casta i pura" és el comunisme, o en el seu defecte, el socialisme (ja que un polític demòcrata defensi el comunisme és una mica contradictori, oi).
Complexos, d'aquells que mai s' han sentit realment catalans, d' aquells que per ells ser català és com ser soci del videoclub de la cantonada, i que la pàtria i la bandera que realment els fa venir trempera és l'espanyola, cap problema, per gustos els colors i tothom és lliure de pensar i sentir el que vulgui, però tothom, eh! els catalans nacionalment conscients també, i encara més a la nostra terra.
Però el més greu de tot són els arguments que empren, ....que si l'estelada és il·legal....que si la majoria de figuerencs no ho volen...., senyors els figuerencs un cop cada quatre anys van a les urnes i diuen el que volen, i aquells que surten escollits a les urnes creen majories, i les majories decideixen, o el que passa és que els acomplexats tampoc creuen en la democràcia, que la democràcia només és bona quant guanyen els "teus", a i per cert, que algú em digui en quin precepte legal es diu que la bandera estelada és il·legal.
Publicat a http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080818/53522601210.html , no us perdeu els nombrosos comentaris que ha generat l'escrit.

EL 12 d'Agost = Ràdio 4.

2008-08-05T14:33:00.000+02:00

Hola,
Estic intentant contactar amb l'autor del blog "Catalans amb Història" i he arribat fins aquí per un enllaç en el blog "Nova Pàtria" que estava enllaçat des de Catalans amb Història.
No he trobat cap mena de informació per contactar directament per mail amb l’autor.
Be, em presento. Em meu nom es Alfred i soc l'autor dels blogs "Ya está el listo que todo lo sabe" (www.yaestaellistoquetodolosabe.com) i "El 7 ciències" (www.el7ciencies.cat).
El pròxim dimarts 12 d'agost recomanaré el blog "Catalans amb Història" en l'espai que faig a Ràdio 4 (RNE a Catalunya) dintre del magazín "El matí a 4 Bandes" (de 10'30 a 11 del matí)Només volia que el seu autor ho sabés. Si no ets tu i el coneixes s’ho podries fer saber? Gràcies! L’espai es pot escoltar en directe per aquest link: http://www.rne.es/rne/radioenvivo/radio4.phpSalutacionsAlfred.

Els Segadors, s.XVIII.

2008-07-26T09:44:00.000+02:00

Els Segadors és una cançó popular del segle XVIII quan la guerra que els catalans, comandats per Pau Claris, van fer contra el rei Felip IV de Castella i, molt especialment contra el seu home de confiança, el comte duc d'Olivares.
L'any 1892 Francesc Alió publicava la lletra de l'antiga cançó d'Els Segadors, recuperant una melodia nova, extreta d'una vella cançó.
L'any 1899, la revista La Nació Catalana va convocar un concurs per dotar l'himne català d'una lletra més curta; la poesia guanyadora, d'Emili Guanyavents, és la versió actual.
En els període dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930) va ésser totalment prohibit.
Durant la guerra del 36 la seva lletra tornava a ser una realitat doncs les tropes agressores reials del segle XVIII contra el poble de Catalunya ara eren reencarnades per les feixistes del general Franco.
Un cop guanyà aquell la guerra també la prohibí (1939-1975).
En els anys de la transició una llei del Parlament de Catalunya va establir Els Segadors com a l'himne nacional de Catalunya.

Versió del l'Himne dels Segadors, cantada per la Coral Sant Jordi, amb lletra del romanç del S.XVIII.

COHERÈNCIA o MANIPULACIÓ?

2008-07-24T09:34:00.000+02:00

Sobre les declaracions de Felip Puig a RAC1, sobre el Català del president Pepe Montilla i tot el que han "generat", m'agradaria recordar les següents declaracions:

'Si se sent tan català i tan catalanista perquè..perquè és tan fluix quan parla català? Mmmm, ja se'l nota, correctament i tal, però home un president de la Generalitat potser que no ha de ser el Pompeu Fabra però....escolti, que el parli una mica millor si tan s'estima Catalunya, els catalans i la seva llengua'.

Això, amics companys i compatriotes, no és cap esput xenòfob d'algun convergent ressentit (parafrasejant el discurs oficialista). Això, però això això, li etzibava el sociata del Vidal-Folch al Tio Pepe en un programa de la 2.
I no consta que ningú apadrinés una campanya de lapidació pública del personatge com sí s'ha fet ara amb en Felip Puig. Tampoc el Tio Pepe ni la seva guàrdia pretoriana es van fer els ofesos com sí ha passat ara.
I és que no calen les disculpes quan es diuen veritats de l'alçada d'un campanar i que (si veieu el video) el Tio Pepe assumeix íntegrament.

"Si vostès, en 300 anys, des de 1714, no han après a dir encara Josep-Lluís i en canvi sí que han après a dir Schwarzenegger, vostès tenen algun problema".
Això, textualment, va sortir de la boqueta del vicepresident, CAROD ROVIRA quan va anar convidat al "Tengo una pregunta para usted".
Ai !! Tal grau d'exigència amb una pobre desgraciada de no sé quina ciutat ecspanyola, i en CAROD se'l passa pel forro quan qui té davant és el lingüicida Montilla.
A ell li molesta que un paio de Sòria, posem per cas, no pronunciï bé el seu nom però troba molt normal que el president de la Generalitat encara hagi de consultar com es diu 'sí' i 'hola' en català. Informació extreta de Cimeraextraodinaria.

DIÀLEG RESPECTUÓS

2008-07-19T12:20:00.000+02:00

Article publicat a l'AVUI, autor: Ferran Pujades.

El passat 26 de març vaig tenir la sort d'escoltar una entrevista a un dels personatges públics, no per voluntat pròpia, més esmentats últimament per tothom, l'Oleguer Presas.
Com a persona jove, em considero profundament preocupat per l'actual moment que viu la societat catalana i espanyola, i valoro molt positivament que aparegui gent com l'Oleguer que, expressant les seves opinions respectuosament, intenta crear diàleg, un diàleg que ajudi a tirar endavant el país en un moment on estem fins al capdamunt d'escoltar els polítics com alimenten la crispació existent.
Només desitjo que tot el linxament que està patint l'Oleguer, fruit de la intransigència i de la manipulació que ens envolta, serveixi per alimentar aquest diàleg que ell, i gent que tinguem altres ideologies, podem crear.
Aquesta nit somiaré amb un marc polític on hi predomini el sentit comú i les ganes d'avançar com a país que desprèn l'Oleguer. Si fos així, segur que la participació electoral que tant supliquen els polítics augmentaria considerablement.
Ferran Pujadas.

2008-07-13T19:22:00.000+02:00

" No captem el dret de viure
Dret que no es compra ni es ven
Poble que es mereix ser lliure
Si no li donen s'ho pren".

(Canonge Collel, Vic).

"La llibertat es perd per la por i es guanya pel seu exercici.
El passat doncs per aprendre, el futur per mantenir l’esperança, el present per ser-hi amb fermesa. Hi som, Siem-hi."

Pere Segura i Ferrer.

FOTO: Esbart de Vic. Acte de la col·locació del pedró sota la presidència de Víctor Català, la qual envolten el canonge Collell, el doctor Salarich, Martí Genís -llegint el discurs de mossèn Cinto Verdaguer-, Ramon d'Abadal, Francesc Matheu, mossèn Gudiol, etc.

TELECINCO, TELECINCO por el cul.. te la in..

2008-07-08T11:49:00.000+02:00

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit avui al Manifiesto por la lengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectualsa Madrid. La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entreels quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que elcastellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que potser-li suposada' als seus ciutadans'.
Telecinco és la primera televisió que s'adhereix a aquest manifest A més, Telecinco ha dit, a l'informatiu del migdia, que 'posa a disposiciódel col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió perdonar suport a aquest projecte'.
Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga queconsisteix en no mirar Telecinco.
Això no és un boicot, sinó una vaga. Junts podrem! Telecinco mai més!Passa-ho.
PER A QUI NO HO SÀPIGA TELECINCO ÉS LÍDER D'AUDIÈNCIA A CATALUNYA; ELLS ACANVI D'AIXÒ S'ADHEREIXEN AL MANIFEST QUE PRETÈN QUE EL CATALÀ (ENTREALTRES LLENGÜES) SIGUI RELEGAT I MENYSPREAT.SI ELS CATALANS ENS UNÍSSIM PODRÍEM ACONSEGUIR FER- NOS RESPECTAR; EN EL SEUDIA HO VAM ACONSEGUIR AMB LA MARCA 'PASCUAL', ARA ÉS HORA D'IMPEDIR QUEAQUESTS FEIXISTES QUE NO ENTENEN EL QUE SIGNIFICA EL RESPECTE A UNA LLLENGUAIGUAL DE VÀLIDA QUE LA SEVA (AMB LA DIFERÈNCIA QUE ELLS ENS LA IMPOSEN ANOSALTRES), NI CONTEMPLEN UNA DIVERSITAT CULTURAL, ENS SEGUEIXIN PRENENT ELPÈL. JA ESTÀ BÉ QUE ENLLOC D'ESTAR- NOS AGRAÏTS, VAGIN EN CONTRA NOSTRA.ES CREUEN QUE PODEN TRACTAR- NOS AIXÍ I QUE DAVANT D'UN ATAC CONTRA LANOSTRA LLENGUA ENS QUEDAREM IGUAL?? DEMOSTREM- LOS QUE NO I QUE HAGIN DERECTIFICAR!! DESPRÉS DE PATIR DIA RERA DIA LES BARBARITATS DE LA COPE, ETC. A SOBREAIXÒ?? JA N'HI HA PROU!
feu córrer aquest mail!

