Molts cops la gent del territori ens unim deixant de banda les ideologies i afinitats polítiques individuals, casos com el dels parcs eòlics així ho demostren. Però casos com aquests ens haurien de fer reflexionar a tots plegats sobre la coherència del nostre vot, o dit d’una altre manera, abans de carregar les tintes contra de la classe política i els seus representants, nosaltres, els votants o simpatitzants de certes opcions polítiques hauríem de fer un esforç autocrític i reflexionar de forma sincera i desacomplexada sobre el sentit del nostre vot, i l’ús que se’n farà.No entenc a tots aquells que diuen defensar el territori, i defensen opcions polítiques el model de país del qual és limita a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
No entenc a tots aquells que diuen defensar el territori, i donen el seu suport a una llei electoral que pretenia treure encara més pes en forma de diputats al territori, i és més, que pretenien crear una contrapoder a la Generalitat de Catalunya en forma d’una macro Area Metropolitana de Barcelona, és a dir, més burocràcia, més dificultats, més fiscalització, més despesa pública, més impostos i perquè no dir-ho, un lloc on col•locar la més que extensa llista de càrrecs de confiança actuals, en el cas d’una hipotètica derrota electoral.
Ara m’agradaria avançar-me ha algunes crítiques que segur que generarà aquesta humil opinió, i fer-ho amb dades reals i contrastables, i no amb rumors,llegendes urbanes o burdes manipulacions:
Aquells que defensen la proporcionalitat, es a dir un ciutadà un vot, dir-los que el percentatge de proporcionalitat de la llei actual és del 96%, molt més alt que el que hi ha, per exemple, al conjunt de l’Estat Espanyol. És més, preguntar-los si realment creuen que amb un ciutadà, un vot, algú s’hagués preocupat d’arranjar la carretera de Darnius a Tapis, per posar només un exemple.
Aquells que diran que l’objectiu d’alguns era carregar-se la llei electoral per interessos partidistes, dir-los que els que després de 7 anys d’inactivitat del govern al respecte, l’estiu passat van proposar la creació de la ponència que havia de redactar la llei, van ser aquests que ara és vol culpar.
Aquells que diran que alguns pretenien fer-se una llei electoral a mida que els permetés obtenir la majoria absoluta, dir-los que la proposta de CIU, representava que amb els resultats del 2006 la representativitat al parlament quedaria: CiU, 49 diputats (+1); PSC-PSOE, 39 (+2); ERC, 21 (=); PP, 13 (-1); ICV, 10 (-2); C’s, 3 (=).
Aquells que acusaran a CIU de tacticisme, preguntar-los per què el Govern no va continuar la feina de l’any 2007 i no és fins a finals de 2009 que accepta la creació de la ponència. També cal preguntar-los com és que un partit que forma part del Govern presenta una ILP de manera unilateral al marge del Govern, on és tacticisme?.
Amb totes aquestes dades, hom es podria arribar a pensar que alguns pretenien guanyar les eleccions als despatxos.
Per acabar preguntar-los, si amb la llei actual, el govern a tirat pel dret, menyspreant la proposta del territori, pel que fa als mapes dels parcs eòlics, quin tracte li espera al territori si aquest encara perd més pes polític?
Aquells que defensen la proporcionalitat, es a dir un ciutadà un vot, dir-los que el percentatge de proporcionalitat de la llei actual és del 96%, molt més alt que el que hi ha, per exemple, al conjunt de l’Estat Espanyol. És més, preguntar-los si realment creuen que amb un ciutadà, un vot, algú s’hagués preocupat d’arranjar la carretera de Darnius a Tapis, per posar només un exemple.
Aquells que diran que l’objectiu d’alguns era carregar-se la llei electoral per interessos partidistes, dir-los que els que després de 7 anys d’inactivitat del govern al respecte, l’estiu passat van proposar la creació de la ponència que havia de redactar la llei, van ser aquests que ara és vol culpar.
Aquells que diran que alguns pretenien fer-se una llei electoral a mida que els permetés obtenir la majoria absoluta, dir-los que la proposta de CIU, representava que amb els resultats del 2006 la representativitat al parlament quedaria: CiU, 49 diputats (+1); PSC-PSOE, 39 (+2); ERC, 21 (=); PP, 13 (-1); ICV, 10 (-2); C’s, 3 (=).
Aquells que acusaran a CIU de tacticisme, preguntar-los per què el Govern no va continuar la feina de l’any 2007 i no és fins a finals de 2009 que accepta la creació de la ponència. També cal preguntar-los com és que un partit que forma part del Govern presenta una ILP de manera unilateral al marge del Govern, on és tacticisme?.
Amb totes aquestes dades, hom es podria arribar a pensar que alguns pretenien guanyar les eleccions als despatxos.
Per acabar preguntar-los, si amb la llei actual, el govern a tirat pel dret, menyspreant la proposta del territori, pel que fa als mapes dels parcs eòlics, quin tracte li espera al territori si aquest encara perd més pes polític?
Publicat a l'Hora Nova el 12/03/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada