Les amenaces del director de comunicació del president de la Generalitat adreçades al periodista Jordi Barbeta i al grup editor de La Vanguardia són una obscenitat, però també ho és l'actitud de José Montilla i el seu govern, que tanquen files entorn d'un personatge sinistre i maldestre. En un país on els seus dirigents respectessin les normes de la democràcia, el senyor Bolaño hauria presentat la dimissió o hauria estat cessat, amb nota de disculpa pública pel dany causat per una actitud tan sectària i indigna. El conseller Saura ja té per on començar el seu treball sobre la qualitat democràtica del país: que miri als despatxos del seu costat i jutgi si la forma de comportar-se contribueix a projectar una imatge neta, que genera confiança en la política. O plega, o l'han de plegar. No és compatible parlar de millorar la qualitat democràtica del sistema tenint Antonio Bolaño en la nòmina dels alts càrrecs. Perquè altrament es produirà un devastador efecte, l'efecte Bolaño: si no hi ha conseqüències, qui serà el maco que gosarà denunciar un nou cas d'amenaces? Quin serà el periodista o el grup de comunicació que gosarà alçar la veu davant d'un abús d'autoritat, si ara que s'ha fet amb tots els ets i uts encara li atorgaran la Creu de Sant Jordi a l'amenaçador? Hi haurà un silenci i una ombra de foscor que desactivarà les resistències, que és el que segurament busca el tripartit. I potser sí que, parafrasejant Xavier Vendrell, fer president Montilla és una manera d'arribar a la independència. Però, mentre Bolaño no sigui cessat, del que estic segur és que no és la manera d'arribar a la llibertat. I jo vull una Catalunya lliure.
Carles Puigdemont
Carles Puigdemont
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada