NACIONALISME

En relació als comentaris que ha generat l'escrit de "A Figueres, cal tenir estrella" sobretot a "La Vanguàrdia Digital" (clikeu l'enllaç), m'agradaria escriure quatre paraules.
Bona tarda,
Les ideologies han de ser una eina i no una fi, les ideologies són un instrument per millorar la qualitat de vida, la llibertat, la tolerància, el bon humor i la simpatia, ara bé quant la ideologia sobrepassa la seva finalitat, i ella mateixa es converteix en finalitat s'està pervertint i es torna execrable.
Pel que fa al nacionalisme, sempre que aquest sigui un nacionalisme defensiu o "conservador d'una llengua, d'una cultura i d'un poble mil·lenari en perill de diluir-se", no li veig el mal, és més, li veig moltes parts positives.
Ara bé, quant aquest nacionalisme és converteix en una eina d'imposició, o balcanització es perverteix.
Poder el problema són les paraules, d'ara en endavant ja no seré nacionalista, seré "defensor d'una cultura i d'una llengua mil·lenàries en perill d'extinció" tot i així, em sembla que quant digui que el que defenso és el Català i no el Tibet, o els Palestins, tornaré a caure antipàtic a molts.
Salut i Forçà.

RACONS AMB HISTÒRIA

LA TOMBA DE L'AVIADOR ALEMANY A GARRIGUELLA Durant la Guerra Civil, Garriguella fou víctima de diferents bombardejos en ser bombardejat el Camp d'Aviació republicà que hi havia a les afores del poble . En un camp a les afores del poble, molt a prop de la carretera que ens porta a Vilagüiga, hi trobem una làpida en record a la mort d'un aviador d'origen alemany, a l'inscripció de la mateixa hi diu:
" HIER FIELD AM 6.2.1939
IM KAMPF FÜR EIN NATIONALES SPANIEN
FRIEDRICH WINDEMUTH GEB 27.5.1915 IN LEIPZIG "
La traducció que em surt és que "en aquest camp, el 6/2/1939 va morir en la batalla per l'Espanya Nacional, Friedrich Windemuth, nat a Leipzig el 27/05/1915".
El que no tinc clar és si aquest aviador lluitava al costat del Govern de la República:
"El camp d'aviació era republicà, i possiblement va ser un dels alemanys que va venir per les olimpíades celebrades a Barcelona per contrarestar les olimpíades organitzades per Hitler a Alemanya, i que en produir-se el Cop d'Estat, es va allistar a les famoses "brigades internacionals", o si bé es tracta d'un aviador feixista o nazi, que va ser abatut en un atac a l'esmentat camp d'aviació.
Intentaré continuar fent gestions per tal d'esbrinar-ho, i estic obert a qualsevol ajuda.

L'Estat s'oblida de Catalunya a l'hora de fer grans carreteres

En els últims dotze anys, Foment només ha construït 104 nous quilòmetres de vies d'alta capacitat al Principat Andalusia, Castella i Madrid han inaugurat en aquest temps més del doble de quilòmetres
Quim Torrent

Dada a dada se segueix alimentant el mite. Siguin dades històriques o recents, Catalunya sempre surt malparada en les comparacions amb altres territoris sota dominació espanyola. En aquest cas és la inversió en vies d'alta capacitat de la xarxa de carreteres. Entre el 1995 i el 2006 -últim any de què hi ha dades oficials-, el ministeri de Foment només va construir 104 nous quilòmetres de vies de gran capacitat.
Es tracta d'una xifra baixa, que només suposa un augment d'un 14% del quilometratge de grans carreteres de titularitat estatal al Principat. Pràcticament la totalitat d'aquests nous quilòmetres pertanyen a la conversió de la N-II en autovia entre Barcelona i Lleida, una obra que ja era reivindicada als anys 80.
Mentre els diferents responsables del ministeri de Foment han anat posant pegues al desdoblament de la N-II a Girona i la N-340 a Tarragona, les inversions no s'han fet esperar en altres territoris. Castella i Lleó, per exemple, ha més que doblat el seu quilometratge de vies d'alta capacitat, gairebé tots d'autovies. Aquesta comunitat autònoma ha vist, per exemple, com en els deu últims anys Foment hi construïa l'autovia entre Àvila i Salamanca o l'autopista entre el límit provincial amb Madrid i Valladolid.
No ha sigut l'única comunitat beneficiada per les importants inversions del ministeri de Foment. La inversió en aquest tipus de via a Andalusia ha crescut igual amb independència del color polític del govern d'Espanya. Mentre aquí el govern català havia de construir l'Eix Transversal amb un sol carril per banda perquè no hi havia ni un ral a la caixa, l'Estat asfaltava 500 quilòmetres de vies ràpides al pati de Manuel Chaves. I d'aquests, només una quarta part corresponen a autopistes de peatge. Tal com es va fer amb el TGV, per exemple, la A-7, l'autovia que ha d'unir l'arc mediterrani amb la frontera francesa, s'ha començat pel sud. D'aquesta via al seu pas per Andalusia ja n'hi ha construïts 406 quilòmetres mentre que ha Catalunya hi ha els tristos 16 quilòmetres de la circumval·lació de Tarragona i la variant de Vilaseca.
Fins i tot Galícia pot presumir de tenir unides entre elles totes les seves principals ciutats -menys la connexió Lugo-Ourense- amb vies d'alta capacitat. No és el cas de Catalunya, amb molta més mobilitat, que segueix esperant que es resolguin les connexions Lleida-Tarragona, Lleida-Girona i Barcelona-Girona amb vies d'alta velocitat lliures de pagament. Tot plegat, però, queda lluny si fem cas dels plans de Foment per als pròxims anys.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 22. Dissabte, 16 d'agost del 2008

