I ara què ?

Aquesta és la pregunta que es fan molts catalans després dels esdeveniments que han passat aquestes últimes setmanes, una altre de les preguntes que es poden fer molts catalans és si han valgut la pena tots aquests anys d’esforços, de polèmiques, d’agries discussions, d’insults ... Doncs sí, si ha servit per obrir els ulls a molts catalans que pensaven que Espanya ens podia entendre, si ha servit per entendre que el pacte constituent de l’any 78 ha arribat a la seva fi.
La sentència és un acarnissament cap a les aspiracions nacionals de Catalunya, i que no us enganyin, toca aspectes fonamentals de l’Estatut com nació, llengua, símbols i drets històrics; competències; bilateralitat; finançament i inversions. Una sentència propiciada pel PP i que satisfà profundament al PSOE, i pel que es veu a les corts de Madrid, al PSC també.
Ara és el moment que els catalans ens preguntem si estem al final d’un camí i ens conformem amb el que tenim o n’iniciem un de nou, ja que ens han deixat clar que la Catalunya autonòmica i constitucional no té continuïtat.
Espanya només tolera una Catalunya quieta, callada, productiva, folklòrica, doncs no, som una nació, nosaltres decidim, cal avançar amb una majoria forta. Buscar aquells temes que ens uneixen i anar fent camí. I per començar aquest nou camí res millor que aconseguir el concert econòmic, un model propi per gestionar els nostres impostos i acotar la solidaritat, sobretot després de comprovar que el finançament que fa un any segons el tripartit era “estratosfèric” ara segons dades de La Cambra de Comerç indica que “Catalunya hauria de tornar 6.400 milions entre el 2010 i el 2011, una quantia que supera amb escreix el guany estimat en el nou model de finançament”.
Dos apunts, el primer que va fer el Lendakari socialista Patxi Lòpez, després de ser nomenat gràcies als vots del PP, va ser assegurar que el concert econòmic basc era “irrenunciable”, postura secundada pel PP del país Basc i de la resta d’Espanya.
En cap article de la Constitució es parla del concert econòmic, aquest està regulat per la LOFCA, per tant ningú, ni cap tribunal de dubtosa legitimitat podrà dir que el concert econòmic és anticonstitucional.
Diferents fons situen el dèficit fiscal que pateix Catalunya en uns 22.000 milions d’Euros anuals, un cop descomptats el que hauríem de pagar a l’Estat pels serveis prestats, i la quota de solidaritat que fixaríem nosaltres, sabeu la quantitat ingent de milions d’euros que ens quedarien per invertir en pensions, en sanitat, en educació, en infraestructures, en innovació i empreses, en crear llocs de treball. Es ha dir, pujar les pensions mínimes, reduir les llistes d’espera en sanitat, el nombre d’alumnes per aula, dentista gratuït pels infants, més beques per estudiants, més ajuda per innovació, per crear riquesa, per superar la crisis, per crear llocs de treball de qualitat... algú renunciarà a tot això per un “sentiment patriòtic espanyol”?

Publicat el 23 de Juliol de 2010 al HORA NOVA.