El problema del #novullpagar

La campanya de no vull pagar a les autopistes no pot despertar altre cosa que simpatia. Un més d’un cop s’ha indignat amb la situació de Catalunya respecte a les infraestructures, però el no vull pagar és una bona eina de pressió cap a Espanya? Mirem-ho.

És una campanya que perjudica una de les empreses punteres de Catalunya, una empresa que en els últims anys està demostrant un canvi de xip, una sintonia especial amb les aspiracions nacionals catalanes, una empresa que ha estat maltractada per diferents governs espanyols per aquest motiu, una empresa que “molesta” a Espanya, com qualsevol empresa no controlada per nacionalistes espanyols.

-És una campanya que té un efecte de pressió nul cap aquells que han perpetuat la injustícia, no els afecta, i en la intimitat riuen i es freguen les mans.

-És una campanya que està servint per esquerdar aquella massa social que ens ha de portar al estat propi, estat català o independència.

-És una campanya que s’està convertint en un tir al plat cap al partit que intenta governar Catalunya, i aposta per l’estat propi.

-És una campanya incentivada i alimentada per aquells que han governat a Espanya molts anys i no han fet res a la N-II, i per aquells que deien que tenien la clau del govern espanyol i català en els últims 8 anys, aquells que van passar del Catalunya Lliure de peatges als peatges més cars de la història, ho recordeu.

El problema no és pagar a l’autopista, el problema real és el precari estat de la N-II, i moltes altres carreteres, el problema és que amb els diners que generem els catalans, i les empreses catalanes amb el nostre suor, serveixen per pagar i mantenir, autopistes i autovies paral•leles totalment insostenibles a Espanya, el problema és el de sempre, el que ens afecta des del 1412, l’asfixia premeditada de Catalunya.

Però la resposta de molts catalans és picar a l’esquer dels Lerrouxistes del segle 21, la història és sabia i no enganya, no cometem els mateixos errors del passat, deixem fer al Govern, d’aquí dos anyets hi ha eleccions, i a tots aquells que el full de ruta marcat pel nostre president no els convenci que votin en conseqüència. Només una reflexió final, Espanya xala amb els “independentistes radicals”, Espanya tremola amb l’independentisme transversal.

Publicada a Hora Nova, Diari de Girona i La Vanguàrdia Digital, entre d'altres.