A Figueres, cal tenir estrella.

Aquest any, a Figueres, per la nostra diada nacional i aprofitant el centenari de la creació de la bandera estelada, l'Ajuntament penjarà en un lloc important de la ciutat una senyera estelada.
Aquest, un gest perfectament normal en qualsevol altre nació del món, com sempre, a casa nostra a generat un sèrie de complexos.
Complexos, dels acomplexats de sempre, aquesta gent que encara li fa vergonya sentir-se català, ja que des de petits i no tant petits han “mamat” que el nacionalisme és "dolent", que és la causa de tots els mals, i que la única ideologia "bona, casta i pura" és el comunisme, o en el seu defecte, el socialisme (ja que un polític demòcrata defensi el comunisme és una mica contradictori, oi).
Complexos, d'aquells que mai s' han sentit realment catalans, d' aquells que per ells ser català és com ser soci del videoclub de la cantonada, i que la pàtria i la bandera que realment els fa venir trempera és l'espanyola, cap problema, per gustos els colors i tothom és lliure de pensar i sentir el que vulgui, però tothom, eh! els catalans nacionalment conscients també, i encara més a la nostra terra.
Però el més greu de tot són els arguments que empren, ....que si l'estelada és il·legal....que si la majoria de figuerencs no ho volen...., senyors els figuerencs un cop cada quatre anys van a les urnes i diuen el que volen, i aquells que surten escollits a les urnes creen majories, i les majories decideixen, o el que passa és que els acomplexats tampoc creuen en la democràcia, que la democràcia només és bona quant guanyen els "teus", a i per cert, que algú em digui en quin precepte legal es diu que la bandera estelada és il·legal.
Publicat a http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080818/53522601210.html , no us perdeu els nombrosos comentaris que ha generat l'escrit.

EL 12 d'Agost = Ràdio 4.

Hola,
Estic intentant contactar amb l'autor del blog "Catalans amb Història" i he arribat fins aquí per un enllaç en el blog "Nova Pàtria" que estava enllaçat des de Catalans amb Història.
No he trobat cap mena de informació per contactar directament per mail amb l’autor.
Be, em presento. Em meu nom es Alfred i soc l'autor dels blogs "Ya está el listo que todo lo sabe" (www.yaestaellistoquetodolosabe.com) i "El 7 ciències" (www.el7ciencies.cat).
El pròxim dimarts 12 d'agost recomanaré el blog "Catalans amb Història" en l'espai que faig a Ràdio 4 (RNE a Catalunya) dintre del magazín "El matí a 4 Bandes" (de 10'30 a 11 del matí)Només volia que el seu autor ho sabés. Si no ets tu i el coneixes s’ho podries fer saber? Gràcies! L’espai es pot escoltar en directe per aquest link: http://www.rne.es/rne/radioenvivo/radio4.phpSalutacionsAlfred.

Els Segadors, s.XVIII.

