BOMBES A FIGUERES

Josep Mª Bernils Mach *Cronista oficial de Figueres

Inicis del 1937, davant els esdveniments que prenia la guerra civil i els bombardeigs que ja havia sofert la capital de Barcelona, l´Ajuntament de Figueres va aconsellar la construcció de refugis particulars, per dessota les cases que tenien jardins propis.

Calia aprofitar els patis i fer una galeria per sota els edificis, per considerar que ja estarien coberts dels efectes de les bombes. En general, però, la gent considerva que Figueres no tenia cap caràcter estratègic i que, en tot cas, el possible objectiu seria només el castell, que quedava allunyat de la població.

Però tot va començar el matí del 20 de gener del 1938. Era un dijous, dia de mercat. Faltaven deu minuts per les sis del matí. L´estació de tren estava curulla de gent esperant el tren procedent de Portbou que els havia de portar a Barcelona. Com que feia fred tothom estava arrecerat a la sala d´espera. Molts d´ells eren barcelonins que havien vingut la tarda anterior a Figueres per si podien comprar alguna cosa de menjar, ja que a Barcelona hi havia molta escassetat de queviures.

A aquella hora a la plaça del Gra també ja havien començat a parar les parades de verdures perquè els compradors hi anaven aviat per ser els primers per trobar quelcom de productes alimentaris agraris. Mentre la gent esperava l´arribada del tren, tot de cop es van sentir unes fortes explosions sobre l´andana de l´estació, ocasionades per tres bombes que havien deixat caure els avions nacionalistes que bombardejaven Figueres per primera vegada. Tot seguit n´explotaren vint-i-set d´altres a l´Horta Raguer, avui illa urbana entre els carrers Sant Llàtzer, Esperança i Verge de Lourdes. Fou un esglai general d´espant.

Els barcelonins, que estaven allà esperant el tren, van cridar «són bombes!, són bombes», ja que coneixien el seu espetec per haver-les sentit a Barcelona. No hi hagué cap víctima. És quelcom inexplicable. Si les bomes de l´estació haguessin caigut tres o quatre metres més cap a ponent, la mortalitat a la sala d´espera hauria estat impressionant.

Com va dir el regidor Alexandre Deulofeu els «seus efectes, el mateix d´ordre material com moral, foren insignificants». En algun sector de la població ni sentiren les explosions. Pel matí una bona part dels figuerencs anaren a veure els sots que havien fet aquelles bombes. El setmanari «Empordà federal» va donar la notícia amb el títol de «Ales negres sobre Figueres». Però no hi havia hagut cap mort ni ferit. Fou una sort extraordinària.

L´explicació de l´objectiu d´aquell bombardeig no raonable de cap manera. A l´estació no hi havia cap tren de material de guerra i a l´altre costat de l´Horta de´n Raguer, separada pel carrer de Méndez Núñez, hi havia la foneria de la fàbrica de Can Fita.

A partir d´aquell moment la gent va començar a témer altres possibles bomardeigs. Només van tardar tres dies.

Fou el diumenge següent, el 23 de gener. Era un dia clar i de sol. A mig matí la gent anà a passejar al Passeig Nou. Allà hi ahvia un formigueig de criatures jugant. Els veies prenent el sol asseguts als bancs i els pares i les mares es passejaven sense perdre de vista la mainada. A mig matí es van sentir el bruzir d´uns avions. Miratn enlaire es van veure uns aparells procedents de la bandad el mar. En realitat venien de les bases aèries franquistes (aviacií italiana) que hi havia a Mallorca.

Els avions van passar sobre la via, en direcció a França, després van girar prengueren de nou la direcció cap al sud. La llum del sol els queia de costat i relluïen. La gent comentava «són trimotors» i tot de co van dir «guaita, guaita, tiren paperetes». No eren paperetes. Eren bombes que brillaven amb el sol.

Van caure correlativament en direcció nord a sud, especialment sobre el passeig del Parc. Foren unes explosions terribles, que estremien el brancatge dels arbres i mataven persones. La gent fugia esporuguida, embogida, buscant els seus fills. A terra es veien grans clots i les restes humanes de al gent morta. Fou una cosa terrible, dantesca. Hi hagueren 16 morts i 27 ferits.

Es van cridar a tots els metges i infermeres de la població per atendre aqusets ferits que foren traslladats a l´Hospital de Caritat que aleshores estava al carrer de Monturiol, al pis que tenia la Creu Roja, ja que el seu edifici propi havia estat requisat com a Hospital de Guerra.

A la mateixa tarda d´aquest diumenge es va produir un altre bombardeig a un camp de la zona de la carretera de Sanat Llogaia, on hi havia diversos camions allà abandonats. Aquella tarda, moltes famílies van marxar de Figueres cap als pobles de les rodalies, on hi tenien familiars i amics. Havia començat l´onada de bombardeigs.

Quan aquell diumenge els avions, en retornar a la seva base, varen mostrar les fotografies del bombardeig, un dels presents, que era figuerenc, va dir: «què heu fet! Us heu equivocat. En lloc del castell heu bombardejat el parc. Haureu causat una mortalitat!».

Arran d´aquest fet l´Ajuntament va començar a construir refugis. En total quinze. A la plaça de l´Estació (amb cabuda per a 200 persones), a la plaça del Gra (200), al carrer de Monturiol, al locutori de telèfons, (50), al marge de la carreter d´Olot (100), a l´esplanada del cinema El Jardí (300), al solar de l´Erato, a la plaça Triangular (100), als urinaris de la Rambla (50), a l´Asil Vilallonga (100), al marge de l´Era d´en Deseia, al carrer de Col.legi (100), a un solar del carrer de Sant Pau (100), la Catequística (50), ene l Parc Bosc (50) a l´Horta Raguer (100) i al carrer de Recasens (50).

Els bombardeigs de Figueres no van cessar fins el 7 de febrer del 1939, el dia abans de l´entrada de les tropes de Franco a la població.

Van ser un total de 13 bombardeigs, amb 281 morts i 560 cases afectades, que representava un 23,4 per cent del cens urbà. Els danys foren valorats en 5.414.163 pessetes.

D´aquests refugis, en l´actualitat, possiblement es podrien trobar restes del túnel en el de la carretera de Vilafant, que estava al marge de l´antiga finca dita de l´alemany i en el carrer de Col.legi, avui Jardins Enric Morera, ja que en acabar la guerra foren simplement tapiats.

Extret de http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2627_3_189161__Comarques-refugis-construts-Figueres-pels-bombardeigs-Guerra-Civil

Josep Mª Bernils Mach *Cronista oficial de Figueres