Recordeu aquella Figueres, moderna i innovadora.
Recordeu aquella Figueres que es va avançar a la Girona, fosca, trista i humida, que s'hi va avançar amb la variant, amb l'estació d'autobusos...
Recordeu aquella Figueres amb un equip a la segona divisió, referent esportiu de la província i amb un camp de primera divisió.
Recordeu aquella Figueres amb un rovell de l’ou centre de peregrinatge comercial de les contrades gironines.
Recordeu aquella Figueres amb una piscina municipal on poder-hi anar a l’estiu.
Recordeu aquella Figueres que va trobar un emplaçament perfecte per portar-hi les Fires i Festes de la Santa Creu, recordeu...
Jo la recordo, i ara sembla que començo a reviure-la per moments.
Quant entro a la nostra ciutat pel carrer nou hi descobreixo que la Creu de la Mà ja no és aquell punt del carrer Nou on comencen les rues de carnaval o de reis, sinó que és una Plaça, una plaça amb bancs i arbres: oberta, accessible i visible pels veïns i la resta de la ciutat.
Quant em passa el mateix una mica abans, als voltants de la Rambla Nova, hi trobo voreres amples, sense contenidors de superfície, amb terrasses amb vistes a la ciutat, i no a les deixalles de la ciutat i les seves olors, o a la Plaça de la Ernest Vila.
Quant veig, que d’una vegada per totes és comença a apostar per la ciutat, amb els riscos que això comporta; i veig que s’estan buscant solucions reals i palpables pel Castell de Sant Ferran. Quant veig que amb l’actual consistori difícilment tornarem a perdre l’oportunitat de tenir un nou Museu a la ciutat, recordeu el Museu del Cinema...
Quant veig que es pensa, sense complexos, en els interessos dels figuerencs, i es cedeixen terrenys municipals per fer-hi escoles i no presons, quant espero amb il·lusió projectes com la renovació de l’Avinguda Vilallonga, com l’eliminació de la gran cicatriu que tenia Figueres amb la via del tren, i la reordenació de tots els terrenys alliberats, quina gran avinguda que tindrem...
Quant a més a més s’obre l’oportunitat real de que els Figuerencs, encara que sigui només amb un tren diari, podrem anar a Barcelona, París o Madrid en tren d’alta velocitat.
Quant veig que a la rambla, per Nadal, hi ha vida després de les vuit del vespre, i vida real, segura, sana, gràcies a la pista de gel....
Quant veig que a Figueres si que es nota que estem celebrant les festes de Nadal, no com a la capital de la nostra nació, on sembla que el Nadal els fa nosa.
Quant veig que s’està intentant solucionar el problema de la circulació a Figueres, amb mesures reals, amb tres nous aparcaments a la nostra ciutat, o amb un ambiciós projecte d’arrangament de les cruïlles més perilloses de la ciutat, si aquelles que tots els figuerencs tenim al cap, aquelles a les que ,per desgràcia, amb els anys ens hem acostumat a veure-hi accidents dos o tres cops per setmana, quant veig...
Per fi sembla que la Figueres capital del nord s’està despertant d’una letàrgia que ha durat massa anys.
Per fi sembla que Figueres deixa d’estar adormida, per fi sembla que la nostra ciutat ens torna a il·lusionar, per fi ens han deixat de posar en dubte la capitalitat de la comarca, i ara sembla que estem en el bon camí per arribar, algun dia, a discutir-li la capitalitat de la província a Girona.