Presentació a BCN.

2008-07-04T22:41:00.000+02:00

Us faig arribar la invitació a la presentació del la versió catalana i anglesa del llibre Srebrenica amb que commemorarem el 13è Aniversari de la pitjor matança de civils que ha patit Europa d’ençà de la Segona guerra mundial.
Comptarem amb la participació del fotoperiodista i autor del llibre Tarik Alí i de David Minoves, Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària.
L’acte tindrà lloc el proper dijous 10 de juliol, a les 7 del vespre, al Museu d’Història de Catalunya (trobareu tota la informació al targetó adjunt).

QUINA ÉS LA TEVA?

2008-07-01T19:38:00.001+02:00

“Cliqueu” la imatge

i la veureu més gran.

Article en el que el president Pepe Montilla "justifica" la seva espanyolitat.

El més trist és el fet de que es tracta de l'únic polític que ha fet una carta de "suport" a la selecció espanyola, ni tan sols en Rajoy o l'Acebes ho han fet.

LA "ROJA".

2008-06-29T08:51:00.000+02:00

Perquè no vull que guanyi Espanya.
-Per l’onada de nacionalisme esculent i anticatalà, que comporta una victòria de la roja.
-Per l’actitud dels "colons" espanyols, celebrant amb clàxons, petards i banderes, no tant la victòria de la seva selecció, sinó el poder reafirmar en grup, que ells són els ocupants, que Catalunya per dret de conquesta és una part indivisible de la corona espanyola, i que el catalanisme va de baixada.
-Per tot el que va passar a Fresno, i per tot el que està passant amb les seleccions catalanes, amb maniobres del poder fàctic espanyol més pròpies dels "Corleone" o del "Clan dels Calabresos" que d’institucions democràtiques.
-Per d’humiliació pública que està sotmeten el Tribunal Constitucional a la democràcia i a la sobirania popular.
-Per la nova versió del Foro Babel, a nivell estatal, per cert un català coherent hauria de repassar el llistat dels que estant signant el manifest (Fernando Savater, Carmen Iglesias ,Mario Vargas Llosa,Albert Boadella, Arcadi Espada, Tele Cinco...).
-Si Catalunya disposés de seleccions pròpies, si els catalans poguéssim decidir el nostre futur tal i com marca la Carta de les Nacions Unides, si els espanyols no utilitzessin els catalans com l’ase dels cops cada cop que els interessa, si tot això no pases, segurament m’alegraria de la victòria d’una selecció com l’espanyola, amb la qual tinc més complicitats que amb la selecció italiana, francesa o alemanya.

UN ORGULL NACIONAL

2008-06-14T14:47:00.000+02:00

Article de l'AVUI - Salvador Sostres
Catalunya viu més pendent de fiscalitzar l’acció de la seva policia que de perseguir els dolents. Torna a haver-hi malestar entre els Mossos perquè se’ls torna a posar sota sospita i ara el conseller Saura els ha donat per escrit la llista de casos concrets en què poden utilitzar les porres extensibles i els esprais de defensa. Els Mossos són una policia exemplar, modèlica, un motiu d’ orgull nacional. D’ençà que Macià Alavedra els refundà mentre fou conseller de la Governació, s’han anat consolidant, desplegant i convertint en els referents per excel·lència de l’ordre i la seguretat. L’eficàcia és la seva norma i només utilitzen la força quan és imprescindible. Hi ha una cortesia en el tracte que els catalans no havíem rebut mai de la policia. S’ha de ser un cretí per pensar i dir que a la comissaria de Les Corts van haver-hi tortures. És predemocràtica aquesta desconfiança en la policia. Molt pròpia d’un conseller com Saura que encara no s’ha disculpat per haver estat comunista, que mai no ha cregut en la llibertat i que té problemes intel·lectuals per comprendre el valor de la propietat privada. A mi no em fa por la policia, i vull que tingui tots els mitjans per combatre els criminals. Els vaguistes, per exemple, que tallen carreteres i cremen camioners: vet aquí la fi de trajecte de tanta misèria sindical. No, no em fa por la policia. I a tu, Saura? Perquè en un país normal només els delinqüents volen afeblir les forces de seguretat. Els que han d’amagar-se, només els delinqüents. Que ens has d’explicar res, conseller? Sobretot en temps tan tèrbols necessitem una policia dotada de recursos físics i morals que ens defensi la vida i la llibertat. Dues coses que els comunistes –purgues i gulag– sempre han menyspreat.

ELS "BARCUS" TORNEN A TV3.

2008-06-03T21:06:00.000+02:00

Increïble, però cert.
En el TN vespre d'avui 03/06/2008, el professional de la comunicació Ramon Pellicer, ha tornat a donar una petita puntada de peu al diccionari de la llengua catalana, i a dit que "els barcus que portaven aigua a la ciutat de Barcelona...".
En aquest punt m’agradaria recordar que el passat 10/04/2008, al TN vespre van anomenar "barcu" al vaixell trobat a la Barceloneta, i en aquella ocasió fins hi tot van subtitular la notícia amb la paraula "barco".
Ara m’agradaria fer una reflexió, o bé es tracta d’una incompetència total i absoluta, i una falta de professionalitat dels treballadors de TV3. O bé es tracta d’una nova campanya d’immersió lingüística per tal de que el lamentable nivell de català del president de la generalitat (dialecte Montilla) sigui el català normatiu en pocs anys.
Per acabar-ho de rematar, avui mateix s’ha consumat un altre engany al poble català, i s’ha demostrat que el vicepresident del govern va enganyar al poble quant va dir que la tercera hora de castellà seria voluntària, ja que molts centres ja han rebut un comunicat de la Generalitat exigint-los que apliquin la tercera hora de castellà el curs vinent.
Enllaç amb els comentaris que a provocat l'escrit a LA VANGUARDIA DIGITAL.
http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080608/53475532996.html

FIRES I FESTES DE LA SANTA CREU.

2008-05-30T14:10:00.001+02:00

11 Setembre de 2007 a Figueres.

2008-05-23T09:49:00.001+02:00

ACTE A BARCELONA.

2008-05-22T11:55:00.000+02:00

Nou vídeo al canal NPATRIA33 del Youtube.

2008-05-15T20:13:00.000+02:00

MONTILLA, UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES

2008-05-12T13:35:00.001+02:00

Discurs de Montilla al homenatge de Palau i Fabra.
http://www.e-noticies.com/actualitat/montilla-pronuncia-malament-el-nom-de-palau-i-fabre-35533.html
Montilla i el verb "TOMAR".
http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/jos%e9-montilla-a-daniel-sirera-2233.html
M.A.T i Quart Cinturó.
http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/xavier-rius-a-jos%e9-montilla-2192.html
Montilla escrivint en català, amb "xuletes" a l'ajuntament de Banyoles ..que no en sap?.
http://www.e-noticies.tv/actualitat/canal-actualitat/jose-montilla-1916.html
Balances Fiscals, esquivant contestar...
http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/montilla%2c-a-%27la-nit-al-dia%27-1564.html
Fragment de l'entrevista en que Montilla comença a dir-li a Xavier Sala-i-Martí sectari segons sembla per que li fa preguntes intel·ligents i porta els deures fets. Veure la entrevista i l'audio des de la pàgina de XSM:
http://www.columbia.edu/~xs23/Montilla_Insultando/Montilla_ALL_Esp.htm

Nou canal al YOUTUBE, entreu a npatria33

2008-05-11T00:28:00.000+02:00

DIALECTE MONTILLA A TV3

2008-05-10T21:23:00.000+02:00

Increïble però cert, al Telenotícies vespre d’avui dissabte 10/04/2008, quant donaven la notícia de la troballa de l’esquelet d’un vaixell del S.XIII en unes obres del barri de la Barceloneta de Barcelona ha aparegut impresa en els subtítols la paraula "BARCO", i és més, la presentadora ha repetit la paraula "BARCO" per referir-se a les restes del vaixell sostret, SENSE PARAULES.

