Molts cops tendim a criticar les coses que creiem que no s’han fet correctament, i tendim a menys tenir el que s’ha fet de forma correcta, i més encara si aquells que ho han fet no són “dels nostres”.
Avui m’agradaria valorar molt positivament una iniciativa engegada per l’anterior alcalde, una iniciativa que com malauradament ha passat durant massa anys a la nostra ciutat, va rebre fortes crítiques. La Reforma del Parc Bosc.
Ja quant va sorgir la polèmica, jo com una majoria silenciosa de figuerencs, vam decidir no deixar-nos emportar pels de sempre, per aquells que tot o troben malament. Per aquells que tot canvi que no controlin, o no els aporti cap benefici particular, és converteix en un drama, en una catàstrofe o en un error insuperable que condemnarà la nostra vila al pitjor dels inferns.
Per aquells que s’abanderen en els defensors dels pobres figuerencs que no arribem a més, i que sense que ningú els hi hagi demanat, decideixen parlar en boca de tots ells.
Recordo tota l’oposició que va tenir el projecte de rehabilitació del Parc Bosc, també recordo en l’estat que estava el Parc Bosc fa uns anys, un estat que entre d’altres coses el feia el gran desconegut per la majoria de figuerencs. Doncs bé, el primer dissabte de primavera que va fer sol d’enguany, vaig aprofitar per, de bon matí, agafar la família i acostar-nos al Parc Bosc.
Un cop i vam arribar em vaig trobar amb un Parc que realment fa patxoca, un Parc Bosc net, ordenat, amb llum, ple de gent, de jocs per la mainada en perfectes condicions i moderns, amb nous espais, com el bosc de palmeres, com la terrassa del “xiringuito”, com la zona d’exercicis, com la tirolina, com el laberint de cordes, com l’embrionari bosc d’alzines...
Ens vam trobar un Parc Bosc sense zones fosques i humides, sense aquelles zones on hi feia por entrar o simplement passar-hi, sense aquella pudor característica que feia a l’antiga zona on hi havia animals vius, sense aquells pins malmesos i malalts, que eren un perill.
Ens vam trobar amb un Parc Bosc que mostra la seva plenitud, ja que des de qualsevol punt del mateix, pots comprovar la seva grandesa, en definitiva un parc que res té ha envejar als magnífics parcs de la ciutat de les llums.
Gràcies a un alcalde que va ser prou valent per tirar endavant aquests projecte, tant jo, com la meva família hem trobat un motiu més per quedar-nos a la nostra vila un assolellat matí de primavera, i de forma sincera us dic, que la meva opinió cap a l’alcalde Armangué ha canviat un xic.
Ara la ciutat s’enfronta a nous reptes, a noves transformacions, i els de sempre ja tornen a sortir de les trinxeres on sembla que hi viuen permanentment, tornen a esgrimir aquells discursos que durant molts anys han encotillat a la ciutat, tornen a abrandar la bandera de la defensa dels pobres figuerencs que no en sabem més, tornen... Per sort em sembla que aquest, ara poca cosa hi tenen a fer, pels que encara o dubteu només us demano una cosa, abans de desconfiar per sistema dels nostres polítics aneu un matí assolellat al Parc Bosc, observeu-lo amb els vostres propis ulls, i intenteu recordar com estava fa uns anys.Ara penseu que hagués passat si tots aquells que es van posar en contra de la reforma del mateix s’haguessin sortit amb la seva... si jo he estat capaç de reconèixer una feina ben feta dels “altres”, tots em de ser capaços de confiar més amb aquells que ens governen, o si més no donar-los confiança, perquè us diré un secret, ells també viuen, treballen, pateixen i gaudeixen de la nostra vila.
Avui m’agradaria valorar molt positivament una iniciativa engegada per l’anterior alcalde, una iniciativa que com malauradament ha passat durant massa anys a la nostra ciutat, va rebre fortes crítiques. La Reforma del Parc Bosc.
Ja quant va sorgir la polèmica, jo com una majoria silenciosa de figuerencs, vam decidir no deixar-nos emportar pels de sempre, per aquells que tot o troben malament. Per aquells que tot canvi que no controlin, o no els aporti cap benefici particular, és converteix en un drama, en una catàstrofe o en un error insuperable que condemnarà la nostra vila al pitjor dels inferns.
Per aquells que s’abanderen en els defensors dels pobres figuerencs que no arribem a més, i que sense que ningú els hi hagi demanat, decideixen parlar en boca de tots ells.
Recordo tota l’oposició que va tenir el projecte de rehabilitació del Parc Bosc, també recordo en l’estat que estava el Parc Bosc fa uns anys, un estat que entre d’altres coses el feia el gran desconegut per la majoria de figuerencs. Doncs bé, el primer dissabte de primavera que va fer sol d’enguany, vaig aprofitar per, de bon matí, agafar la família i acostar-nos al Parc Bosc.
Un cop i vam arribar em vaig trobar amb un Parc que realment fa patxoca, un Parc Bosc net, ordenat, amb llum, ple de gent, de jocs per la mainada en perfectes condicions i moderns, amb nous espais, com el bosc de palmeres, com la terrassa del “xiringuito”, com la zona d’exercicis, com la tirolina, com el laberint de cordes, com l’embrionari bosc d’alzines...
Ens vam trobar un Parc Bosc sense zones fosques i humides, sense aquelles zones on hi feia por entrar o simplement passar-hi, sense aquella pudor característica que feia a l’antiga zona on hi havia animals vius, sense aquells pins malmesos i malalts, que eren un perill.
Ens vam trobar amb un Parc Bosc que mostra la seva plenitud, ja que des de qualsevol punt del mateix, pots comprovar la seva grandesa, en definitiva un parc que res té ha envejar als magnífics parcs de la ciutat de les llums.
Gràcies a un alcalde que va ser prou valent per tirar endavant aquests projecte, tant jo, com la meva família hem trobat un motiu més per quedar-nos a la nostra vila un assolellat matí de primavera, i de forma sincera us dic, que la meva opinió cap a l’alcalde Armangué ha canviat un xic.
Ara la ciutat s’enfronta a nous reptes, a noves transformacions, i els de sempre ja tornen a sortir de les trinxeres on sembla que hi viuen permanentment, tornen a esgrimir aquells discursos que durant molts anys han encotillat a la ciutat, tornen a abrandar la bandera de la defensa dels pobres figuerencs que no en sabem més, tornen... Per sort em sembla que aquest, ara poca cosa hi tenen a fer, pels que encara o dubteu només us demano una cosa, abans de desconfiar per sistema dels nostres polítics aneu un matí assolellat al Parc Bosc, observeu-lo amb els vostres propis ulls, i intenteu recordar com estava fa uns anys.Ara penseu que hagués passat si tots aquells que es van posar en contra de la reforma del mateix s’haguessin sortit amb la seva... si jo he estat capaç de reconèixer una feina ben feta dels “altres”, tots em de ser capaços de confiar més amb aquells que ens governen, o si més no donar-los confiança, perquè us diré un secret, ells també viuen, treballen, pateixen i gaudeixen de la nostra vila.
1 comentari:
tens molta raó, abans feia mitja por passar pel mig del parc bosc, era preferible fer total la volta i passar per fora, ara, en canvi, és diferent, amb llum, zona per mainada, per poder passejar...
Publica un comentari a l'entrada