Els Segadors és una cançó popular del segle XVIII quan la guerra que els catalans, comandats per Pau Claris, van fer contra el rei Felip IV de Castella i, molt especialment contra el seu home de confiança, el comte duc d'Olivares.
L'any 1892 Francesc Alió publicava la lletra de l'antiga cançó d'Els Segadors, recuperant una melodia nova, extreta d'una vella cançó.
L'any 1899, la revista La Nació Catalana va convocar un concurs per dotar l'himne català d'una lletra més curta; la poesia guanyadora, d'Emili Guanyavents, és la versió actual.
En els període dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930) va ésser totalment prohibit.
Durant la guerra del 36 la seva lletra tornava a ser una realitat doncs les tropes agressores reials del segle XVIII contra el poble de Catalunya ara eren reencarnades per les feixistes del general Franco.
Un cop guanyà aquell la guerra també la prohibí (1939-1975).
En els anys de la transició una llei del Parlament de Catalunya va establir Els Segadors com a l'himne nacional de Catalunya.
Versió del l'Himne dels Segadors, cantada per la Coral Sant Jordi, amb lletra del romanç del S.XVIII.
3 comentaris:
tenim un imne realment preciós, s'em posa la pell de gallina i m'emociono cada vegada que l'escolto. llàstima que sona poc sovint...
És un imne solemne i ple de força, guanyar guerres pot ser no en sabrem però ens queda el consol de saber que qui ens ha fet la punyeta només pot cantar "nana nana nanananananana nanana na na ...", que més voldrien que tenir una lletra com la nostra.
NO RECONEC EL TEXT D’UN TAL GUANYAVENTS COM A HIMNE DE RES. NO RECONEC LA ESTELADA REVOLUCIONÀRIA COM A ENSENYA. EN QUALSEVOL CAS, ENDARRERA AQUESTA GENT, TAN UFANA I TAN SUPERBA QUE GOSA MANIPULAR ELS SÍMBOLS DE CASA! QUÈ CATALUNYA SEGUEIX ESSENT CATALANA, AIXÒ ÉS, CRISTIANA!
L’ORIGINAL (ja sigui “segueu arran” o “bon cop de falç”)
Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens te la guerra.
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
-Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que fem guerra.-
Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d'Arenes;
n'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.
A presencia dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:
-Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.-
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n´hi foren les dependències.
A vista de tot això
s'és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.
Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han morta la primera;
ne mataren al Virrei,
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència.
Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.
Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
Amb la ma dreta i l'esquerra:
-On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:
-Aquí és nostre capità,
aquesta es nostre bandera.-
A les armes catalans,
Que ens ha declarat la guerra!
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
EL PLAGI ALTERAT
Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!
(tornada)
Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!
ALTRES COMENTARIS:
Un dels seus mites és la cançó popular catalana "Els Segadors", que fou declarada himne oficial de Catalunya pel Parlament el 17 de febrer de 1993.
Aquesta intenció no era nova, doncs provenia del segle XIX. El que els diputats que van votat aquesta proposta li amaguen al nostre poble, és que la cançó actual, lluny d´estar "profundament arrelada en la nostra història", és una brutal falsificació feta a la fi del segle passat. Aquesta no hi té res a veure amb la revolta de 1640, que d´altra banda, i encara que després seria manipulada, no es va iniciar amb cap motivació separatista (l´aixecament va produir-se als crits de "Visca la fe de Christ"!, "Visca lo rey d´Espanya, nostre senyor!" y "Muyra lo mal govern!").
La lletra del cant original, que palesava la religiositat profunda del poble català, recollia dites com les següents:
".../cremen albes y casulles, los calzes y les patenes, /y el Santíssim Sagrament, alabat sía per sempre/.../On es vostre capitá? Quina es vostra Bandera? / Varen treure el bon Jesús, tot cobert amb un vel negre./ Aquí s nostre capità, aquesta es nostra Bandera /..."
El 1899, després de les modificacions musicals fetes pel mestre Alió, "La Nació Catalana", va convocar un concurs per premiar una lletra que reemplacés l´autèntica, a la qual modificació es van oposar en rodó les nostres personalitats més assenyalades. Després de sostenir, majoritàriament, que d´altres cançons populars n´eren més escaients per ésser adoptades com a himne, van manifestar que, en cap dels casos, la lletra original d´Els Segadors no devia substituir-se:
"...Suposo que´s buscarà una lletra millor... donchs no crech que hi hagi á Catalunya qui la pugui fer de mérit igual ni de bon tros. Y quan aqueix poeta hi fos, y quan sortís ab una cansó mès bella è inspirada ¡quin català no la deixaría per la antiga? ¿Quin fill cambiaría las joyas de la mare per unas altras, baldament fossin les millors del mon? La antiga veritable cansó dels "Segadors" es, tot en una pessa, una pàgina de nostra historia, ... nua professiò de fé de nostres avis... Qui li vol pendre aixó, no digui pas que l´estima".
Jacinto Verdaguer
"...Considero una especie de profanació posar la má en els antichs símbols, en els quals el misteri de la antiguitat aumenta l´interés artistich... Qui fassi la nova lletra no es facil que se senti dels cops com aquell poble que poestisá l`antich cant, y aixís sa poesía no será sentida, sinó sentimental".
Joseph Torras i Bages.
Malgrat d´aquests i d´altres dictàmens de pes, el falsejament nacionalista va proseguir, tot bescanviant la nostra cançó popular tradicional de plany, en un himne de caire separatista, ple d´odi (amb el nou "bon cop de falç") i mancat de tota refèrencia religiosa. No anava equivocat mossèn Collell en les seves apreciacions:
"...y respecte á si convé ó no modificar la lletra, sols diré, que si en la cansó dels "Segadors" no s`hi sentís tan vibrant la nota religiosa, y sols hi dominés un udol imprecatori: no haurían pensat los de "La Nació Catalana" en obrir un concurs per a premiar una lletra nova que´s pot assegurar per endavant que será lletra morta"
Jaume Collell "Esclat"
Font: http://www.arbil.org/%2828%29sega.htm
Publica un comentari a l'entrada