LAPORTA, ETS EL PROBLEMA

2008-05-08T08:04:00.000+02:00

No acostumo a fer escrits sobre futbol, tot i la meva condició de soci del Barça, ja que sempre he cregut que el futbol, i els esports en general no han de ser res més que un entreteniment, però davant dels fets que estant succeint els últims dies, permeteu-me una petita llicència i deixeu que escrigui quatre ratlles.
Els principals culpables de la situació actual, és el famós "entorn", un entorn que actua de forma provinciana.
-No pot ser, que durant dos anys, tothom hagi cregut que cert jugador era la reencarnació de Jesucrist, i el que és més greu, que el tracte que se li dispensi sigui el que se li faria al mateix Jesucrist.
-No pot ser que a un xaval de vint i pocs anys, se’l tracti com si fos el salvador del món, fent i desfent com volia, tancant i obrint els "millors" locals d'oci de la ciutat, millorant-li el contracte cada cop que li picava el nas, consentint-li constants i repetits incompliments de contracte...
-No pot certs periodistes i “certa periodista”, perdin el cul, la decència laboral i l’objectivitat, defensant a capa i espasa a certs jugadors, pel simple fet que aquests deixen que entrin al seu "entorn" entre “cubata i cubata”, i la facin sentir com "la pobre noia de 16 anys, poc agraciada físicament, que gràcies a que els fa els deures als més populars de l’institut, aquest ,de tant en tant la deixen anar de festa amb ells, tot i que en un racó i sense molestar".
-No pot ser que el president del F.C.Barcelona, i alguns membres de la junta, perdessin el "cul" per ser el seguici d'aquests nous "messies", anant de festa amb ells i fent un paper de: "Ronye, quienes son estos frikys" -"Ha son unos pesados de la oficina que se me han enganchado".
-No pot ser que se li perdonin tots els pecats als "messies", perquè "ells han fet molt pel club", que ho han fet gratis? que treballen per metges sense fronteres? El club els hi ha pagat milions d’Euros, i ells l’únic que han de fer és la feina per la qual se’ls paga.

I no parlarem de com els "frikys" van fer fora al únic que hi entenia una mica, un tal Rosell, per enveja. Tampoc de les sortides de to del nostre president ("A loro..", baixada de pantalons a l'aeroport, cas Echevarria, les seccions del club, "la colleja" a un seguidor a Manchester, cap jugador del club jugant amb la selecció catalana...), del patètic comportament de certes capçaleres esportives de la ciutat i de les cortines de fum (fitxant a un lesionat Henry, o pagant milions a un tal "Foster" per la maqueta d'un projecte sense permisos).

NOVETATS A LES SECCIONS DEL BLOG

2008-05-03T10:06:00.000+02:00

Companys i companyes, he introduït una sèrie de novetats a les seccions PERSONATGES CATALANS i ESTANDARTS CATALANS, si teniu una estoneta comproveu-les.
Tant mateix si algú de vosaltres coneix algun personatge de la història catalana que creieu que es mereix està reflectit al blog, no ho dubteu, feu-m'ho saber en un comentari i no tardaré a introduir-lo.
Tota aportació serà benvinguda.
Salut i Força.

MINISTRES DE "GRAN HERMANO".

2008-04-30T12:41:00.000+02:00

Quina experiència té la Chacon en "defensa"? Quins coneixements en té? En cas de crisi estarà disponible al 100%?
No podem "fribolitzar" amb la importància d'alguns ministeris, fer de mare es molt important i requereix molt temps (si es vol fer ben fet) al igual que fer de pare.
Perquè la majoria de mortals, en un moment de la seva vida ha de triar entre començar a formar una família o evolucionar professionalment?
Perquè hi ha certs "privilegiats" que a costa dels diners de tots nosaltres ho poden fer "TOT"?
Tothom pot ser ministre de defensa? i de indústria? els ministres no haurien de ser professionals de currículum contrastat en la seva matèria?

Quant en un país l’elecció dels ministeris es fa seguint criteris més propis del “Gran Hermano” i no de coneixements i competència sobre la matèria, que Deu ens agafi confessats, a per cert, algú va veure el modelet que portava la ministra d’agricultura quant va anar a rebre els pescadors segrestats, una imatge més pròpia de la portada del VOGUE que de la rebuda d’una ministre a 17 ciutadans que havien passat un infern.

Publicat al Punt, Avui i a:
http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080502/53460350558.html , mireu els comentaris que hi han deixat, interessant.

LOGO DELS JOCS OLÍMPICS XINESOS

2008-04-29T10:29:00.000+02:00

LLEI DE LA DEPENDÈNCIA? fets o paraules.

2008-04-07T12:45:00.000+02:00

ZAPATERO: drets sense recursos per fer-los realitat!
-El finançament de la llei és insuficient.
-Manquen els recursos suficients per atendre les necessitats dels catalans.
-No té en compte les necessitats de les famílies a Catalunya.
-No preveu el major cost de la vida i dels serveis a Catalunya.
-Imposa un model únic igual per a tot l’Estat.
-El lent desplegament no acabarà fins l’any 2015.
-Envaeix les competències exclusives de Catalunya en polítiques socials.
MONTILLA: drets però incapaç de gestionar-los bé.
-La Generalitat incompleix la Llei de Serveis Socials.
-El Pressupost de la Generalitat 2008 noté cartera de serveis socials.
-27.000 persones en disposició de rebre ajuts. Només reben l’ajut 74 persones (0,27%)*
-La Generalitat diu que la prestació màxima serà de 1.014 €/mes. Es queda en 780 €/mes.
-Es cobreixen 3 hores/dia a persones que necessiten entre 10 i 24 hores d’assistent personal/dia.
-Es coneix la prestació abans d’analitzar la situació personal.
-No s’ha fet la regulació que correspon de la figura professional de l’assistent personal.
-El Pla d’Atenció Personal no respecta el dret a triar que garanteix la Llei de Serveis Socials.
-No s’ha creat l’Agència de Promoció de l’Autonomia Personal. Pendent des de 2004.
-Un 10% de les persones que necessiten els ajuts moren abans de rebre’ls.
En què queden els drets socials anunciats?
-Centenars de peticions dels programes de serveis socials del 2007 esperen resolució.
-Sol·licituds de residència aturades.
-Prestacions insuficients, en molts casos, inferiors a abans de l'aplicació de la llei.
EXEMPLE 01:
Prensionista de gran invalidesa amb la pensió mitjana per incapacitat (xifres 2007).
TOTAL INGRESSOS
Abans de la llei 21.012 €/any, ara 18.127 €/any.
Pensió incapacitat Abans 12.084 €/any, ara 12.084 €/any
Complement ajut 3a persona Abans 6.042,4 €/any, ara 6.042,4 €/any
Ajuts "Viure en Família" Abans 2.884,8 €/any, ara Desapareix.
Ajut vetllador no prof. Abans no existia, ara 5.844 €/any (Copagament - 5.844 €/any).
EXEMPLE 02:Persona amb gran dependència que necessita una residència (xifres 2007).
Si una persona amb gran dependència havia d'anar a una residència i no s'ho podia pagar se li pagaven un TOTAL DE 1.704 €/mes, ara el total és de 1.308 €/mes.
EXEMPLE 03:Fer front al pagament d'una residència pública o privada (xifres 2007).
Abans 1.308 €/mes, ara 780 €/mes.
No volem més cortines de fum, No volem més polítiques d'aparador, No volem més engayns, o si ?

COHERÈNCIA.

2008-04-06T23:22:00.000+02:00

Lectures recomanades amb motiu d'unes estaques misterioses que han aparegut a la vora del riu Segre http://brafart.blogspot.com/.

José Montilla i Joan Saura en una manifestació contra el transvassament de l'Ebre amb el lema 'Mai més un govern transvasista', el març del 2002 X.C.

De la web del PSC (11.3.02):

"La manifestación de ayer contó con una nutrida representación de los partidos de izquierdas catalanes, que desplazaron a la protesta a sus principales representantes, agrupados en la segunda pancarta que abría la manifestación.

Así, por el PSC se pudo ver a su presidente, Pasqual Maragall, y a su primer secretario, José Montilla; mientras que por ERC estaba su secretario general, Josep Lluís Carod Rovira. Por IC-Verds estaba el líder de esta formación, Joan Saura. También participaron en la protesta los líderes de Izquierda Unida, Gaspar Llamazares y Francisco Frutos; la eurodiputada del PSOE Maruja Sornosa, el diputado en el Congreso de la Chunta Aragonesista (CHA), José Antonio Labordeta; y el presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias.

