Els punts sobres les "i".

Sembla que estem en temps convulsos, sembla que el desprestigi dels polítics està arribant a les seves quotes màximes, sembla que tots són corruptes, que no n’hi ha cap que se’n salvi, i la reacció més lògica a tot això és entonar un “ja s’ho faran” un “jo no penso anar a votar, tots són iguals”, i és aquí on m’agradaria fer uns petits comentaris.
Recordo que fa força anys a Catalunya s’estava estabilitzant un govern fort, amb prestigi, amb lideratge, eficient i capdavanter en polítiques socials i progressistes. Recordo que aquesta etapa coincidia amb un cert desgast del govern del PSOE i una manca de full de ruta del PSC dins de l’estructura, irònicament dita Federal del PSOE, era el temps de la LOFSCA.
Recordo que tothom augurava que el president Pujol estava molt a prop d’aconseguir la majoria absoluta, i que gràcies a aquesta solidesa CIU podria impulsar una nova etapa d’evolució cap a la tant somiada plenitud nacional de Catalunya, i llavors, del no res va sortir el Cas Banca Catalana, gran escàndol, rius de tinta, editorials més que punyents... però van passar els dies, les setmanes, els mesos i els anys... majoria absoluta, etapa de gran desplegament d’eines de nació, TV3, Teatre Nacional de Catalunya, Circuit de Catalunya, desplegament dels Mossos d’Esquadra, desaparició dels Governadors Civils, abolició del servei Militar obligatori, carreteres, infraestructures viàries, centres cívics, ports, hospitals, Centres d’Atenció Primària... i del Cas Banca Catalana què? Doncs res de res de res, tot eren rius de tinta, tot eren editorials punyents, tot era fum, tot era fals.
Ara, sembla que després d’uns anys de desconcert nacional, de falta de full de ruta, de pèrdua de prestigi i competitivitat nacional, i amb una crisi que cada cop serà més dura, ara sembla que CIU pot tornar a governar el país, i que a més a més o pot fer amb una amplia majoria. A més a més sembla que la Nació Catalana està a punt d’entrar en un altre període de grans avenços cap a la plenitud nacional, fracàs de la via estatutària, dret a decidir, concert econòmic i llavors un té allò que els francesos anomenen “dejavú”, salta el Cas Palau, tornen els rius de tinta, tornen els editorials punyents, alguns noms de la judicatura de l’estat del Cas Banca Catalana tornen a sonar, “torna l'empastifa que fa fort”.
Jo no hi cauré, jo no em desmobilitzaré, jo no entraré en el joc d’aquells que veuen que l’únic que els pot salvar del desastre electoral és l’alta abstenció, el futur del meu país és més important que tot això, el futur dels meus fills és més important que tot això, jo tinc molt clar el que el país necessita, jo tinc molt clar qui ens pot treure del nyap actual i ens pot guiar cap a una nova etapa de recuperació, de lideratge, de prestigi, d’eficiència, jo tinc més que clar quin és el camí bo i segur cap a la plenitud nacional, i qui no ho tingui clar que faci l’esforç de valorar les propostes i programes electorals dels uns i dels altres. Que observi com encaren els uns i els altres la campanya electoral. Que valori de que volen que es parli els uns i els altres.

Publicat el 17 d'Agost del 2010 a l'Empordà.