Els Segadors és una cançó popular del segle XVIII quan la guerra que els catalans, comandats per Pau Claris, van fer contra el rei Felip IV de Castella i, molt especialment contra el seu home de confiança, el comte duc d'Olivares.
L'any 1892 Francesc Alió publicava la lletra de l'antiga cançó d'Els Segadors, recuperant una melodia nova, extreta d'una vella cançó.
L'any 1899, la revista La Nació Catalana va convocar un concurs per dotar l'himne català d'una lletra més curta; la poesia guanyadora, d'Emili Guanyavents, és la versió actual.
En els període dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930) va ésser totalment prohibit.
Durant la guerra del 36 la seva lletra tornava a ser una realitat doncs les tropes agressores reials del segle XVIII contra el poble de Catalunya ara eren reencarnades per les feixistes del general Franco.
Un cop guanyà aquell la guerra també la prohibí (1939-1975).
En els anys de la transició una llei del Parlament de Catalunya va establir Els Segadors com a l'himne nacional de Catalunya.

Versió del l'Himne dels Segadors, cantada per la Coral Sant Jordi, amb lletra del romanç del S.XVIII.

COHERÈNCIA o MANIPULACIÓ?

Sobre les declaracions de Felip Puig a RAC1, sobre el Català del president Pepe Montilla i tot el que han "generat", m'agradaria recordar les següents declaracions:

'Si se sent tan català i tan catalanista perquè..perquè és tan fluix quan parla català? Mmmm, ja se'l nota, correctament i tal, però home un president de la Generalitat potser que no ha de ser el Pompeu Fabra però....escolti, que el parli una mica millor si tan s'estima Catalunya, els catalans i la seva llengua'.

Això, amics companys i compatriotes, no és cap esput xenòfob d'algun convergent ressentit (parafrasejant el discurs oficialista). Això, però això això, li etzibava el sociata del Vidal-Folch al Tio Pepe en un programa de la 2.
I no consta que ningú apadrinés una campanya de lapidació pública del personatge com sí s'ha fet ara amb en Felip Puig. Tampoc el Tio Pepe ni la seva guàrdia pretoriana es van fer els ofesos com sí ha passat ara.
I és que no calen les disculpes quan es diuen veritats de l'alçada d'un campanar i que (si veieu el video) el Tio Pepe assumeix íntegrament.

"Si vostès, en 300 anys, des de 1714, no han après a dir encara Josep-Lluís i en canvi sí que han après a dir Schwarzenegger, vostès tenen algun problema".
Això, textualment, va sortir de la boqueta del vicepresident, CAROD ROVIRA quan va anar convidat al "Tengo una pregunta para usted".
Ai !! Tal grau d'exigència amb una pobre desgraciada de no sé quina ciutat ecspanyola, i en CAROD se'l passa pel forro quan qui té davant és el lingüicida Montilla.
A ell li molesta que un paio de Sòria, posem per cas, no pronunciï bé el seu nom però troba molt normal que el president de la Generalitat encara hagi de consultar com es diu 'sí' i 'hola' en català. Informació extreta de Cimeraextraodinaria.

DIÀLEG RESPECTUÓS

Article publicat a l'AVUI, autor: Ferran Pujades.

El passat 26 de març vaig tenir la sort d'escoltar una entrevista a un dels personatges públics, no per voluntat pròpia, més esmentats últimament per tothom, l'Oleguer Presas.
Com a persona jove, em considero profundament preocupat per l'actual moment que viu la societat catalana i espanyola, i valoro molt positivament que aparegui gent com l'Oleguer que, expressant les seves opinions respectuosament, intenta crear diàleg, un diàleg que ajudi a tirar endavant el país en un moment on estem fins al capdamunt d'escoltar els polítics com alimenten la crispació existent.
Només desitjo que tot el linxament que està patint l'Oleguer, fruit de la intransigència i de la manipulació que ens envolta, serveixi per alimentar aquest diàleg que ell, i gent que tinguem altres ideologies, podem crear.
Aquesta nit somiaré amb un marc polític on hi predomini el sentit comú i les ganes d'avançar com a país que desprèn l'Oleguer. Si fos així, segur que la participació electoral que tant supliquen els polítics augmentaria considerablement.
Ferran Pujadas.

" No captem el dret de viure
Dret que no es compra ni es ven
Poble que es mereix ser lliure
Si no li donen s'ho pren".

(Canonge Collel, Vic).

"La llibertat es perd per la por i es guanya pel seu exercici.
El passat doncs per aprendre, el futur per mantenir l’esperança, el present per ser-hi amb fermesa. Hi som, Siem-hi."

Pere Segura i Ferrer.

FOTO: Esbart de Vic. Acte de la col·locació del pedró sota la presidència de Víctor Català, la qual envolten el canonge Collell, el doctor Salarich, Martí Genís -llegint el discurs de mossèn Cinto Verdaguer-, Ramon d'Abadal, Francesc Matheu, mossèn Gudiol, etc.