Los políticos coincidieron, a grandes trazos, a la hora de destacar la gran participación ciudadana en la manifestación. José Antonio Labordeta (CHA) consideró que lo ocurrido en la votación en el Parlamento Europeo -con el cambio de postura a última hora del PSOE- «ha cabreado a mucha gente y muchos que no pensaban venir lo han hecho». Labordeta recordó que «ahora el combate está en la Unión Europea». «Los aragoneses le ganamos un trasvase a Franco, le ganamos otro a Borrell junto con los catalanes y ahora le vamos a ganar a Matas», afirmó.

Josep Lluís Carod Rovira (ERC) hizo por su parte un llamamiento a la coherencia de los partidos políticos y afirmó que «ya ha llegado el momento de que de una vez por todas los partidos de Catalunya hablen claro y se dejen de ambigüedades». «Necesitamos partidos políticos que hablen claro, como nosotros lo hemos hecho desde el primer momento, porque hacer lo contrario es poco serio y una falta de respeto a la sensibilidad de la gente». Con estas palabras, Carod Rovira se refería a las últimas declaraciones del conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Ramon Espadaler, que consideró «insostenible» el trasvase. Por esto el líder republicano cree que ha llegado la hora de que los partidos catalanes que «desde el primer momento han hablado claro» tengan mayoría en el Govern de Catalunya.

Joan Saura (IC-Verds) consideró que la manifestación de ayer «es una de las más importantes en los últimos años en Catalunya y de las convocadas para parar el PHN». Saura se mostró convencido de que el trasvase de 1.050 hectómetros cúbicos del Ebre no se realizará porque «una obra de estas características, que requiere de tanta financiación, es imposible de realizar cuando se tiene en contra a la población, a la Unión Europea y a centenares de miles de personas que se manifiestan». Pero también recriminó al PSOE su actitud «absolutamente incoherente y denunciable» y le pidió que a partir de ahora apoye en Europa las propuestas contrarias al PHN que presentará el grupo de los Verdes. «Si hubieran sido coherentes en Europa con su propia enmienda quizás ahora no hubiera hecho falta esta manifestación porque ya se podría haber parado la financiación europea al PHN», afirmó".

Del diari personal de Miquel Iceta (26.10.03):

"si CiU ha donat suport al Pla Hidrològic Nacional i al transvasament de l'Ebre. Ara volen que els catalans oblidin tot això?" .

Del discurs del president José Montilla a l'escola d'estiu d'hivern del PSC: (3.2.08)

"Hi guanyarà la gent que viu a la vora de l’Ebre i tots els catalans que estem preocupats per l’impacte del canvi climàtic. Perquè necessitem un govern que continuï impulsant una nova cultura del aigua i que incorpori una estratègia creïble i coherent amb els compromisos internacionals per lluitar contra el canvi climàtic i per impulsar les energies netes. Evidentment, no ens podem refiar dels que van fer tot el possible per fer el transvasament de l’Ebre i que continuen basant les seves polítiques mediambientals en un assessorament bàsicament “familiar”...” No ens podem refiar d’aquesta gent".

Del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.

"Trasvasar. Fer passar (aigua) d’un riu a un altre".

Dels Goigs de Sant Galderic, de Climent Forner:

"Protegiu la Pàtria nostra / i els pagesos catalans".

Qui és Salvador Sostres ????

2008-04-03T09:04:00.000+02:00

Per davant de tot, aquest portal ha de ser un punt de trobada i diàleg entre gent amb les mateixes inquietuds nacionals, però amb punts de vista diferents (que no vol dir incompatibles), aquí en teniu un exemple.

Qui és Salvador Sostres???Un impresentable!!!
Sóc català, catalanista i independentista, però no per això deixo de respectar altres cultures.
No sóc tan vanitós com per creure que la cultura i la llengua catalana són les millors del món. Són les meves, i amb això en tinc prou. No necessito atacar ni menysprear les altres. En canvi, aquest individu va publicar l'abril de 2005 un article a l'Avui on afirmava sobre el castellà que era de "pobres i d'horteres, d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per pronunciar la jota". Tot i això, Sostres ha publicat llibres en aquest idioma i ha participat en tertúlies televisives de cadenes espanyoles. Una indecència més d'aquest impresentable:
Durant el 2006 va publicar dos articles al seu bloc personal.
Sostres qüestionava Maragall sobre una suposada addicció a la beguda i les seqüeles mentals que li hauria deixat. Ja és menyspreable insinuar-ho, i molt més, després del què s'ha sabut sobre la malatia de l'ex-president. De personatges com aquests, per molt catalanistes que diguin ser, no en volem. Ni aquí, ni enlloc.
VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
Quim.

TV3, LA SEVA

2008-03-31T12:57:00.000+02:00

TV3, la de Zimbabwe (Article de l'AVUI de Salvador Sostres)
Fins i tot informà de les eleccions a Zimbabwe, el Telenotícies del dissabte al migdia. Aquell Telenotícies va parlar de qualsevol cosa. En l’apartat de Cultura va recórrer a convertir en notícia una juguesca entre Pere Portabella i Lluís Foix sobre quan arribaria el TGV a Barcelona. Portabella i Foix, qualsevol cosa. Qualsevol cosa menys de la jornada electoral que vivia l’Òmnium, i que va acabar amb la feliç notícia que Vicent Sanchis en serà el vicepresident. Vaig telefonar a TV3 i em van passar amb Cultura. Un noi. Va dir-me que la notícia sortiria a la nit, quan se sabés el resultat, com si a Zimbabwe, que és un desastre d’ençà que els anglesos en marxaren, els resultats se sabessin ja. Per acabar-ho d’empitjorar tallà la conversa dient que en tot cas ell no era ningú i que si volia queixar-me ho fes al cap de cultura o al cap d’informatius. “No sóc ningú”. La cultura dels caps de setmana de TV3 en mans d’un que ja ell mateix reconeix que “no és ningú”. Li vaig dir aleshores que em passés els que sí que eren algú i la resposta fou que no treballaven el cap de setmana. Qualsevol cosa per tal de no treballar. Vacances, caps de setmana, els dies personals. Tots semblen conductors d’autobusos, els funcionaris. En això han convertit TV3 els socialistes: en un redactor de cultura que diu que “no és ningú” d’ell mateix, els responsables de vacances i si cal, informem del que fan 4 negres al cul del món, però sobretot ni una paraula de res que tingui a veure amb la construcció nacional de Catalunya. Aquesta inidigència professional, la moral funcionària, aquesta mala llet de fons contra la nació. Són uns miserables. Entre Zimbabwe i el carrer Diputació. Entre Mugabe i Vicent Sanchis. Aquesta és la distància que hi ha entre TV3 i nosaltres.
http://www.salvadorsostres.com/

GASTRONOMIA FIGUERENCA

2008-03-29T19:13:00.000+01:00

En ple centre de la nostra ciutat, a escassos metres del Museu Dalí, hi trobem un dels restaurants amb més tradició de la nostra ciutat. Ubicat al carrer Llers, el restaurant Antaviana és un petit refugi on en un ambient agradable i discret podrem degustar plats originals, fets amb cura i on hi abunda el peix fresc.
Per fi els figuerencs tenim un molt bon racó per fugir de pizzes, pasta, combinats i carnassa; i submergir-nos en una cuina més lleugera i saludable sense necessitat de desplaçar-nos fora de la ciutat.
Podríem considerar a l'Antaviana com un petit oasis dintre del desert culinari de la nostra ciutat.
Jo recordo que fa uns 15 anys ja hi anava amb ma mare, i que en aquella època ja hi feien menús diaris, però 15 anys he redescobert el restaurant, i l’he descobert una nit de divendres i en vigílies de ser pare, es pot dir doncs que el cercle es tanca, o poder se n’obra un de nou.

BOMBES A FIGUERES

2008-03-29T10:13:00.000+01:00

Josep Mª Bernils Mach *Cronista oficial de Figueres

Inicis del 1937, davant els esdveniments que prenia la guerra civil i els bombardeigs que ja havia sofert la capital de Barcelona, l´Ajuntament de Figueres va aconsellar la construcció de refugis particulars, per dessota les cases que tenien jardins propis.

Calia aprofitar els patis i fer una galeria per sota els edificis, per considerar que ja estarien coberts dels efectes de les bombes. En general, però, la gent considerva que Figueres no tenia cap caràcter estratègic i que, en tot cas, el possible objectiu seria només el castell, que quedava allunyat de la població.

Però tot va començar el matí del 20 de gener del 1938. Era un dijous, dia de mercat. Faltaven deu minuts per les sis del matí. L´estació de tren estava curulla de gent esperant el tren procedent de Portbou que els havia de portar a Barcelona. Com que feia fred tothom estava arrecerat a la sala d´espera. Molts d´ells eren barcelonins que havien vingut la tarda anterior a Figueres per si podien comprar alguna cosa de menjar, ja que a Barcelona hi havia molta escassetat de queviures.

A aquella hora a la plaça del Gra també ja havien començat a parar les parades de verdures perquè els compradors hi anaven aviat per ser els primers per trobar quelcom de productes alimentaris agraris. Mentre la gent esperava l´arribada del tren, tot de cop es van sentir unes fortes explosions sobre l´andana de l´estació, ocasionades per tres bombes que havien deixat caure els avions nacionalistes que bombardejaven Figueres per primera vegada. Tot seguit n´explotaren vint-i-set d´altres a l´Horta Raguer, avui illa urbana entre els carrers Sant Llàtzer, Esperança i Verge de Lourdes. Fou un esglai general d´espant.

Els barcelonins, que estaven allà esperant el tren, van cridar «són bombes!, són bombes», ja que coneixien el seu espetec per haver-les sentit a Barcelona. No hi hagué cap víctima. És quelcom inexplicable. Si les bomes de l´estació haguessin caigut tres o quatre metres més cap a ponent, la mortalitat a la sala d´espera hauria estat impressionant.

Com va dir el regidor Alexandre Deulofeu els «seus efectes, el mateix d´ordre material com moral, foren insignificants». En algun sector de la població ni sentiren les explosions. Pel matí una bona part dels figuerencs anaren a veure els sots que havien fet aquelles bombes. El setmanari «Empordà federal» va donar la notícia amb el títol de «Ales negres sobre Figueres». Però no hi havia hagut cap mort ni ferit. Fou una sort extraordinària.

L´explicació de l´objectiu d´aquell bombardeig no raonable de cap manera. A l´estació no hi havia cap tren de material de guerra i a l´altre costat de l´Horta de´n Raguer, separada pel carrer de Méndez Núñez, hi havia la foneria de la fàbrica de Can Fita.

A partir d´aquell moment la gent va començar a témer altres possibles bomardeigs. Només van tardar tres dies.

Fou el diumenge següent, el 23 de gener. Era un dia clar i de sol. A mig matí la gent anà a passejar al Passeig Nou. Allà hi ahvia un formigueig de criatures jugant. Els veies prenent el sol asseguts als bancs i els pares i les mares es passejaven sense perdre de vista la mainada. A mig matí es van sentir el bruzir d´uns avions. Miratn enlaire es van veure uns aparells procedents de la bandad el mar. En realitat venien de les bases aèries franquistes (aviacií italiana) que hi havia a Mallorca.

Els avions van passar sobre la via, en direcció a França, després van girar prengueren de nou la direcció cap al sud. La llum del sol els queia de costat i relluïen. La gent comentava «són trimotors» i tot de co van dir «guaita, guaita, tiren paperetes». No eren paperetes. Eren bombes que brillaven amb el sol.

Van caure correlativament en direcció nord a sud, especialment sobre el passeig del Parc. Foren unes explosions terribles, que estremien el brancatge dels arbres i mataven persones. La gent fugia esporuguida, embogida, buscant els seus fills. A terra es veien grans clots i les restes humanes de al gent morta. Fou una cosa terrible, dantesca. Hi hagueren 16 morts i 27 ferits.

Es van cridar a tots els metges i infermeres de la població per atendre aqusets ferits que foren traslladats a l´Hospital de Caritat que aleshores estava al carrer de Monturiol, al pis que tenia la Creu Roja, ja que el seu edifici propi havia estat requisat com a Hospital de Guerra.

A la mateixa tarda d´aquest diumenge es va produir un altre bombardeig a un camp de la zona de la carretera de Sanat Llogaia, on hi havia diversos camions allà abandonats. Aquella tarda, moltes famílies van marxar de Figueres cap als pobles de les rodalies, on hi tenien familiars i amics. Havia començat l´onada de bombardeigs.

Quan aquell diumenge els avions, en retornar a la seva base, varen mostrar les fotografies del bombardeig, un dels presents, que era figuerenc, va dir: «què heu fet! Us heu equivocat. En lloc del castell heu bombardejat el parc. Haureu causat una mortalitat!».

Arran d´aquest fet l´Ajuntament va començar a construir refugis. En total quinze. A la plaça de l´Estació (amb cabuda per a 200 persones), a la plaça del Gra (200), al carrer de Monturiol, al locutori de telèfons, (50), al marge de la carreter d´Olot (100), a l´esplanada del cinema El Jardí (300), al solar de l´Erato, a la plaça Triangular (100), als urinaris de la Rambla (50), a l´Asil Vilallonga (100), al marge de l´Era d´en Deseia, al carrer de Col.legi (100), a un solar del carrer de Sant Pau (100), la Catequística (50), ene l Parc Bosc (50) a l´Horta Raguer (100) i al carrer de Recasens (50).

Els bombardeigs de Figueres no van cessar fins el 7 de febrer del 1939, el dia abans de l´entrada de les tropes de Franco a la població.

Van ser un total de 13 bombardeigs, amb 281 morts i 560 cases afectades, que representava un 23,4 per cent del cens urbà. Els danys foren valorats en 5.414.163 pessetes.

D´aquests refugis, en l´actualitat, possiblement es podrien trobar restes del túnel en el de la carretera de Vilafant, que estava al marge de l´antiga finca dita de l´alemany i en el carrer de Col.legi, avui Jardins Enric Morera, ja que en acabar la guerra foren simplement tapiats.

Extret de http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2627_3_189161__Comarques-refugis-construts-Figueres-pels-bombardeigs-Guerra-Civil

Josep Mª Bernils Mach *Cronista oficial de Figueres

MENTIDES, MITGES VERITATS I MANIPULACIÓ

2008-03-19T09:43:00.000+01:00

http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080319/53445843768.html
Quant del 4at Cinturó en diuen Ronda del Vallès, per cert s’està executant tot i que hi ha consellers que tenen la “paxorra” de dir que no es farà mai.
Quant als tant criticats barracons, repasseu hemeroteques, ara se’ls anomena mòduls educacionals prefabricats, i curiosament el seu nombre a augmentat espectacularment.
Quant es titlla de terroristes a aquells que amb una majoria parlamentària, llum i taquígrafs (equivocats o no) apostaven pel transvasament de l’Ebre , o uns altres pel transvasament del Roine; i després s’assalta silenciosament la propietat d’un ciutadà per tal de fer una “Captació d’aigua del Segre” (per cert, principal afluent de l’Ebre a Catalunya) tot i que el Conseller de medi ambient va prometre en un plenari del parlament, i en un article en un diari que això era fals, i ai l’as!! A l’hora el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques amb mitges veritats ho acaba reconeixent.
Quant el president del teu país (per cert fa més de 40 anys que hi viu, i més de 30 que assumeix càrrecs de gran importància dins de l’administració catalana) en el plenari del parlament diu “tomar” quant vol dir prendre, o en l’enterrament del magnífic poeta Palau i Fabre, diu “Palau i Febrer”....., i no mencionarem, rodalies, TGV, Carmel, Aeroport del Prat, Conselleria de Interior, apagades, incendis a hospitals, finançament, estatut..... està passant quelcom, no??
Doncs no, perquè Catalunya no es res més que una comunitat autònoma, no som ni nació, ni país, ni res, perquè les institucions catalanes són de fireta i folklòriques, perquè Los Santos, ABC, Mundos i companyia tenen raó, o poder no??? Doncs sí, perquè els primers que actuen com si tot això fos cert, són els mateixos votants de certs partits nacionalistes, els quals estant acomplexats i no contemplen canviar el sentit del seu vot, ja que per ells són més importants els seus complexes, que el bé de la nació que ells diuen que existeix.

Pels incrèduls, discurs de Montilla al homenatge de Palau i Fabra.
http://www.e-noticies.com/actualitat/montilla-pronuncia-malament-el-nom-de-palau-i-fabre-35533.html
Montilla i el verb "TOMAR".
http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/jos%e9-montilla-a-daniel-sirera-2233.html
M.A.T i Quart Cinturó.
http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/xavier-rius-a-jos%e9-montilla-2192.html
Montilla escrivint en català, amb "xuletes" ..que no en sap?.
http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/jos%e9-montilla-1916.html
Balances Fiscals, esquivant contestar...
http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/montilla%2c-a-%27la-nit-al-dia%27-1564.html

PELS VOTANTS DE PP=PSOE.

2008-03-17T08:16:00.000+01:00

Només el 6% de les autovies que fa Foment són a Catalunya
A tot l'Estat hi ha 1.321 quilòmetres d'autovia en construcció, però només 77,8 km estan en territori català Ara s'està treballant en trams de la N-II a Girona, la N-340 a Tarragona i l'autovia Lleida-Osca
Quim Torrent
Els governs passen i les inversions en infraestructures s'escapen una altra vegada. L'última legislatura del PSOE ha seguit amb la mateixa tònica del PP i ha reduït fins a mínims insostenibles les inversions en autovies a Catalunya. Del total de quilòmetres de vies d'alta capacitat que el ministeri de Foment està duent a terme a tot l'Estat, només un 5,9% són en territori català.
Consolidat el sistema d'autovies madrileny a principis de la legislatura, quan van acabar l'execució de tots els projectes redactats en època del PP, el ministeri de Foment socialista s'ha dedicat a consolidar el sistema de vies de gran capacitat a tot l'Estat, del qual ha quedat exclosa Catalunya. De fet, en territori català les obres que s'han executat durant l'actual mandat són ben poques.
De l'anomenada autovia del nord-est, antiga N-II, amb promesa eterna de desdoblament de tots els governs espanyols, només se n'estan executant 11,4 quilòmetres. Si fa no fa el mateix està passant amb la N-340, que formarà part de la A-7 futura, del qual només estan en obres els 39 km de l'entorn metropolità de Tarragona. Completen les actuacions a Catalunya el tram al Segrià de la nova autovia entre Lleida i Osca, una petita part del Quart Cinturó, la variant de Vallirana i els accessos a l'aeroport.
En contraposició, als quatre cantons de la geografia espanyola hi ha autovies noves en construcció. Per exemple, els 183 km en obres de l'Autovia de la Ruta de la Plata, que unirà Gijón i Sevilla passant a l'oest de Madrid. O els 121 km que s'estan fent a l'autovia del Cantàbric, entre Bilbao i Lugo. O l'ampliació de la A-40, que acabarà unint Àvila i Terol vorejant Madrid pel sud.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 25. Dissabte, 15 de març del 2008

VOTARÀS CHACÓN?

2008-03-08T10:40:00.000+01:00

Com sempre aquest home és un provocador nat, i una mica demagog, oi?
Però no se li pot negar que és sincer (sonat però sincer), i que diu grans veritats, encara que no ens agradi sentir-les d'una forma tant crua.
Escrit de Salvador Sostres.
Votaràs Chacón? De debò que votaràs Chacón? Per què votaràs Chacón? Per por al PP? Votaràs per por? Votaràs per por als més grans botxins que ha tingut mai el teu país? "Estas tierras nunca han sido tan españolas como en 1992" li digué ahir, orgullosa, la Carmencita al Felipe. Tan españolas. Votaràs això? Votaràs tan españolas?

Ja sé que Duran no anima gaire. De fet no anima gens. Ja sé que no et representa, tampoc no em representa a mi. Però votaràs Chacón? Votaràs Zapatero? Votaràs tot el mal que durant aquests 4 anys ens han fet? Votaràs els esvorancs del TGV? Votaràs la Catalunya a les palpentes de l'estiu? Votaràs aquesta estafa permanent?

De què tens por, digues? La teva por et farà condemnar Catalunya al més terrible dels jous? Aquests invasors sense escrúpols, aquests lladres. Votaràs Espanya, realment? Què t'ha fet Catalunya. Quin mal t'ha fet? D'on surt aquest odi tan atroç? Quin mal t'ha fet Catalunya perquè la vulguis destrossar amb el teu vot socialista, ocupacionista, col·laboracionista, Pétain? Què t'ha fet el teu país?

No, Duran no em presenta. No em sento gens a gust amb ell. M'avergonyeix que Convergència l'hagi presentat finalment. Estic molt, molt enfadat amb Convergència i amb l'eterna covardia d'aquesta gent. Però no és amb ells amb qui el 9 de març hauré de passar comptes, o no només. El dia 9 hi ha alguna cosa més en joc. Ja sé que podia haver-ho dit abans, ja sé que aquest discurs el podia haver fet, me'l podia haver fet abans, molt abans, fa molt de temps. Però m'he esperat a l'últim moment per deixar clar el fàstic i el deure, la repugnància i la militància. Em farà fàstic votar Duran. Però encara em faria més fàstic no votar Catalunya, és a dir, Convergència, perquè Convergència és l'únic partit seriós que ens representa.

Ho sento pels votants d'Esquerra, que no en tenen cap culpa. Però tu no pots reclamar-te independentista i fer Montilla president. Ho sento, fora, adéu. Em repugna Duran, és el nostre Zaplana, du la mentida escrita a la cara. Però ni en nom dels meus fàstics no puc negar-li al meu país el meu vot. Sense Catalunya, el PSOE no guanya. No els votis. No li regalis a Espanya més cadenes encara per encadenar-nos

COL·LABOREU, GRÀCIES.

2008-02-23T09:32:00.000+01:00

Avui dissabte (avui) a les 20:15 hores, la meva germana fa l'última proba del concurs de La Vanguardia "La Vanguardia busca presidente", es tracta d'una xerrada al Cercle Esport de Figueres (a sobre del LIZARRAN), l'assistència de públic es vital per seguir endavant amb el concurs, de moment els tres primers són un home d'Alacant, un home de València i com a representant de Catalunya, la meva germana.
Si podeu veniu a donar suport, per aconseguir entre tots que una figuerenca guanyi el concurs.
Gràcies.

i per saber més del concurs http://presidente.lavanguardia.es/index.php,

tambè podeu ajudar enviant un SMS al 7744 amb el text tbp pirata.

KOSOVO

2008-02-22T10:41:00.000+01:00

Kosovo no és Catalunya (Article de l'AVUI de Salvador Sostres). http://www.salvadorsostres.com/
Kosovo declara avui la seva independència. Sense referèndum, esclar. La llibertat no és una opinió. Ja de seguida els espanyols han sortit a dir tantes vegades com han pogut que Catalunya no és Kosovo. Ho han repetit tant que ara ja tots sabem que tot i que els 2 països són diferents, el cas de fons és exactament el mateix. Quan parlem de llibertat, tot cas és sempre és el mateix cas.
També Putin, enutjat amb aquesta independència perquè Rússia sempre ha estat aliada de Sèrbia, ha volgut dir-hi la seva reclamant que amb la independència de Kosovo s’hauran d’atendre d’altres nacions sotmeses, i ha recordat textualment que a Espanya no tothom vol viure dins del mateix Estat. Gràcies, Vladimir. Putin per Catalunya. Que bonic seria. Oi que té la bomba atòmica, Rússia? Bé, Catalunya no és Kosovo, però fins i tot Putin sap que Catalunya no és Espanya i que volem ser lliures. En un món que tendeix a la globalització és provincià voler posar fronteres, però avui Kosovo declararà la seva llibertat.
Catalunya fa molts anys que ja és dins d’Espanya, però Kosovo, que sempre havia estat Sèrbia, que va ser de fet l’origen de Sèrbia, és, des d’avui, lliure. Per molts anys, Kosovo. Als carrers de Pristina hi ha banderes kosovars, i també banderes americanes. La frase “Kosovo no és Catalunya” s’assembla molt a les frases “els americans només actuen per petroli”, o “els americans imposen el seu imperialisme arreu del món”. Encabat, tota nació que intenta la llibertat fa voleiar banderes americanes. Barres i estrelles al vent. Quina casualitat, noi. Hola, Moratinos, què tal? Catalunya no és Kosovo. Moratinos? Catalunya no és Kosovo. Que t’has encallat, ministre? Catalunya no és Kosovo. Héle, picha. Que en són, d’entranyables, els espanyols, quan s’escagarrinen.

SEXE, TALANTE, MANIPULACIÓ, I CINTES DE VÍDEO

2008-02-17T09:32:00.000+01:00

Escrit del Març del 2004, després de les eleccions a l'Estat Espanyol.
HA CANVIAT QUELCOM????
Ja han passat uns dies des de les eleccions generals, i ara ja comença a ser l’hora d’analitzar el que tenim.
Per una banda tenim un PP que ha estat , prepotent, autoritari, centralista i amb actituds més pròpies de temps afortunadament passats, que ha tingut l’únic final que es mereixia.
Per l’altra banda tenim uns partits que qualifiquen d’indigne, patètic i lamentable (que ho és) la utilització partidista i interessada per part de l’anterior Govern de l’Estat Espanyol, dels 200 sers humans que van perdre la vida aquell fatídic dia, per intentar fer-ne un us partidista i de desgast polític. Però que davant del fet que l’autoria dels fets recau sobre els fonamentalistes àrabs, no dubten a mostrar la mateixa actitud que havien qualificat d’indigne, patètica i lamentable fent un ús partidista i de desgast polític de les 200 víctimes del 11-M.
Que diríem, si una concentració de 4000 persones pròximes al PP, es concentressin el dia de reflexió, a les portes de la seu del PNB o d’ERC amb consignes com les que es van sentir aquella nit? Com ho qualificaríem?

Ja n’estic fart tant d’una cosa com de l’altre, vull una mica de seny, vull que ens governi gent amb sentit comú i conseqüents amb el que han promès, gent que entengui que no hi ha només una veritat absoluta, sinó que hi poden haver-hi tantes veritats com persones i opinions. Gent que cregui en el diàleg entre iguals i sense condicions, gent que no s’apoderi de la societat civil, gent que cregui que es tan democràtic pensar negre com pensar blanc, i que totes les idees són respectables, però per sobre de tot gent d’ordre i que actuí en conseqüència amb el càrrec que ocupen, gent que en definitiva deixin de ser polítics per passar a ser governants, un cop accedeixin al govern.

Magdalena Álvarez anuncia que el TGV arribarà a BCN el 20 de febrer

2008-02-13T11:39:00.000+01:00

Aquí teniu un escrit que vaig escriure fa uns mesos, i la pregunta és,

S'HAN COMPLERT LES CASUALITATS PREMEDITADES????????

CASUALITATS PREMEDITADES ?No diré res dels col•lapses i problemes de RENFE fins al dia d’avui, de tots són sobrada ment coneguts, el que si que diré és una petita reflexió que segur que es equivocada.El setmana passada des del Ministeri de Foment es va deixar anar el “globus sonda” que potser pararien les línies de rodalies més utilitzades ( quasi bé 200000 usuaris) per poder ignagurar l’AVE Madrid-Barcelona amb 15 anys de retard, però just abans de les eleccions (incís va ser el govern socialista del Sr.Felipe Gonzalez qui va determinar que la prioritat era unir Madrid amb Sevilla, Toledo, Màlaga, Antequera, Utera, Jerez, Càdiz, Guadalajara, Huesca, Segòvia, Olmedo, Valladolid, Montilla del Palomar, La Roda, Albacete, La Encina i Jàtiva, que amb Barcelona i sobretot amb Europa).Evidentment la societat, opinió pública i fins hi tot la opinió publicada van destrossar el “globus sonda”, i a CASUALITAT FATÍDICA una estranya avaria provocada per una “negligència humana” ha provocat el tancament de les esmentades línies de rodalies (tal i com pretenia fer el Ministerio) i els catalans estarem sumits en el CAOS durant uns dies.Casualitats de la vida això afavorirà a que el Sr.ZP faci de Mr.Marshall i vingui a ignagurar la tant “desitjada” línia del AVE abans de les eleccions .Casualitats? Demanaria als periodistes d’investigació catalans que mirin de treuren l’aigua clara, encara que tinguin d’enfrontar-se a les amenaces d’un tal Bolaño.

ATUREM EL FEIXISME....

2008-02-09T11:29:00.000+01:00

Amics, coneguts i saludats, donem resposta a l’intent de boicot a la conferència que el Lehendakari Ibarretxe té previst fer el proper 14 de febrer a la Universitat de Stanford.
El Foro de Ermua i d’altres estan promovent una campanya contra la presència del Lehendakari a la prestigiosa Universitat.
Us en passo el link per tal que hi signeu i que porta el suggerent nom de “Bufa el vent de la llibertat",
Que ho faci ben fort!

ULTIMÀTUM A LA DEMOCRÀCIA ????

2008-02-08T18:54:00.000+01:00

El passat dimecres 23 de Gener llegia una notícia a diferents mitjans que deia "Ultimàtum dels musulmans de Figueres a l'alcalde perquè els trobi un espai de culte, sinó no descarten cap mesura....", esperpèntic, doncs bé.
Ignorarem totalment la paraula "últimatum", no entrarem en polèmiques i ens centrarem en el que demana el "col·lectiu musulmà".Pel que fa al cementiri, cap problema, tothom té dret a enterrar els seus, només faltaria, ara pagant el que correspongui.El seu costum d'enterrar al terra i orientats a la meca es car, i més encara quant hi ha problemes d' espai evidents, a mi també m' hagués agradat poder enterrar els meus en una tomba a terra, però la manca d' espai i els preus ens els van fer enterrar en un nínxol, i oi que tots tenim els mateixos drets?Pel que fa a la mesquita, està claríssim, estem en un estat laic, si volen una mesquita que s' organitzin, que comprin o lloguin el terreny o l' edifici que se la facin, però sense cap diner públic.Un altre qüestió seria la representativitat dels que s' abanderen com a "representants de no se que...o de no se qui..." senyors, estem en una democràcia, el poder emana del poble i aquest està representat en els seu polítics, punt final.
http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53435860034&ID_PAGINA=22919&ID_FORMATO=9&turbourl=false

INCENDIS, PARLEM O BUSQUEM SOLUCIONS?

2008-02-03T10:09:00.000+01:00

Escrit publicat a diversos diaris l'agost del 2006: notícia els incendis gallecs han arrasat en una setmana més de 175.000 h.
Ja poden dir missa, la principal causa de que es produeixin incendis es que els boscos de la nostre nació estan en un estat de conservació lamentable, fet al qual no ajuden gaire les subvencions europees, les quals han provocat per exemple, una plaga d’incendis a una nació amiga, Galícia.
Subvencions que han provocat que els propietaris de Galícia abandonin les espècies autòctones per plantar altres espècies, com l’eucaliptus, ja que aquestes creixent molt més ràpid i d’aquesta manera reps més ajudes d’Europa.
Per cert l’eucaliptus es molt poc resistent a les flames i facilita la propagació d’incendis.
Un cas semblant tenim a la nostra nació, estem abandonant les alzines i les oliveres, espècies molt resistents al foc, per donar pas als maleïts pins, uns pins que embruten, que es propaguen com una epidèmia, que tenen bombes a les branques (pinyes) i que no ofereixen resistència al foc.
El problema dels incendis és un problema de gestió dels boscos (de piròmans, constructors sense escrúpols, pastors desesperats, i altres sonats i no tant sonats, sempre n’hi ha hagut i sempre ni hauran).
Una solució seria recuperar les espècies autòctones, sobretot ara que s’haurà de replantar (espero que no es tornin a repetir les calamitats com replantar un bosc d’alzines cremat amb pi blanc).
Un altre solució seria millorar la neteja dels nostres boscos, i com fer-ho això?
Oi que jo i tots nosaltres si volem menjar em de treballar per pagar-lo? Oi que si tots nosaltres volem posar la calefacció a l’hivern, el ventilador a l’estiu o dutxar-nos cada dia em de treballar per pagar-ho? Oi que si ens posen una multa de trànsit, l’hem de pagar i si no ens embarguen? Doncs perquè no posem als presos a netejar boscos, i que amb el sou que els correspondria que es paguin el menjar, la calefacció a l’hivern, l’aigua que consumeixen.... i a més a més comencen a pagar el mal fet a les víctimes, les quals sempre es queden sense cobrar la indemnització per la responsabilitat civil o bé perquè el pres està a la presó, o bé perquè quant surt, treballa en negre i es declara insolvent per no haver de pagar-ho.
A més a més, quina millor manera de rehabilitar-se que aprenen que en aquests món s’ha de treballar i que el mal causat té un preu.
I quina millor feina que aquella que fa un bé a la societat i que a més a més crea un orgull, no hi ha res més maco al mon que un bosc net i ben cuidat, i res més gratificant que anar-lo a veure amb alguna persona estimada i saber que has ajudat amb la teva suor a crear-lo.

NO TORNAR ENRERE.

2008-02-02T12:12:00.000+01:00

Centenars d'anys de revolucions, de MORTS, de famílies destrossades, de injustícies i vexacions, 300 anys de història ens han portat a aconseguir un dels millors sistemes en que han viscut els humans, i tenim la sort de gaudir-lo a CATALUNYA. No havíem quedat que l'Estat i les institucions públiques són laiques? Ara, resulta que la gent que ha odiat irracionalment (amb raó i sense raó) l'església catòlica defensa a capa i espasa una religió molt més retrograda que la catòlica? Ni en la mesquita més progre les dones poden resar al mateix "nivell" que els homes, SENYORS MEUS AIXÒ NO PASSA NI ALS RECINTES DE "L'OPUS". Una mica de coherència, si us plau, molts avantpassats nostres van donar la seva vida perquè pugéssim gaudir de la nostra estimada "democràcia laica". I sobre l'argument recorrent de lo dolents que som els occidentals i que som els culpables de tot, una resposta, us sona la revolució industrial, la il·lustració, la revolució francesa, la independència americana,les Guerres Mundials, la revolució Russa............ fa uns segles estàvem igual que ells, però amb lluita i sacrifici ens en vam ensortir. El que haurien de fer aquests "integristes" és portar les revolucions als seus països, però AI L'AS, resulta que els diners per enganyar a dones deficients mentals (últim atemptat a l'Iraq) per "autoinmolar-les a distància" surten dels grans senyors feudals del petroli.

TA MARE

2008-02-02T11:50:00.000+01:00

Salvador Sostres, Article de l'AVUI del 01/02/2008.
Català que et sents espanyol i que creus que la teva mare és Espanya: et van comprar en un orfenat. No és que t’abandonés ta mare biològica, Catalunya, és que vas abandonar-la tu i et van haver de buscar un lloc.
Espanya va comprar-te perquè duguessis un sou a casa. Però ni t’estima ni t’ha estimat mai, només vol la pasta.
Carn d’orfenat, nen de ningú, mare Espanya no anà al Congo o a la Xina a buscar-te, desitjosa de tenir més fills, sinó que van comprar-te pensant que els resultaries rendible com així ha estat. Ho sento, Miquel Roca. Ho sento, Pasqual Maragall. Ho sento, Dolors Nadal. Ho sento de tot cor. Espanya no és la vostra mare, us va comprar.
Els fills autèntics d’Espanya es diuen el nen, Madrid, i la nena, Sevilla. I Espanya, mare lloca i afectuosa, a ells sí que els estima.
Per això us pren el sou i el reparteix entre la seva veritable canalla.
Per això el nen Madrid té 5.000 milions d’euros per gastar-se’ls amb trens i a tu només et deixa una ciutat foradada d’avaries.
Per això la nena Sevilla té TGV i tu l’únic tren que tens és el de la bruixa. Per això Barajas és un aeroport internacional i El Prat una bonica casa de palmeres i nines.
Perquè ets adoptat, perquè Espanya no és la teva mare i no t’estima per molt que t’hi escarrassis. Et vol només pel sou que li portes, i encara que tu t’has passat la vida fent pedagogia i el que fos perquè t’acullís als seus braços, ella té ja prou fills per alimentar i el que a tu et passi no li importa gens ni mica.
La teva mare és Catalunya i t’estimaria si tornessis, però tot el que gràcies a tu té de més Espanya, ella ho té de menys i està molt debilitada de tants fills que l’han abandonada, com tu: això no se li fa a una mare. Pots seguir, Ventafocs, fent-li els vàters a la madrastra, o deixar de fer el ridícul i tornar a casa.

SISTEMA PENITENCIARI

2008-01-26T18:33:00.000+01:00

Escrit del Setembre del 2004 (notícia:Tres presos es fugen aprofitant una visita al Fòrum).

L’altre dia es van escapolir tres presos que estaven de “visita” al Fòrum, aquest fet que sembla més una notícia lleugera per fer mes entretingut un diari o noticiari, pot ser que sigui el reflexe d’un sistema penitenciari amb un plantejament erroni.
La pregunta és, tots els presos que han visitat el Fòrum han pagat la seva entrada, si la resposta és "no", m’agradaria que algú m’expliques per què jo, que sóc una persona que porta anys cotitzant, treballant i aportant el seu gra de sorra a la societat ha de pagar l’entrada per tal d’assistir al Fòrum; i en canvi una persona que ha delinquit (que vol dir que a fet mal intencionadament a terceres persones) i que està en deute amb la societat se li regala l’entrada del Fòrum.
Per rehabilitació? Perdonin senyors però per rehabilitar una persona que a triat el camí de la delinqüència i la vida fàcil, no és de molta ajuda, que pel sol fet de ser un convicte ja se li regalin les coses.
Rehabilitació vol dir que entenguin que ells també han d’aportar el seu gra de sorra a la societat mitjançant el treball i el respecte mutu, i que les coses s’aconsegueixen amb treball i esforç.
Una bona rehabilitació seria convertir-los en persones útils per la societat i que ells mateixos es sentissin una part important de la mateixa, una proposta seria que es dediquessin per exemple, a netejar els boscos que cada estiu son devastats pels incendis, o que davant de catàstrofes naturals com la del “prestige” anessin a netejar les platges.
I haurien de cobrar per fer aquestes feines? Doncs el seu sou o la part que legalment els correspongués hauria d’anar per compensar el mal causat a la societat o als particulars.
Recordem que una persona que pateix un robatori, a part del greuge que se li causa, gairebé mai recupera el mal econòmic que li han causat (ja que els convictes sempre són insolvents) i a més a més amb els seus impostos li ha de pagar la manutenció a la persona que li ha causat el mal.
La resta serviria per pagar-se la seva manutenció, i el que quedes per ells.
Per cert algú ens dirà les visites reals que ha tingut el Fòrum sense escolars, presos, invitacions i la gent de la Disco-Fòrum?.

..I TÚ, QUE POTS FER PER CATALUNYA ?

2008-01-11T12:06:00.000+01:00

Catalunya Acció. Campanya nacional i internacional per tal que els catalans, donant continuïtat a la recent manifestació de l'1 de desembre, puguin fer saber a les institucions catalanes i europees:

1. La seva indignació per l'estat llastimós de les nostres infraestructures i serveis a causa de la inoperància i desídia dels nostres governants i del tracte colonial que rebem per part d'Espanya
2. Que per tal de garantir un futur digne per a nosaltres i els nostres fills estem determinats a assolir la independència de Catalunya.

A. EXPLICACIÓ DE LA CAMPANYA
Si vostè decideix participar en aquesta campanya estarà enviant de forma automàtica dues cartes obertes per email que quedaran signades també automàticament amb les dades que vostè haurà introduït en un formulari.

1. S'enviarà una primera carta oberta en anglès per email al
Sr. Jacques Barrot (Vice-President of the European Comission and European Comissioner for Transport)(CLIQUEU AQUÍ PER A VEURE LA CARTA OBERTA EN ANGLÈS QUE S'ENVIARÀ) (cliqueu aquí per a veure'n la traducció en català)

2. S'enviarà una segona carta oberta per email a les següents institucions i representants polítics de Catalunya: (CLIQUEU AQUÍ PER A VEURE LA CARTA QUE S'ENVIARÀ)
Sr. José Montilla (President del Govern)
Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira (Vicepresident del Govern)
Sr. Antoni Castells i Oliveres (Conseller d'Economia i Finances)
Sr. Joaquim Nadal i Farreras (Conseller de Política Territorial i Obres Públiques)
Sr. Ernest Maragall i Mira (Conseller d'Educació)
Sra. Marina Geli i Fàbrega (Consellera de Salut)
Sr. Ernest Benach (President del Parlament de Catalunya)
Grup parlamentari de CiU
Grup parlamentari Socialistes Grup parlamentari d'ERC
Grup parlamentari PopularGrup parlamentari d'ICV
Grup mixt
Sr. Rafael Ribó i Massó (Síndic de Greuges de Catalunya)
Cadascun dels destinataris d'aquesta llista sabrà que la resta de persones i institucions de la llista rebran la mateixa carta i que també s'enviarà una carta oberta en anglès al Sr. Jacques Barrot.

B. COM PROCEDIR PER A PARTICIPAR
1. Si vostè clica a continuació on diu "OBRIR FORMULARIi" se li obrirà una finestra amb un formulari per a entrar les seves dades. OBRIR FORMULARI

2. Dins d'aquesta mateixa finestra del formulari, un cop hagi entrat les seves dades podrà CONFIRMAR o CANCEL·LAR la tramesa per email de les dues cartes obertes als destinataris esmentats.

3. Un cop s'hagin enviat les dues cartes obertes (en el cas que vostè ho hagi confirmat), en rebrà una còpia a la seva adreça d'email.El millor de tot plegat és la gris resposta que ha donat Montilla a la campanya.

... I ARA AQUESTS PARLEN DE LA CROSTA ?

2008-01-10T10:08:00.000+01:00

L’estil URDACI a TV3?
Escrit del Juliol del 2004

El passat dia 3 de Juny vaig mirar l’inici del programa la “Columna” de TV3 de la Sra. Júlia Otero, i vaig comprovar amb gran preocupació la poca independència que hi ha a la nostra televisió pública.
Primer van començar comentant la noticia de l’aprovació d’una moció sobre les seleccions autonòmiques i ho van vendre com un gran avanç, cosa que no es certa ja que la moció no aporta res de nou, com es van cansar de dir aquella mateixa nit els dirigents de CIU i ERC.
Desprès van entrar a criticar les declaracions de la jutge degana de Barcelona i del president del TSJC en relació a la violència domèstica, amb quin criteri Sra. Otero, que vostè ha estudiat dret? Que treballa en l’àmbit de la Justícia?
Per últim van comentar el debat de Tele 5, entre el PP-PSOE (Oreja-Borrell) sense fer esment el poc democràtic que va ser, on eren els altres partits? En aquest punt cal recordar el nomenament del Director General de la CCRT (TV3, Cat.Radio) d’un ex ministre del PSOE amb els vots a favor del PP I PSOE i amb l’oposició de tots els altres partits i “tri-partits”.
El més greu és que això es el pa de cada dia, només cal mirar els minuts de presencia dels diferents partits polítics a les notícies, comprovar quines parts de les declaracions s’emeten o comprovar el canvi l’actitud de la Sra.Otero depenent si entrevista el Sr.Mas o el Sr.Guerra.
En resum TV3 està seguint els passos de BTV, i em passat del Sr. URDACI a la Sra.OTERO.